diumenge, 29 de juny de 2008

Culturitza't musicalment

Bé, estic pensant en fer un blog d'aquests que es comparteix el compte, com un grup.

El pla seria que cadascú anés posant els seus grups de música preferits, amb els seus vídeos del youtube i els links al goear.

Ja sé que sembla una bajanada, perquè al cap i a la fi tots podem posar als nostres blogs algun que altre videoclip. Però així ho compartim i hi podem fer més cas.

Què us sembla la idea?

diumenge, 15 de juny de 2008

Barraques de Reus!

Si fos una persona normal ara estaria estirat al llit, o assentat a la cadira pensant en temps remots, tot escoltant música d'aquesta depre com Dido, Norah Jones, Maná, James Blunt, Sopa de Cabra, etc. Però no! No sóc normal. XD

I és que s'acosten les barraques de Reus....!!!!! Aquests ganxets si que en saben, de fer festa! El programa és aquest:

Divendres:

Pegatina: rumba , música de revetlla
Fundación Toni Manero: Barreja de gèneres i ritmes de gran qualitat

Dissabte:

Pepet i Marieta: combinació entre música i teatre amb el pretext de la musica Popular
Ska Reggae Ensemble: Versions dels grans clàssics de l’ska (Calipso, Kortatu, Madness…)

Diumenge:

Laments of Silence : Reusencs metal- guanyadors 2 Premi Reus
Barricada: 25 anys d’escenaris, rock de Pamplona.

Dilluns:

Gertrudis: Rumba i mestissatge garriguenc
The Pinker Tones: Duet musical de Bcn mister Fúria i el Professor Manso juguem amb les seves psicodèlies, nº 1 al japó i eeuu.
Frank O’lee Sons – la formació de l’Espluga ens acompanyarà fins a l'Esmorzar durant la revetlla de Sant Joan amb les seves versions des dels Pets fins a Fito i los Filipaldis.




Bé, aquí uns deixo uns vídeos per anar fent boca:

La Pegatina


Fundación Toni Manero


Pepet i Marieta


Barricada





Ah, i si, ahir van fer un concert d'Extremoduro a Reus... i jo sense saber-ho!!!!! >< Aquests de Reus si que s'ho munten bé!


Doncs això, qui vulgui acompanyar-me al concert del dissabte (pepet i marieta + ska ensemble), que m'ho digui. Ja hi ha ganes de concerts! Al de divendres (al que m'agradaria més anar) no puc perquè sóc a Barcelona, però el dissabte si! Tots a Reus!

divendres, 13 de juny de 2008

Una tarda collonuda



Bé, la música no té molt de sentit amb el que vaig a explicar ara, però mira, m'agrada la cançó (a més, surt a la pel·li Cachorro).

Després d'haver aprovat Locució (teoria), i sent la que més temia suspendre, vaig sortir amb els de la uni i vam quedar per sopar a la platja i beure. Potser pel cansament, perquè la Llar no m'agrada gens, o perquè el Brooklyn cada cop em sembla més penós, doncs a les 3 ja era a casa. Llavors avui pel matí estava super cansat i he anat dormint a estones (allò que t'aixeques i et sembla que ja no pots dormir més, però dos hores més tard et torna la son).

Estava fet una merda i pensava fer alguna cosa per la tarda, no sé, encara que fos sol. Com que el senyoret no volia anar a la platja i jo no tenia ganes de passar-me tota la tarda tancat en un pis, doncs he passat i he marxat a passejar per la ciutat (rotllo Carrie Bradshaw a Sex and the City). No sé, tenia pensat fer un munt de coses, perquè mira que hi ha coses per veure a Tarragona, si ens ho proposem. Aquest és un petit llistat: passejar per la Rambla Nova (i mirar botigues), baixar al Miracle i fer un passeig, descobrir llocs nous per on mai t'havies atrevit a passar per les presses, anar a la Rabassada, tornar a la ciutat i anar a la sala d'exposicions de Caixa Tarragona (on hi exposen un munt de fotografies de fa 50 anys que vull anar a veure), passejar per la part nova del Port i el Serrallo... fins i tot, amb temps, anar caminant fins a la Platja Llarga per la carretera (si, sóc molt bèstia) o si no prendre un gelat en alguna terrassa. Quantes coses, no, per fer en una sola tarda?

