diumenge, 26 d’octubre de 2008

Bilingüisme: allista-t'hi!


Després d'una setmana -de dimarts a dissabte- a la ciutat de València (Comarca de València, l'Horta) als Premis d'Octubre*, he conegut molta gent diferent d'arreu dels Països Catalans. La ciutat ja la coneixia, així que més o menys ja sabia la situació de la llengua. Sabia que sovint, allà, has de repetir les coses tres o quatre cops perquè sembla que no t'entenen (aigua té una sonoritat molt diferent d'agua) tot i escenificar-ho dia rere dia amb les mateixes persones. Tot plegat també passa a les ciutats del Principat i als altres territoris, però suposem que a València és on està pitjor la llengua perquè hi governa el PP i això no pot ser mai bo (coses del bipartidisme).

Veieu: aquesta ciutat (juntament amb Alacant) és un dels exemples on l'autòcton se sent estranger. No pot parlar la seva llengua, no pot escoltar la seva música, no pot expressar-se en llibertat. L'únic que és en català és el nom de la majoria dels carrers (no tots) -donem-hi gràcies-. Certes campanyes de la Generalitat Valenciana estan fetes en castellà (no tots). Els rètols dels comerços... l'excepció és el català, no pas el castellà. En una d'aquestes conferències, un dels que va intervenir va dir: "Canal9 és l'exemple del que no hauria d'arribar a ser mai tv3". Doncs si, per què negar-ho: la Generalitat Valenciana és l'exemple del que no hauria d'arribar a ser mai la catalana. Un govern que permet que la presència del català en algunes de les seves ciutats -les més importants- sigui annecdòtica. És més, allà sembla ser que és freqüent que et preguntin si parles portuguès en sentir-te parlar valencià-català. Senzillament, els nouvinguts (i aquí incloc els espanyols) no saben de l'existència del valencià.


Clar, aquí ens trobem en una situació de bilingüisme. La meitat del territori del País Valencià és únicament castellanoparlant (la llengua s'ha perdut, més territoris adherits). Així doncs, un valencianoparlant és bilingüe: necessita el castellà per viure i el valencià per mantindre les seves arrels i ser ell mateix. En canvi, un castellanoparlant és monolingüe: no necessita el català per a res (tot i això UPyD afirma que "els castellanoparlants estan discriminats a la CV"). Per què vol aprendre un colon el valencià? Per l'administració pública i poc més (però si no l'utilitzen i el saben malament... ja em diràs de què serveix).

En resum: un valencià no pot viure en la seva llengua a la seva terra. Un espanyol si, fins i tot en terres que no són les seves. Qui està discriminat? El bilingüisme és legítim? No hauríem de ser monolingües tots i almenys se'ns conservarien els nostres drets? Imagineu que només parléssiu català, mai espanyol. Quan us en parlessin, podríeu dir allò de: no t'entenc si em parles en espanyol (versió real si la traduïm a la versió: no entiendo el catalán).

PD: plantejament aplicable al Principat, a ses Illes, a la Catalunya Nord, a la Franja, al Carxe, a l'Alguer... No ens pensem ara que estem pas molt millor.





*Congressos que es duen a terme a l'edifici Octubre, situat al C/Sant Ferran n.12, a la ciutat de València, a prop de l'Ajuntament. Cada any es donen uns premis en acabar-se les conferències, que gaudeixen de la presència de grans personalitats del pensament català (i a vegades estranger). A l'entrega de premis hi assisteixen alts càrrecs polítics i altres personalitats. És un dels punts de trobada dels estudiants catalans de llurs Països -com la UCE-.

3 comentaris:

Seyker ha dit...

Em sembla bestial, fa uns anys vaig nar per les falles i si que es cert que català-valencià-balear (com collons volguin anomenar la llengua) molt poc. No ho acabo d'entendre, m'imagino que potser allí, apart del tema PP, la inmigració no va adaptarse gaire i ara paguen les consecuencies. Tot i així més que bilingüisme promoguem el coneixement de les dues llengües de la terra i totes les que es puguin ;)

Seyker ha dit...

I del Esperanto XD

Assur ha dit...

Bueno aqui ja fa temps que ho som