divendres, 8 d’agost de 2008

Els Jocs Olímpics de la hipocresia




Avui dia 8 del 8 del 2008 (com diuen a totes les televisions, emissores de ràdio, diaris, etc.) s'inauguren oficialment els Jocs de Beijing 2008. Aquest esdeveniment, per qui no en tingui constància, consisteix en enfrontar els esportistes per aconseguir la victòria i l'honor per a les seves federacions esportives (no són jocs nacionals ni estatals, són de federacions censades a qui internacionalment se'ls permet competir, no ens enganyem). És, doncs, una altra d'aquestes coses que serveixen per distreure la plebe i no pensin en si hi ha crisi o no n'hi ha (de fet, aquest estiu hauria d'haver-hi una campanya des de l'ONU amb l'eslògan: "aquest estiu diverteix-te, ja et moriràs de fàstic al setembre").

Però com que això s'ha de fer cada 4 anys, hi hagi crisi o guerra (excepte que aquesta afecti a occident), doncs aquest any li toca a Xina. Segurament haureu sentit per la televisió en els últims mesos com el jovent revolucionari -noti's l'ironia- es llançava al carrer per protestar contra el govern xinès pel conflicte amb el Tibet, per tot el tema dels drets humans, la llibertat d'expressió, blablabla... Arriba a un punt de certa comicitat que el president dels Estats Units demani al govern xinès que garanteixi aquests drets, presents a la carta dels Jocs Olímpics la qual ha ratificat el mateix govern xinès.

A tots aquests no els falta raó en cap moment, però està clar que els falta informació i els sobra hipocresia per valorar tot plegat i decidir amb plena consciència si s'ha de sortir al carrer o no per protestar. No és que jo tingui tota la informació (quan hom dubta, investiga), però analitzem punt per punt tot el conflicte i la raó per la qual alguns volen fer boicot als Jocs.

- Tibet: a la Xina hi ha fins a 56 grups ètnics reconeguts. El tibetà i la seva cultura en són tan sols un. Des del govern xinès en els darrers 60 anys s'han anat produint atacs contra qualsevol cultura que no fos la xinesa han (els xinesos tradicionals, 95% de la població). Aquests atacs no són tan sols mitjançant l'ús de la violència, sinó amb la mateixa tàctica que els espanyols a casa nostra o els israelians a Palestina: emigració interna per homogenitzar la població. A més, cal apuntar que el Tibet, una nació que molts defensen, era un antic estat plenament teocèntric (religiós) amb una dinastia d'emperadors autoritaris. O sigui, que es podria donar el cas que si el Tibet s'independitzés trobaríem anys després els mateixos joves revolucionaris lluitant contra la repressió de les autoritats tibetanes. Això no treu, és clar, que tota nació i tot poble té el dret a decidir sobre el seu futur i que, posats a decidir, prefereixo que em pegui mon germà que un desconegut del carrer. Per acabar, diré que potser alguns s'ho haurien de fer mirar: per què surten francesos (una de les nacions-estat més fictícies que hi ha avui dia) a protestar si després tenen colònies a més d'un oceà encara per independitzar i dins l'Europa continental tenen Occitània, País Basc francès, Catalunya Nord, etc. a qui culturalment (mitjançant repressió quan els mitjans de comunicació no se'n feien ressò) han esborrat del mapa? D'això se'n diu hipocresia (pel que fa als francesos, espanyols, americans, anglesos, etc.).

- Drets humans: si bé és cert que a la Xina hi ha presons al nivell de Guantànamo, Abu Grahib, etc., que el codi penal i civil deixa molt poc marge a la llibertat d'acció i que les tortures són constants en qualsevol comissaria... també és cert que no és l'únic estat on passa. I no em refereixo ja als Estats Units (que ja comença a ser habitual), sinó a casa nostra (ETA, GAL, Terra Lliure, GRAPO... càmeres de vigilància), a Itàlia (Sardenya), França (Còrsega), Rússia, Geòrgia, Turquia (PKK), Sèrbia, Gran Bretanya (IRA)... i només parlo d'Europa!!! Els estats "democràtics" utilitzen les seves eines per torturar igual que els que no es proclamen democràtics perquè no tenen Parlament ni Senat ni res de res. Potser els primers són "més democràtics" (et deixen escollir qui et dirigirà) però no per això queden lliures de culpa. Així que els que s'omplen la boca avui parlant dels drets humans que no tenen els d'altres països, que s'ho facin mirar i observin què passa a casa seva.

- Llibertat d'expressió: no sé com alguns encara tenen la poca vergonya de proclamar la llibertat d'expressió a tot el món... Als Estats Units, a l'Estat espanyol i a tot arreu s'han localitzat casos de vulneració d'aquesta llibertat. Tancament de diaris, ràdios i televisions, repressió en les manifestacions, il·legalització de partits polítics... sempre amb l'excusa de "mantindre l'ordre democràtic".



Bé, ara ja ho sabeu. Quan algú digui "FREE TIBET" o alguna de les seves variants (com el boicot als Jocs xinesos), identificareu un hipòcrita o un assimilat (d'aquests que només protesten contra allò que està mediatitzat, per tant deixen que els mitjans de comunicació els formin l'opinió).



Missatge per als despistats: aquesta entrada no va en favor del govern xinès, el qual és el més criticable i hipòcrita.

1 comentari:

Assur ha dit...

jo tambe volia fer una entrada sobre aquest tema ... m'has pasat davant