dimecres, 27 d’agost de 2008

Propera estació: Camp de Tarragona


El nus de Tarragona



El Camp de Tarragona ha esdevingut un dels nusos de comunicacions més complexos, complets i incomprensibles de la nostra dissortada xarxa de comunicacions. És un nus complet perquè hi arriben tota mena de transports i amb múltiples modalitats: hi arriben vaixells, sobretot de càrrega, però no únicament; hi arriben trens, sobretot convencionals, però també el TGV; arriben avions a l'aeroport de Reus i, és clar, hi arriben vehicles de tota mena des de carreteres comarcals, generals, autovies i autopistes. El problema és que tots aquests centres de comunicació no estan ben comunicats, sobretot pel desficaci del govern espanyol. El port de Tarragona està molt ben comunicat per tren, però només pel convencional, si més no de moment. L'aeroport està molt ben connectat per l'autovia Reus-Tarragona, però no per tren. La nova autovia A-7, que és paral·lela a l'autopista AP-7 (la P és, per sempre, peatge) i a la N-340 (amb la qual se sobreposa a voltes sí, a voltes no, mitjançant un garbuix de rotondes que creixen com bolets), té estranyes connexions -i mal senyalitzades- amb la mateixa AP-7 a l'altura de Tarragona. Aquesta autovia, a més, acaba bruscament a Mont-roig (cap al sud) i passat Tarragona (cap al nord). Complicat? No: la A-7 fa el mateix paper que la AP-7 però està inacabada i, de moment, no connecta amb el País Valencià. Respon a la històrica idea de Josep Borrell ministre d'Obres Públiques de convertir la N-340 en autovia, però, en aquest cas, sense aprofitar el traçat de la N-340.
La cirereta és que ni la A-7 ni la AP-7 ni la N-340 no donen accés directe a l'estació del tren de gran velocitat (o AVE, segons la marca hispànica) del Camp de Tarragona, situada a La Secuita, tot i que lluny de La Secuita -no intenteu anar-hi a peu-. La situació d'aquesta estació ha estat tan estratègicament pensada que, un any després d'inaugurar-se, més del 40% dels tarragonins no saben on és (segons una enquesta feta pública la setmana passada). Només amb aquest privilegiat emplaçament (lluny de les ciutats i lluny de l'aeroport de Reus) es podia assolir la vertiginosa xifra de 19 viatgers de mitjana pels TGV regionals que uneixen Tarragona i Barcelona, anomenats Avant. El podrien rebatejar Íntim.
No és culpa de la Renfe, que serveix trens de sobres per fidelitzar clients, ni dels tarragonins ni del preu dels taxis. És un nyap més del Ministeri de Foment, que continua embolicant-se sol i hipotecant el futur del territori.

Àlex Milian, periodista.
El Temps, 19 d'agost de 2008, núm. 1262.





Tav de Tarragona?

Una recent enquesta de satisfacció sobre el TAV a Tarragona suspenia clarament la ubicació de l'estació a La Secuita. Sens dubte, des d'un punt de vista urbà tarragoní, seria preferible una estació molt més connectada a la ciutat, i els usuaris habituals del tren ho agrairíem. Ara bé, aquesta crítica s'hauria de matisar.
En primer lloc, cal tenir en compte la dimensió del TAV, que és útil per fer distàncies mitjanes i, sobretot, competitiu amb l'avió. És un error, doncs avaluar l'utilitat del TAV en termes de rodalia i de curta distància. I és que la immensa majoria dels desplaçaments fets des de Tarragona són en direcció a Barcelona, i això ja és una rodalia. D'altra banda, a l'hora de repartir responsabilitats -que és un exercici molt freqüent-, anotem la indiferència gairebé general amb què fou acollida la decisió. Amb la d'uns responsables -els governs de torn- però també amb molt poca resposta de l'anomenada societat civil de la ciutat (i un dia hauríem de parlar-ne, de si tenim societat civil de veritat o no en tenim). Per tant, poques queixes, ara.
El que sí que val la pena és treballar -qui ho hagi de fer, societat civil inclosa- perquè allò que és molt utilitzat, que és la mitja distància i la rodalia amb Barcelona, sigui eficient i arribi a ser el que cal, que és una mena de metro, com correspon a la dinàmica metropolitana de Tarragona. I el TAV, per fer distàncies més llargues, que per això serveix.

Robert Casadevall.
la galeria,
El Punt, 22 d'agost de 2008.



------------------------------------------------------------------------------------------------


En la meva opinió, trobo injustificada la localització de l'estació del Camp de Tarragona. Per què no podia passar per Reus i Tarragona, si passa per Girona? Per les vies? Per les infraestructures? Per l'amplada? És que Tarragona, amb 40 o 50.000 habitants més que Girona, no mereix una estació millor? Unes comunicacions millors? Per què Lleida té aquella gran estació i naltros tenim la mateixa que fa vés a saber quants anys? Els tarragonins tenim unes comunicacions de pena. Res més puc dir que ja no s'hagi dit en els articles anteriors. Només que, amb tot aquest nyap, sembla que vulguin fomentar la rodalització de les comarques del sud de Barcelona. És a dir, que aquestes comunicacions ens limiten econòmicament parlant i produeixen que tot el moviment empresarial es faci a Barcelona. Només falta que les rodalies de Sant Vicenç de Calders arribin fins a Móra d'Ebre o fins a Tortosa. 10 minuts cada tren. Amb la facilitat que hi hauria de moviment cap a Barcelona... què impediria que aquesta ciutat es convertís en una megalòpoli i Tarragona esdevingués una fantàstica ciutat dormitori? Així, tots els recursos (hídrics, energètics, etc.) anirien a la capital, i així estaríem "tots contents".