divendres, 13 de juny de 2008

Una tarda collonuda



Bé, la música no té molt de sentit amb el que vaig a explicar ara, però mira, m'agrada la cançó (a més, surt a la pel·li Cachorro).

Després d'haver aprovat Locució (teoria), i sent la que més temia suspendre, vaig sortir amb els de la uni i vam quedar per sopar a la platja i beure. Potser pel cansament, perquè la Llar no m'agrada gens, o perquè el Brooklyn cada cop em sembla més penós, doncs a les 3 ja era a casa. Llavors avui pel matí estava super cansat i he anat dormint a estones (allò que t'aixeques i et sembla que ja no pots dormir més, però dos hores més tard et torna la son).

Estava fet una merda i pensava fer alguna cosa per la tarda, no sé, encara que fos sol. Com que el senyoret no volia anar a la platja i jo no tenia ganes de passar-me tota la tarda tancat en un pis, doncs he passat i he marxat a passejar per la ciutat (rotllo Carrie Bradshaw a Sex and the City). No sé, tenia pensat fer un munt de coses, perquè mira que hi ha coses per veure a Tarragona, si ens ho proposem. Aquest és un petit llistat: passejar per la Rambla Nova (i mirar botigues), baixar al Miracle i fer un passeig, descobrir llocs nous per on mai t'havies atrevit a passar per les presses, anar a la Rabassada, tornar a la ciutat i anar a la sala d'exposicions de Caixa Tarragona (on hi exposen un munt de fotografies de fa 50 anys que vull anar a veure), passejar per la part nova del Port i el Serrallo... fins i tot, amb temps, anar caminant fins a la Platja Llarga per la carretera (si, sóc molt bèstia) o si no prendre un gelat en alguna terrassa. Quantes coses, no, per fer en una sola tarda?

El cas és que només una hora després de sortir de casa m'ha trucat la Clara i li he dit si quedàvem. Sincerament, no me n'arrepenteixo d'haver desfet els meus plans. Qui vol caminar tant quan té els amics per anar a passejar sense pla definit?

Doncs si, una tarda partida per dos: dues hores amb mi única i exclusivament (17-19h), i dues més amb els amics, com ha de ser. Una tarda collonuda, i qui no ha vingut, s'ho ha perdut.

I us preguntareu, per què et dóna això de caminar, anar a la platja, sortir... no et pots estar quiet? Precisament ho faig per no estar quiet. No vull pensar en coses que ja n'estic fins als ous de pensar, ni tampoc en vull parlar amb ningú perquè encara m'hi fa pensar més. I a sobre, amb la tensió acumulada dels examens, és impossible passar d'estar tot el dia pensant: he de fer tal, he de fer qual, que d'aquí a 2 dies tinc examen, a simplement no fer res. Ho sento, no puc. I fins que no trobi feina seguiré igual.

Qui s'anima a passar-s'ho bé per la ciutat?