dimecres, 29 d’octubre de 2008

Exemples de corrupció diversos



Per corroborar que el tema del Benach és un de tants atacs a la "radical" Esquerra. Una cosa és que no estigui a favor de l'actual direcció del partit i, una altra, l'atac constant totalment injustificat a què s'ha vist exposat el president del Parlament.

Siguem seriosos. Tots els polítics roben. Començant pel seu sou. Però que precisament ho digui el Saura... té collons.

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Bilingüisme: allista-t'hi!


Després d'una setmana -de dimarts a dissabte- a la ciutat de València (Comarca de València, l'Horta) als Premis d'Octubre*, he conegut molta gent diferent d'arreu dels Països Catalans. La ciutat ja la coneixia, així que més o menys ja sabia la situació de la llengua. Sabia que sovint, allà, has de repetir les coses tres o quatre cops perquè sembla que no t'entenen (aigua té una sonoritat molt diferent d'agua) tot i escenificar-ho dia rere dia amb les mateixes persones. Tot plegat també passa a les ciutats del Principat i als altres territoris, però suposem que a València és on està pitjor la llengua perquè hi governa el PP i això no pot ser mai bo (coses del bipartidisme).

Veieu: aquesta ciutat (juntament amb Alacant) és un dels exemples on l'autòcton se sent estranger. No pot parlar la seva llengua, no pot escoltar la seva música, no pot expressar-se en llibertat. L'únic que és en català és el nom de la majoria dels carrers (no tots) -donem-hi gràcies-. Certes campanyes de la Generalitat Valenciana estan fetes en castellà (no tots). Els rètols dels comerços... l'excepció és el català, no pas el castellà. En una d'aquestes conferències, un dels que va intervenir va dir: "Canal9 és l'exemple del que no hauria d'arribar a ser mai tv3". Doncs si, per què negar-ho: la Generalitat Valenciana és l'exemple del que no hauria d'arribar a ser mai la catalana. Un govern que permet que la presència del català en algunes de les seves ciutats -les més importants- sigui annecdòtica. És més, allà sembla ser que és freqüent que et preguntin si parles portuguès en sentir-te parlar valencià-català. Senzillament, els nouvinguts (i aquí incloc els espanyols) no saben de l'existència del valencià.


Clar, aquí ens trobem en una situació de bilingüisme. La meitat del territori del País Valencià és únicament castellanoparlant (la llengua s'ha perdut, més territoris adherits). Així doncs, un valencianoparlant és bilingüe: necessita el castellà per viure i el valencià per mantindre les seves arrels i ser ell mateix. En canvi, un castellanoparlant és monolingüe: no necessita el català per a res (tot i això UPyD afirma que "els castellanoparlants estan discriminats a la CV"). Per què vol aprendre un colon el valencià? Per l'administració pública i poc més (però si no l'utilitzen i el saben malament... ja em diràs de què serveix).

En resum: un valencià no pot viure en la seva llengua a la seva terra. Un espanyol si, fins i tot en terres que no són les seves. Qui està discriminat? El bilingüisme és legítim? No hauríem de ser monolingües tots i almenys se'ns conservarien els nostres drets? Imagineu que només parléssiu català, mai espanyol. Quan us en parlessin, podríeu dir allò de: no t'entenc si em parles en espanyol (versió real si la traduïm a la versió: no entiendo el catalán).

PD: plantejament aplicable al Principat, a ses Illes, a la Catalunya Nord, a la Franja, al Carxe, a l'Alguer... No ens pensem ara que estem pas molt millor.





*Congressos que es duen a terme a l'edifici Octubre, situat al C/Sant Ferran n.12, a la ciutat de València, a prop de l'Ajuntament. Cada any es donen uns premis en acabar-se les conferències, que gaudeixen de la presència de grans personalitats del pensament català (i a vegades estranger). A l'entrega de premis hi assisteixen alts càrrecs polítics i altres personalitats. És un dels punts de trobada dels estudiants catalans de llurs Països -com la UCE-.

dimarts, 7 d’octubre de 2008

El problema de tindre quatre colles castelleres en comptes d'una o de dues


El passat diumenge 5 d'octubre es va disputar a la Plaça de Braus (o de castells, perquè només s'hi fan castells...) un Concurs amb moltes desavinences. Primer perquè es considera que el Concurs és una eina de desnaturalització del fet casteller. Estic d'acord en què els castells no es van fer per competir en una plaça durant 5/6 hores seguides a veure qui la té més grossa (l'afició). No, la història dels castells ens ha demostrat que qui la té més grossa és la gent de Valls, bàsicament perquè van ser els primers en tindre una colla castellera i amb un poble de 25.000 habitants, tindre dues colles (en algun moment fins a 3, va durar poc) en el màxim nivell any rere any, dècada rere dècada, segle rere segle, és d'admirar. La segona desavinença es troba en allò de "competir pels diners". Efectivament, els castellers quan actuen en una plaça (fora del Concurs), són remunerats econòmicament per tindre recursos i tirar endavant amb la colla, però el que proposa el Concurs és realment indecent. Prostitueix el fet casteller a una competició absurda i portada a l'extrem.

