dimecres, 30 de juliol de 2008

Fets estrambòtics al servei municipal de transports I (Herois quotidians)

El que vaig a explicar ara és una gran tonteria (com tot el que escric aquí), però quan em va passar vaig estar donant-li voltes una bona estona. No és que sigui res de l'altre món, però a mi em va sorprendre.



Va ocórrer el passat dimarts 29 de juliol. Jo anava a la platja (com sempre, a la waikiki) i vaig agafar l'autobus, la línia 1. He de dir que últimament el servei d'autobusos municipal té el el curiós costum d'arribar massa aviat i marxar a l'hora que no toca de les parades, el qual fa que sovint et trobis 5 minuts abans de l'hora prevista davant la parada veient com el bus acaba de passar (i tu, amb cara d'imbècil).

El cas és que a l'altura de la Via Augusta un jove inconscient amb rastes i pinta d'antisistema anava corrents per agafar el bus. El conductor va passar de llarg de la parada en no veure-hi ningú (encara que no era l'hora) i el jove, mentre estàvem esperant que un camió sortís del camí i deixés passar el nostre vehicle, es va posar just davant de l'autobus. Això va provocar el pànic total entre els passatgers. El jove demanava que li obrissin la porta, que no era l'hora prevista de sortir d'aquella parada. Segons després, el conductor, ja cansat que obstruís el pas, va obrir-li la porta.

El paio va entrar amb pas decidit entre la multitud i va asseure's en un dels seients buits de la part final del vehicle. Mentre entrava, es va sentir algun crit d'algun ignorant espanyol que deia "no le dejes entrar!", "uuuuuh", etc. Es veu que el paio va entrar sense pagar, el qual va provocar algunes increpacions entre el públic assistent, i tot seguit es va posar a discutir amb els que l'increpaven amb nombrosos insults com ara "Tarragona es una ciudad de pijos, antes no era así, tú eres una puta pija". Suposo que algú devia haver fet referència a la pinta de rastafari que duia.

Seguidament, el bus va avançar uns 30 metres tot esperant que l'element en qüestió pagués el viatge (com tothom, menys els jubilats i els escolars). Ell va respondre-hi treient-se la samarreta, posant-se-la al cap, i d'un bot va posicionar-se davant la porta tot buscant-hi un interruptor d'obertura d'emergència. Va fugir de casualitat i va enfilar cap a l'Arrabassada.

Si, això és tot. No és gran cosa, què us esperàveu? Però són aquestes petites coses que fan que un dia et sorprengui el món en què vivim. Pensava que ja no existien joves eixel·lebrats a la nostra ciutat disposats a muntar aquest teatre queixant-se del retard o de l'arribada massa d'hora del nostre transport municipal.

Em va semblar un heroi. Un autèntic heroi, en aquell moment. M'hauria agradat donar-li suport. No sé per què, em va semblar atractiva la seva manera de ser i de fer. No són actes que faci tothom cada dia.

Així que des del meu humil blog, li dono les gràcies per haver intentat resoldre un tema que a mi em treu de polleguera i contra el qual el màxim que hauria fet hagués estat escriure una senzilla carta al diari queixant-me sobre l'arbitrarietat del servei municipal d'autobusos. Al cap i a la fi, el cas que se li farà és el mateix en els dos casos. L'única diferència és l'impacte sobre aquells passatgers i aquell conductor, que amb una mica de sort a la pròxima s'ho mirarà una mica més a l'hora de sortir d'una parada 10 minuts abans de l'hora que tocava.

dimecres, 16 de juliol de 2008

Els espanyols, els més intel·ligents



Flipant. No m'agradaria ser un periodista català a Tele5 o Telemadrid i haver de fer aquest paper.

Si és que no és el mateix un entrepà que un bocadillo. Tampoc ho és un forn de pa i una panadería (és cert, un forn de pa és un horno de pan, no una panadería).

Un consell: si veus pa, olores pa i a sobre hi ha dibuixets de pa i blat... possiblement allò sigui un fron de pa.

dilluns, 7 de juliol de 2008

Missatges subliminals homosexuals... a Pokémon!

Per fi!!! Per fi ha arribat l'hora de comentar la sèrie de Pokémon des d'un punt de vista sociològic i depravat.

A causa de les poques ganes de fer-ho amb la sèrie sencera, amb l'Opening ja en tindré suficient:



Lletra:

Llegaré a ser el mejor, el mejor que habrá jamás.
Mi causa es ser entrenador tras poderlos capturar.
Viajaré a cualquier lugar, llegaré a cualquier rincón,
y al fin podré desentrañar el poder que hay en Pokémon!
Es Pokémon! Hazte con todos, tú y yo...
Es mi destino, mi misión.
Es Pokémon! Tú eres mi amigo fiel, nos debemos entender.
Es Pokémon, hazte con todos siii!!!!
Seremos mejor al fin.
Te enseño yo y tú a mí.
Pokémon!
Hazte con todos, hazte con todos
Pokémon!

Anàlisi frase per frase:

Llegaré a ser el mejor, el mejor que habrá jamás.


