dimarts, 7 d’octubre de 2008

El problema de tindre quatre colles castelleres en comptes d'una o de dues


El passat diumenge 5 d'octubre es va disputar a la Plaça de Braus (o de castells, perquè només s'hi fan castells...) un Concurs amb moltes desavinences. Primer perquè es considera que el Concurs és una eina de desnaturalització del fet casteller. Estic d'acord en què els castells no es van fer per competir en una plaça durant 5/6 hores seguides a veure qui la té més grossa (l'afició). No, la història dels castells ens ha demostrat que qui la té més grossa és la gent de Valls, bàsicament perquè van ser els primers en tindre una colla castellera i amb un poble de 25.000 habitants, tindre dues colles (en algun moment fins a 3, va durar poc) en el màxim nivell any rere any, dècada rere dècada, segle rere segle, és d'admirar. La segona desavinença es troba en allò de "competir pels diners". Efectivament, els castellers quan actuen en una plaça (fora del Concurs), són remunerats econòmicament per tindre recursos i tirar endavant amb la colla, però el que proposa el Concurs és realment indecent. Prostitueix el fet casteller a una competició absurda i portada a l'extrem.

Ara bé, el Concurs aixeca passions. Pocs aficionats ens podem estar de veure'l cada dos anys, és una cita esperadíssima. La rivalitat Vilafranca-Valls (castellers i vella), Xiquets-Jove (Tarragona), Sants-Barcelona... llàstima que no hi siguin els Minyons de Terrassa, perquè es podria arribar a un conflicte a tres bandes (Vella, Castellers i Minyons) i fins i tot a quatre (amb la Joves de Valls).

I bé, al que anàvem. En un concurs i en qualsevol diada castellera es veuen les mancances de les colles. Castellers de Vilafranca són els millors (indiscutiblement) i fan el fatxenda amb aquest tema. Poden fer-ho. Tenen a una gran afició que es mescla amb la dels Xicots (de la mateixa ciutat). En canvi, la Vella de Valls, com també la Joves, tenen a una afició que es fa notar més en el Concurs, però que desapareix en qualsevol altra diada (excepte a Santa Úrsula). I d'altra banda, les colles de Tarragona no són pràcticament res en el panorama casteller actual si exceptuem alguna bona actuació dels Xiquets i de la Jove.

Fem una valoració:

- Vilafranca: 40.000-50.000 habitants. 2 colles (Castellers i Xicots).
- Valls: 25.000 habitants. 2 colles (Vella i Joves).
- Tarragona: 145.000 habitants. 4 colles (Xiquets, Jove, Serrallo i St. Pere i St. Pau).

Com veureu, hi he afegit Tarragona. I és que des del primer quart del segle XX, Tarragona era dins d'aquest trident de ciutats on s'hi feien els millors castells. El problema, però, és que la llavors Colla Vella de Tarragona i la Nova de Sant Magí passaven èpoques magres. La competitivitat entre ambdues colles no portava a res i el 1970 es van fusionar. En principi la cosa funcionava fins que es van tornar a estancar. Posteriorment, el 1979, arribava la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Aquests van aprofitar l'estancament dels Xiquets i ràpidament (en qüestió de pocs anys) es van posar al capdavant de la ciutat. El 1988 i el 1993, amb l'esclat d'aparicions de colles castelleres arreu del Principat (moltes d'elles desapareguent al poc temps), van sortir a la llum els Xiquets del Serrallo i la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, les colles petites de la ciutat.

Sempre ens hem cregut que som la rehòstia en els castells. Que com que som quatre, podem dir que sense els tarragonins els castells no existirien. No és així. Potser és veritat que els castells, tal i com els coneixem avui, podien haver nascut arreu del Camp de Tarragona. Però avui dia poques colles poden fer front als Castellers de Vilafranca. I cap d'aquestes és de Tarragona. Haurem de fer com al 1970 i unir les colles? És lícit que per "pintar" alguna cosa haguem de despreciar a les colles petites i convidar a la diada del dia 14 de setembre a la Vella de Valls i als de Vilafranca? En el cas dels de Valls, no els va sortir bé quan els franquistes van unir les dues colles (després van tornar a separar-se).

Tot plegat em porta a una altra qüestió: és necessària la rivalitat i la competitivitat per al bon desenvolupament del món casteller?

I si aquest és el cas, doncs, ens haurem de felicitar, Valls i Tarragona (no comptem Barcelona, a la capital els castells són tant annecdòtics com la capoeira). Perquè amb els nostrus sants collons tenim 6 colles, sempre enfrontades. No hi ha ciutats com Valls i Tarragona, on el fet casteller està tant arrelat que tothom, absolutament tothom, té un amic, un familiar o un conegut que està en alguna colla castellera.

I si per mantindre la nostra idiosincràcia hem de renunciar a la competitivitat o als triomfs desenfrenats (com els de Vilafranca), doncs ho farem. Perquè al cap i a la fi, Tarragona és i serà sempre, una ciutat castellera.

1 comentari:

gbn_xagatarragona.cat ha dit...

Totalment en contra del fet que un Concurs, tal i com defensen els Minyons de Terrassa signifiqui "prostituir el fet casteller”. A cas en qualsevol diada les colles presents a plaça no volen ser la millor o en el seu defecte millor que el seu rival més directe?

Pel que fa a les colles petites trobo molt positiu que hi hagi una colla en un barri obrer com Sant Pere i Sant Pau on en el seu dia veies com immigrants andalusos, en la seva majoria, parlaven de castells a l'autobús, i que ara immigrants de diverses nacionalitats facin el mateix. És, doncs, un mode d'integració efectiu.

Tot i així és cert que la presència de quatre colles fa minvar les expectatives, tot i que també és cert que enguany hem tingut dues colles de nou. A més a ningú se li escapa que tant Xiquets com Jove podrien fer molt més si no volguessin fer passos de gegants, que l'únic que fan és retrocedir les expectatives finals.