El cas és que només una hora després de sortir de casa m'ha trucat la Clara i li he dit si quedàvem. Sincerament, no me n'arrepenteixo d'haver desfet els meus plans. Qui vol caminar tant quan té els amics per anar a passejar sense pla definit?

Doncs si, una tarda partida per dos: dues hores amb mi única i exclusivament (17-19h), i dues més amb els amics, com ha de ser. Una tarda collonuda, i qui no ha vingut, s'ho ha perdut.

I us preguntareu, per què et dóna això de caminar, anar a la platja, sortir... no et pots estar quiet? Precisament ho faig per no estar quiet. No vull pensar en coses que ja n'estic fins als ous de pensar, ni tampoc en vull parlar amb ningú perquè encara m'hi fa pensar més. I a sobre, amb la tensió acumulada dels examens, és impossible passar d'estar tot el dia pensant: he de fer tal, he de fer qual, que d'aquí a 2 dies tinc examen, a simplement no fer res. Ho sento, no puc. I fins que no trobi feina seguiré igual.

Qui s'anima a passar-s'ho bé per la ciutat?

dijous, 12 de juny de 2008

Reflexions

Same Mistake


Bé, sembla mentida, però als meus 19 anys (i quasi 20) començo a descobrir de què va la vida. No tot es resumeix al "Naces, creces, te jodes y mueres" de Mama Ladilla. Més aviat és tot un cúmul de repeticions i més repeticions d'errors comesos en el passat. I quan et sembla que has fet alguna cosa nova, que no havies fet abans, saps que la tornaràs a fer, potser no de la mateixa manera, però si semblant.

I això em porta a preguntar-me, per què ens resistim a pensar que la vida és com és? Per què ens enganyem? No tenim altra cosa a fer, és cert. No tenim una segona opció, una segona vida (almenys que ens l'hagin assegurat amb un notari davant). Així, la seguirem cagant dia rere dia? I així... 70 anys?

No em mal interpreteu. No és que això sigui una oda a la mort, o al "no mereix la pena viure". Jo, com la majoria dels éssers humans, tinc por a la mort (bàsicament perquè la desconec). Però també tinc por a tornar-la a cagar.

I potser és per això que, ja de pas, la cago sempre. Així no m'agafarà res desprevingut. Ni tallar, ni fer-me mal, ni la desil·lusió d'un projecte trencat, ni tonrar a començar. Res d'això m'afectarà ja que jo sóc un de tants que evita els problemes per no sofrir-ne les conseqüències. I si m'agafa algun problema que jo hagi buscat, intentaré mantindre'l per no tindre'n més que vinguin a omplir el buit.

Bàsicament, tot és una merda. Però si per un moment mereixés la pena canviar... sens dubte, ho faria. Sense importar els problemes que vindrien a mi a tota velocitat.

Contradiccions.

dilluns, 9 de juny de 2008

Comunicació i Periodisme

Avui he fet un examen d'Estructura de la Comunicació, que bàsicament consisteix en fer veure que estem completament dominats pel sector empresarial i polític d'Estats Units. Una cosa que un servidor va descobrir a primària, però que als del meu curs els ha costat un pèl més d'entendre (tampoc cal generalitzar, encara hi ha esperança).


Boikot-Korsakov

Aquest és un dels grans himnes a l'anticapitalisme. Encara que sigui una mica vella ja, és una molt bona cançó.

I tot plegat m'ha recordat a una altra cançó, Telefeixisme - Obrint Pas.



I tot i així, encara em vull dedicar a la comunicació. Tot i sabent que em controlaran el pensament i el que escric, disfressant-ho de "poc seriós". Qui sap. Però la dissidència només és vàlida si fas alguna cosa per canviar el món en què vivim. Per això vull ser periodista. Per fer conèixer al món que l'ordre mundial actual té una història al darrere, que s'hauria pogut evitar si no ens haguéssim baixat els pantalons, i que encara es pot canviar. I quan parlo d'ordre mundial també parlo d'estatal i nacional. No pot ser que la societat estigui tant despolititzada des del punt de vista de la no participació i la no opinió en coses que ens afecten. No podem deixar via lliure al bipartidisme actual. No podem deixar via lliure al poder que no ens deixa pronunciar els nostres pensaments.

Precisament per això, mai entendré aquest tipus de periodisme:



Ni aquest:



Ni aquest:



Penós. Guillem: digue'm si això és periodisme, no deixar parlar als entrevistats i criticar-los àmpliament, amb judicis morals injustificats. ^^

Vinga, que vagi bé!!