dimecres, 13 d’agost de 2008

Directors fills de sa mare



Ahir per fi em vaig dignar a veure "El diari de Bridget Jones" (2001), una pel·li inspirada en un llibre de la Helen Fielding amb protagonistes encarnats al film per la Renée Zellweger i el Hugh Grant. Tracta bàsicament d'una dona fracassada en la vida que no troba aquella mitja taronja amb qui passar la resta de la seva vida i, al cap i a la fi, enamorar-se. De cop, apareixen 2 nois maquíssims (entre ells el Hugh Grant) que es barallen per ella i al final escolleix el que, en teoria, és el més convenient.



COM CONY SE'LS OCURREIX FER PEL·LÍCULES D'AQUEST TIPUS?????????????



No, de debò, en quin cap cap? Mira, que l'autora faci un llibre sobre això... allà ella. Al cap i a la fi, la repercussió de la lectura és mínima, i més en aquest cas que ens ocupa, que són les novel·les romàntiques.

Si, d'acord, no és l'única pel·lícula que s'ha fet d'aquest tipus, però aquesta és veritablement flagrant!! Hauria de ser delicte donar falces esperances a tothom qui busca l'amor de pel·lícula. Fins i tot algú pot arribar a pensar que la seva vida és una merda i que és impossible que això li passi a ell/a, així que el millor serà suïcidar-se.

La crítica de la pel·lícula "El diari de Bridget Jones" és: nefasta, li falten moltíssimes dosis de realitat. Hauria d'ésser borrada de l'arxiu de qualsevol filmoteca.

Tinc por de veure la segona part.