dilluns, 9 de juny de 2008

Comunicació i Periodisme

Avui he fet un examen d'Estructura de la Comunicació, que bàsicament consisteix en fer veure que estem completament dominats pel sector empresarial i polític d'Estats Units. Una cosa que un servidor va descobrir a primària, però que als del meu curs els ha costat un pèl més d'entendre (tampoc cal generalitzar, encara hi ha esperança).


Boikot-Korsakov

Aquest és un dels grans himnes a l'anticapitalisme. Encara que sigui una mica vella ja, és una molt bona cançó.

I tot plegat m'ha recordat a una altra cançó, Telefeixisme - Obrint Pas.



I tot i així, encara em vull dedicar a la comunicació. Tot i sabent que em controlaran el pensament i el que escric, disfressant-ho de "poc seriós". Qui sap. Però la dissidència només és vàlida si fas alguna cosa per canviar el món en què vivim. Per això vull ser periodista. Per fer conèixer al món que l'ordre mundial actual té una història al darrere, que s'hauria pogut evitar si no ens haguéssim baixat els pantalons, i que encara es pot canviar. I quan parlo d'ordre mundial també parlo d'estatal i nacional. No pot ser que la societat estigui tant despolititzada des del punt de vista de la no participació i la no opinió en coses que ens afecten. No podem deixar via lliure al bipartidisme actual. No podem deixar via lliure al poder que no ens deixa pronunciar els nostres pensaments.

Precisament per això, mai entendré aquest tipus de periodisme:



Ni aquest:



Ni aquest:



Penós. Guillem: digue'm si això és periodisme, no deixar parlar als entrevistats i criticar-los àmpliament, amb judicis morals injustificats. ^^

Vinga, que vagi bé!!

1 comentari:

gbn_tgn ha dit...

Referent a l'últim "periodisme" del Josep Cuní és molt diferent als anteriors, i és que ell ja està prou consolidat com per permetre's aquests discursos. Aquella entrevista la vaig veure, i home, aquestes interrupcions venien després d'un discurs prèviament après, llegit i escàs de propostes. Ell simplement va intentar treure-les del discurs simplista que portaven (i que consti que jo estava amb les dues sindicalistes!, però és clar, suposo que per la seva joventut, no van ser capaces d'argumentar bé i basaven el seu discurs en idees i no pas en propostes alternatives)