Aspiració consumista, competitiva i estereotipada homosexual. En aquest món, si no ets un bon follador, a més de tindre bon cos, estar ben vestit i ben depilat, NO ETS RES. Si no ets el millor, no lligaràs en la vida. Per què? Perquè, en el món gai, el romanticisme de la primera cita, lo de "em fa riure" està, si no completament mort, quasi extingit.

Mi causa es ser entrenador tras poderlos capturar.


Vol cardar amb tothom i gaudir-ne. Per tant, si es vol gaudir, s'haurà d'entrenar i adoctrinar a la parella sexual.

Viajaré a cualquier lugar, llegaré a cualquier rincón,
y al fin podré desentrañar el poder que hay en Pokémon!


A ningú li sona malament l'"a cualquier lugar, a cualquier rincón"? No cal donar pistes, no?

A més, per dur tot això a terme, la comunitat gai ha desenvolupat un sistema molt senzill i alhora arriscat. Que vius a 3.000 quilòmetres? Agafes l'avió, el cotxe o el que sigui, i viatges cap a on sigui per cardar i conèixe't amb aquella persona que has conegut per internet. Per hospitalitat, el que convida et deixa quedar a casa seva durant el temps necessari. Si és un psicòpata, doncs mala sort. xD

Es Pokémon! Hazte con todos, tú y yo...
Es mi destino, mi misión.


Aquí es demostra quin és l'objectiu principal dels homosexuals.

Es Pokémon! Tú eres mi amigo fiel, nos debemos entender.


Algú necessita una prova més òbvia? I és que a sobre no es contenen!!! Quan diu això què fa, l'Ash? S'abraçava apassionadament amb l'Squirtle!!!! El lobby gay ens domina, juntament amb els depravats dels zoofílics (o pokémonfílics).

Seremos mejor al fin.
Te enseño yo y tú a mí.


Mateix cas que en la segona cita.

Després de l'anàlisi exhaustiu (què voleu més? és un puto minut l'opening, eh?), podem afirmar que els dibuixos animats que vèiem de petits han causat conseqüències afavoridores en els millors casos. Així, els qui miràvem Pokémon de petits actualment gaudim d'una vida sexual satisfactòria mitjançant l'homosexualitat (no ho sabeu, que els gais sempre follen, sobretot amb nens?), i qui nega que ho és, encara que de petit se sapigués per ordre els 151 Pokémons i mirés a Telecinco la primera temporada (d'on és aquest opening), és que viu en una mentida.
-------------------------------------------------------------------

Totes les opinions expressades són això: opinions. Opinions personals (totalment transferibles xD) que poden ser objecte de burla i d'insult, tot i que sempre amb respecte i amb contraargumentacions ben exposades. També he de dir que aquesta és la meva visió de l'Opening (tinc la ment bruta) i del món gai. Potser hi ha altra gent que en té una altra de molt diferent totalment respectable, encara que sap que s'equivoca. Observareu que hi ha unes quantes anades d'olla. No us espanteu, són intens d'humor àcid, ironies i sarcasmes. Aptes per a les millors llars.



Nota!: parlant d'això amb el Guillem, ell va anar més enllà (del frikisme) ---> l'Onix s'assembla a una larva Goa'uld.






Que vagi bé!!


dissabte, 5 de juliol de 2008

Deliris estiuencs

Després de desistir de buscar feina i acceptar que em passaré molts dies avorridíssim, em trobo amb moments en què no sé què fer. La gent se'n va de vacances a països exòtics i jo... em quedo a Tarragona. Que no dic que estigui malament eh? M'encanta Tarragona. Però per passar un dia sencer, allò que dius... què fem avui? Anar de botigues? Anar a prendre un gelat? Anar a veure exposicions sobre la brossa del carrer (vegi's l'exposició actual de La Caixa)? Mirar les obres, com els jubilats? Donar un passeig pel Serrallo, les platges, la Part Alta...? Sincerament, Tarragona està molt bé, però per plantejar-te un dia sencer allò que no saps què fer... el millor és agafar la renfe i cap a Barcelona.

Em passo els dies a la platja i a casa, davant de l'ordinador. Per matar el temps ara jugo al Pokémon (l'amarillo, que encara no hi havia jugat...), i me l'estic a punt d'acabar. Llibres? Fa poc em vaig acabar l'últim de Harry Potter (molt previsible el final, per cert) i em queda el de "Tv3 a traïció", però amb els assaigs ja se sap... són lents de llegir. M'he de comprar un altre llibre per llegir, però no sé quin.

Així que m'espera, fins que no arribin els concerts i les festes, un estiu prenent el sol, davant de l'ordinador, menjant gelat, fent l'exercici mínim de la bici estàtica i entre pàgines de bons llibres (esperem que siguin bons...). Quin avorriment, no? Això durant quasi un mes...

Bé, sempre em quedarà el "consol" (sóc mala persona) que hi ha gent que viu pitjor que jo...




... a no ser que algú proposi alguna activitat complementària. ^^ XD