dimarts, 23 de setembre de 2008

El dret de decidir (triant i remenant)


Segurament, entre aquests Drets Universals de l'Home que es van proclamar en acabar la Segona Guerra Mundial, hi ha el dret de decidir de cadascun dels éssers humans o de les col·lectivitats sobre un futur que els convingui. Aquest dret passa per molts punts: individual, grupal, col·lectiu, nacional, universal. O sigui que, senzillament, es passa del dret a decidir si anar a casa a les 4 de la matinada la nit de l'empalmada, al dret de decidir si es vol tindre un planeta contaminat per les grans multinacionals, els residus que creem la gent del carrer, i la merda nuclear que no es pot esborrar de la faç de la terra.

Dic tot això perquè últimament sembla com si hi hagués una confabulació contra mi per incitar-me a haver d'escollir entre diverses opcions de la vida. Puc anar a classe o no anar-hi, puc buscar feina o no buscar-ne, puc aixecar-me del llit o no aixecar-me, puc sortir al carrer o no sortir-hi, puc anar a Vilabella el dia de la baixada de l'àliga o quedar-me a Tarragona, puc marxar aviat el dia de l'empalmada o quedar-me fastiguejat veient com uns quants s'emborratxen i parlen de coses que a mi em són indiferents, puc deixar una relació o no deixar-la, al mateix temps puc reemprendre-la o no fer-ho, puc quedar amb algú o no quedar-hi, puc comprar el barrilet de la mamadeta o no comprar-lo, puc escollir entre recarregar la mamadeta o comprar-me un gelat (per falta de calés)...

De debò, a vegades crec que la vida seria molt millor si no poguéssim escollir res més que el color dels calçotets que ens posem de matí, perquè el cost d'oportunitat (teoria econòmica) que perdem quan escollim quelcom és massa gran. I suposo que per això hi ha aquesta gran varietat en l'espècie humana quant a comportament i tipus de vida. Jo en el seu moment vaig escollir relacionar-me amb cert grup de persones i d'altres es van quedar sense conèixer-me.

Escollir, triar, elegir... (quantes paraules per una sola idea) només porta a la confusió de si s'ha fet bé o no i després et menges el cap pensant que potser l'altra opció era més recomanable.

1 comentari:

gbn_tgn ha dit...

veus, potser serà bo que als catalans no deixin decidir el nostre futur, així no entrarem en si em fet bé o no, hehe.

parlant seriosament, si és que en se, la realitat és que cada decisió que, hagi pres un mateix, s'han d'acceptar les seves conseqüències. tant si són bones com si són dolentes. digui el que digui la resta, a no ser que afecti negativament a la decisió d'un altre. buff... tuturututu... potser no s'entén res.