dijous, 27 de novembre de 2008

Carta als colons

Hi ha alguns que se sorprenen de les idees que exposo amb afany i encomi en aquest i altres mitjans de comunicació. Va per a ells aquesta peça improvisada.

Els meus cognoms són Morón de la Fuente, no sóc català "soca-rel".

No em crec ni millor ni pitjor que ningú. Per ser així, em vaig a permetre el gustàs de publicar aquest article que tenia pensat fa temps. Qui m'acusi de racista (que ho faran) que aporti raons. Com pot ser que una persona nascuda a Andalusia odiï tant a Espanya?


Sovint diuen que pateixo d'autoodi. Impossible, perquè per a això cal sentir-se espanyol i jo no em sento espanyol. Entre d'altres moltes raons, perquè sóc dels convençuts que, los autodenominats com 'españoles', van ser els que també van conquerir la meva terra, El Regne de Granada, per la força de les armes ja fa cinc segles. Jo no odio a Espanya. Tinc animadversió als oligarques centralistes espanyols, aquests que es creuen ser el centre de la península (ja que van perdre les insules) i maculen, mentre recapten, a les altres cultures i llengües del país, llegeixi'l Galícia, Catalunya i País Basc, a més de perseguir per tots els mitjans possibles als, cada cop més nombrosos conats, d'independentisme i nacionalisme andalús.

Aquesta forma d'actuar dels oligarques de sempre, no va amb la resta del poble pla, senzill i treballador i per això tampoc els meus escrits mai han anat contra ells. Quedi clar que espanyolistes destructors i fal·laços n'hi ha tant dins, com fora de Catalunya, sent pitjors els de dins. Els atacs més feroços que rebo via telèfon, correu electrònic o quan dono conferències (i les he donat en nombroses ciutats de l'Estat Espanyol i França) són els que em dirigeixen des d'aquí.
Llegeixi'ns qualsevol fòrum d'internet que tracti el tema. En Iznájar (Còrdova) o en Xixón (Astúries) per exemple, són més correctes, comprensius i educats amb les meves idees, que en qualsevol lloc de l'àrea metropolitana de Barcelona. Comprovat.

Està clar que els "españolitos d'aquí" tenen un marcat caràcter de "colons". Són colons espanyols fincats a Catalunya. Són aquells que llancen el crit; estem a Espanya!! a la menor oportunitat. Fins han creat un altre partit polític per refermar els seus ideals colonitzadors: Ciutadans, encara que no calia perquè ja hi ha un altre més gran que pregona des de sempre el mateix i més.

Aquests "colons" energúmens se sorprenen que un andalús de naixement defensi Catalunya. No se sorprenen quan surten per ràdio o TV els 'jerifaltes' centralistes atacant els catalans per qualsevol nimietat. Al contrari, s'alegren com aquells colons del llunyà Oest que veiem en les pel·lícules, quan el xèrif penja els invasors ovellers perquè es mengen els pastos del bestiar boví. Cal fotre's, i mentrestant, des de fora, es reparteixen els nostres impostos igual que els "cuatreros".

Ells si poden insultar i dir traïdor a qui els vingui en gana. Ells, pobres infeliços, es creuen els portaveus dels rics lil·liputencs oligarques del passeig de la Castellana. 'Nunca será una nación', repeteixen a l'uníson com les ovelles de Rebel·lió a la Granja, i sense que els vagi gens en això (o això pensen des de la seva supina ignorància), perquè finalment quan cal acomiadar a 400 treballadors els acomiaden, ja siguin catalans, andalusos, gallecs o colons. Poc després, treuen una línia de crèdit per a les empreses automobilístiques i pelets a la mar. Tots es queden al carrer cobrant l'atur, els colons els primers, perquè són més incultes per regla general. Efectivament; també són extremadament desagraïts i mosseguen la mà que els ha donat treball i benestar, i en molts casos des de fa més de 50 anys.

O sigui, que qualsevol colon espanyolista es creu en el dret de cridar-me traïdor per separar-me del ramat, i jo no tindré el dret a escriure el que em sembli, com faig en l'article d'amunt i en aquest de sota. A què no li agradi que no llegeixi, i a més a més: sóc català, vull ser català perquè em dóna la reial gana, i per si algú no s'ha adonat encara, no és que defensi a Catalunya en els meus escrits (que també), és que vaig directament contra aquesta Espanya acaparadora, imperialista, trist i miserable, que és capaç de posar de presidents autonòmics a portaveus degradants com Ibarra o Bono. És que estic en contra que ens robin de continu la cartera amb la moma dels impostos, és que no suporto la fanfarroneria dels barris baixos d'aquells que, fins i tot vivint a Catalunya des de fa decennis, l'ataquen miserablement i ni tan sols permeten que altres la defensem.

Res, senyors colons. Ja saben el que han de fer; agafin la maleta i vagin-se a la seva terra d'origen. Treballaran menys, estaran entre els seus, tindran més subsidis, més infraestructures i la manduca molt més barata.

Pedro Morón de la Fuente

Periodista

President de Catalunya Acord




Un aplaudiment és ço que es mereix, senyor Morón, per dir veritats com temples.

1 comentari:

Seyker ha dit...

Quina pena que sigui dels que pensen que si hi haguès independència també patiríem un altre tipus de centralisme (Barcelona XDD)