dissabte, 30 d’agost de 2008

El català, els gimnasos i les samarretes

Ahir, divendres 29 d'agost de 2008, vaig dedicar la meva existència a buscar gimnàs per al setembre (tres mesos sense fotre res... ja se sap). El dia anterior (dijous) havia estat mirant a les pàgines grogues a veure què trobava de bo. Vaig anar trucant a tots els gimnasos dins la ciutat de Tarragona als quals no hi havia anat mai ni me n'havien parlat malament encara. Orion Center, Horus Gym, New Gallery, Sport Center Royal Tarraco...

La primera trucada (Orion) va donar com a resultat que la noia em preguntés, en un perfecte castellà, què volia dir "vuit", ja que encara no dominava les xifres en català, així com seguidament em va recomanar que anés al seu gimnàs perquè la informació que jo precisava (preus, horaris) no me la podia donar per telèfon. He de dir que, per telèfon, els d'Horus i els de New Gallery em van respondre directament en català (punts a favor). Els d'Sport Center RT no contestaven, així que vaig decidir que hi aniria el dia següent, després d'anar a visitar Orion.

La caminada que em vaig fotre va ser considerable. Primer a Orion, que em van intentar entabanar amb un gimnàs prou luxós, però amb un preu que només les ments més inconscients estan disposades a pagar (130€ de matrícula, 70€ de mensualitat...¬¬), així que per moltes plantes i moltes piscines que tinguessin, els vaig enviar a pastar fang (posteriorment vaig saber que ma mare s'hi pensa apuntar). Vaig seguir amb l'Horus, que com tanquen a les dotze i jo era allà a la una, era lògic que no estigués obert. L'Sport Center RT era al costat d'un hotel, així que no vaig gosar entrar.

En acabar, vaig tirar cap a casa per agafar 20€ pel llibre "Imatges 1936-1939, la guerra civil a les comarques tarragonines", del Punt, que havia demanat una setmana abans i, de pas, vaig enfilar cap al New Gallery (a l'Arrabassada). De fet, se'm va ocórrer calcular la distància entre el Seminari (on estudio, des d'on aniré al gimnàs) i allà. 20 minuts (30 des de casa). El gimnàs estava prou bé per la musculació (l'amo ho garantia amb els seus braços com pernils), però era petit (una sola planta) i, donada la distància, no em va semblar adient (encara que el preu -40€ de matrícula i 40€ més de mensualitat- no era pas dolent). Vaig tornar a casa, vaig passar pel quiosc per comprar el llibre, i a descansar al llit s'ha dit.

Per la tarda, ja que tampoc tenia un pla definit fins a les 8, vaig anar a l'Horus i a l'Sport Center RT (ma mare m'havia dit que si que s'hi podia anar, no era només pels clients de l'hotel...). Mentres, no sé si sabreu que a la cantonada de la Rambla Nova, davant la Caixa de pensions, hi ha aquells venedors o enquestadors que et paren per molt ràpid que hi passis. A mi, per la freqüència amb què passo per allà, m'hi deuen haver parat unes 10 vegades o més. El cas és que jo portava la samarreta negra dels Stones (de l'Springfield). Al matí ja m'havia trobat a un que la portava al carrer Colom (espero que no m'hagués vist XD), però resulta que un d'aquests enquestadors també la tenia, així que em va parar amb aquesta excusa i, amb un accent de les terres de l'ebre que matava, em va dir: "esta samarreta també la tinc jo!". I jo: "ah si? molt bé". Ell va seguir amb un "treballes?" (la pregunta i la raó per la qual et paren) i jo vaig respondre per enèssima vegada que "no" (que si estigués a l'atur em frustraria bastant passar per allà, però com que no treballo perquè no vull... ^^). I aquí farem un alto. La majoria de vegades que m'han parat, la pregunta ha estat en castellà ("¿trabajas?"), cosa que ja sabeu que em fot molta ràbia, perquè els respons en català i seguidament et parlen en català (com a catalanoparlants que són). Gens recriminable, d'altra banda, perquè això ho feia jo fins fa dos dies i en els catalans ens és comú aquest autoodi. Hauran de llegir llibres de Victor Alexandre o qualsevol altre autor que els faci veure com n'és d'important que, primer, parlem en català i, després, seguim parlant en català.

Bé, seguim amb els gimnasos perquè aquest ja seria un altre tema. Simplement m'alegra el dia que algú es dirigeixi a mi, sense conèixer-me, en català (no és freqüent).

L'Horus (38€ mensuals, sense matrícula, horaris limitats) feia honor al seu preu excessivament baix (pel que se sol pagar avui dia per un gimnàs). Estava bé (n'hi ha de pitjors i més cars), però el fet que només tingués una cinta de córrer (és el que jo més faig servir) i que tanquessin a les 12 i tornessin a obrir a les 4 i mitja (en aquesta franja horària és quan em va millor anar-hi), em va frenar bastant.

Pel que fa a l'Sport Center Royal Tarraco, amagat sota una escala, només puc dir que tenia poques pegues. Per començar, el paio que em va atendre (i que posteriorment em donaria classes o m'assessoraria en temes de màquines, programes, classes, etc.) només parlava en castellà, encara que estic segur que sabia català. Comprendreu que és difícil seguir una conversa amb dos idiomes, però vaig intentar-ho (al final vaig desistir). Un punt en contra (dels que vaen per dos). El gimnàs tenia piscines, pistes d'esquàix, taules de tennis taula, sales diverses per l'entrenament... I no era tant car. Hi havia diverses qüotes i la que m'anava bé a mi costava uns 55€. A sobre, està al costat del Campus Catalunya, així que està bastant a prop de la universitat. Però el tema dels 55€ (l'Sport Gym, on anava abans, costava 50€ i "en teoria" vaig marxar perquè era molt car) i el castellà del paio em frenava (a més que el full informatiu, en català, tenia moltíssimes errades, la majoria de les quals eren castellanismes). No em decidia per cap, ja sigui per motius lingüístics, d'estat del gimnàs, de preu, d'horaris...




Sóc un cas.



Per resoldre-us el dubte (sé que esteu frisant per saber-ho) al final sembla ser que m'he decidit per un que no he dit i del qual em vaig assabentar per la nit (no hi havia caigut), que és el Club Natació Tarraco. T'has de fer soci, així que els 25€ mensuals del gimnàs es complementen amb els 25€ mensuals de la quota de soci i amb els 100€ de la inscripció. Però bé, està al costat del Seminari, té piscina i tennis taula, i no està tant malament. El dilluns l'aniré a veure i, si m'atenen en català, sóc seu. ^^

1 comentari:

Tondo Rotondo ha dit...

Que fort!

Mentre anava llegint el post pensava... qui haurà escollit? Li hauré de recomanar el Tàrrco.

Jo hi vaig estar apuntat però no hi vaig arribar a amortitzar ni la matrúcula però reconec que la relació preu qualitat er força bona.

Curiós!

A mi també em passa això de l'idioma... n'estic fart de tant d'auto-odi i complexe d'esclau del meu poble...

Vinga, ah! Molt ràpid en fer el comenatri a la meva darrera entrada hehehehheeh

Salutacions rotondes