Ara bé, el Concurs aixeca passions. Pocs aficionats ens podem estar de veure'l cada dos anys, és una cita esperadíssima. La rivalitat Vilafranca-Valls (castellers i vella), Xiquets-Jove (Tarragona), Sants-Barcelona... llàstima que no hi siguin els Minyons de Terrassa, perquè es podria arribar a un conflicte a tres bandes (Vella, Castellers i Minyons) i fins i tot a quatre (amb la Joves de Valls).

I bé, al que anàvem. En un concurs i en qualsevol diada castellera es veuen les mancances de les colles. Castellers de Vilafranca són els millors (indiscutiblement) i fan el fatxenda amb aquest tema. Poden fer-ho. Tenen a una gran afició que es mescla amb la dels Xicots (de la mateixa ciutat). En canvi, la Vella de Valls, com també la Joves, tenen a una afició que es fa notar més en el Concurs, però que desapareix en qualsevol altra diada (excepte a Santa Úrsula). I d'altra banda, les colles de Tarragona no són pràcticament res en el panorama casteller actual si exceptuem alguna bona actuació dels Xiquets i de la Jove.

Fem una valoració:

- Vilafranca: 40.000-50.000 habitants. 2 colles (Castellers i Xicots).
- Valls: 25.000 habitants. 2 colles (Vella i Joves).
- Tarragona: 145.000 habitants. 4 colles (Xiquets, Jove, Serrallo i St. Pere i St. Pau).

Com veureu, hi he afegit Tarragona. I és que des del primer quart del segle XX, Tarragona era dins d'aquest trident de ciutats on s'hi feien els millors castells. El problema, però, és que la llavors Colla Vella de Tarragona i la Nova de Sant Magí passaven èpoques magres. La competitivitat entre ambdues colles no portava a res i el 1970 es van fusionar. En principi la cosa funcionava fins que es van tornar a estancar. Posteriorment, el 1979, arribava la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Aquests van aprofitar l'estancament dels Xiquets i ràpidament (en qüestió de pocs anys) es van posar al capdavant de la ciutat. El 1988 i el 1993, amb l'esclat d'aparicions de colles castelleres arreu del Principat (moltes d'elles desapareguent al poc temps), van sortir a la llum els Xiquets del Serrallo i la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, les colles petites de la ciutat.

Sempre ens hem cregut que som la rehòstia en els castells. Que com que som quatre, podem dir que sense els tarragonins els castells no existirien. No és així. Potser és veritat que els castells, tal i com els coneixem avui, podien haver nascut arreu del Camp de Tarragona. Però avui dia poques colles poden fer front als Castellers de Vilafranca. I cap d'aquestes és de Tarragona. Haurem de fer com al 1970 i unir les colles? És lícit que per "pintar" alguna cosa haguem de despreciar a les colles petites i convidar a la diada del dia 14 de setembre a la Vella de Valls i als de Vilafranca? En el cas dels de Valls, no els va sortir bé quan els franquistes van unir les dues colles (després van tornar a separar-se).

Tot plegat em porta a una altra qüestió: és necessària la rivalitat i la competitivitat per al bon desenvolupament del món casteller?

I si aquest és el cas, doncs, ens haurem de felicitar, Valls i Tarragona (no comptem Barcelona, a la capital els castells són tant annecdòtics com la capoeira). Perquè amb els nostrus sants collons tenim 6 colles, sempre enfrontades. No hi ha ciutats com Valls i Tarragona, on el fet casteller està tant arrelat que tothom, absolutament tothom, té un amic, un familiar o un conegut que està en alguna colla castellera.

I si per mantindre la nostra idiosincràcia hem de renunciar a la competitivitat o als triomfs desenfrenats (com els de Vilafranca), doncs ho farem. Perquè al cap i a la fi, Tarragona és i serà sempre, una ciutat castellera.