dilluns, 17 de novembre de 2008

Espanya, presó de pobles: Astúries

Bé, comencem amb una sèrie d'entrades que fa temps que volia fer per comentar la diversitat nacional que hi ha a l'Estat Espanyol. No és que m'hagi tornat hispanocèntric, no us preocupeu, m'importa tant el que passa a Santander com el que passa a Lió. El que passa és que m'agradaria fer una mica de pedagogia sobre el que des de sempre s'ha dit café para todos. Provaré de destruir-vos el mite que a Espanya només hi ha quatre nacionalitats (gallega, basca, catalana i espanyola). És més, estic segur que a partir d'ara ja no creureu que Espanya pot ser considerada com una nacionalitat i que algunes nacionalitats que crèiem prou definides, no ho són tant.

El cas paradigmàtic d'Astúries

Malgrat el que digui la Constitució espanyola, hi ha més de quatre idiomes a l'Estat. L'asturià o astur-llïonès n'és un. A diferència del català al Principat i a les Illes Balears, del basc a terres basques o del gallec a Galícia, l'asturianu no va gaudir d'un desenvolupament ni d'un suport per part de la burgesia prou ampli per desembocar al que avui dia en diem "nacionalisme". I és que el nacionalisme té en la llengua una eina principal. Si aquesta eina es troba estigmatitzada com quelcom relacionat amb la gent pobra, la llengua mor o no es normalitza (que vol dir una mort lenta i dolorosa).

Com podeu veure al mapa, Astúries delimita amb Galícia a l'oest, amb Cantàbria a l'est, i amb Lleó al sud. El domini lingüístic, però, arriba fins a terres portugueses i extremenyes. Allà també s'hi parlà llïonès o asturià. I, com a tota casa de pagès, hi ha voluntat secessionista entre els territoris (per allò de "no és la mateixa llengua, no em sona igual..."). Bé, aquí teniu un text d'un llïonès de Zamora en astur-llïonès:

"You nun sou a entendere cúmo pué prantiarse el .lli pa representare l’asturllionés n’internet. Sou zamoranu, y defiendo l’asturllionés de la nuesa rexión llionesa. Quiciades la xente que ta en que llionés y asturianu nun yía lu mesmu debiera lleer un pocu más y nun fiase de lu que cuenten dalgunos caudillines.

Si la xente fuera a recoñecer que’l asturllionés que falamos nel sur del cordal y l’asturllionés del norte del cordal son un mesmu dominiu llingüísticu, peru cun diferentes variantes dialectales (l’occidental, el central y l’oriental), seríamos a facer dalgu.

Si la xente supiere que’l botillo bercianu yía lu mesmu que’l butiello’i Cangas de Narcea, qu’un corríu asturianu yía parecíu asgaya al boleru zamoranu… que’n Carbayeda falamos lu mesmu que’n Palacios del Sil y que’n Tineu… El sentíu del dominiu llingüísticu y sociocultural tenemoslo abondo escacharrau…". Crec que s'entén bastant bé. Queda clar, doncs que no és una varietat dialectal del castellà ja que internacionalment està reconeguda com una llengüa romànica i no pas un dialecte. Que no sigui oficial ni tan sols a Astúries (tot i el munt de manifestacions que s'hi han fet a favor) no vol dir que no existeixi. Tan nacionalistes com regionalistes donen suport a una llengua que només és reconeguda a l'Estatut d'Autonomia com a quelcom que cal protegir.

El problema el trobem, com deia, en què és considerat un parlar de poble (idea promocionada sobretot pel franquisme). Tot i això, el poble asturià no ha deixat de resistir. La joventut s'ha organitzat com a tot arreu i tenen clars referents pels quals lluitar. Un d'ells és la revolució d'Octubre del 1934. Realment no va ser pas una rebel·lió independentista asturiana, mai hi ha hagut aquest sentiment generalitzat entre la població. Sempre s'ha tingut clar que la identitat asturiana està lligada i es complementa amb l'espanyola. Però aquella rebel·lió és considerada com una proesa per a un poble adormit. Va ser una revolta d'esquerres i anti-republicana (de la República dels conservadors) i la repressió va ser brutal (d'aquí ve el lema "Asturies nun escaez", Astúries no oblida). D'altra banda, altres referents històrics en què s'emmirallen és en el Regne d'Astúries del segle VIII-XI i en la civilització dels àsturs, de fa tres mil anys i que van situar-se en l'actual domini lingüístic de l'asturià (tot i que els investigadors diuen que la unitat que se li otorga als àsturs és més mandra dels romans per definir-los, donada la gran diversitat de pobles que hi havia).

Pel que fa a la política, l'asturianisme compta amb diverses organitzacions com l'IAS (Izquierda Asturiana), l'AA (Andecha Astur), BA (Bloque por Asturies), PA (Partíu Asturianista) i Unidá (coalició d'Andecha, asturianistes i IAS). Els seus resultats, per què negar-ho, són bastant fluixos. No arriben a representar ni a un 1% dels vots, però segueixen lluitant. En referència a les joventuts, la MIAS (Mocedá IAS) va ésser dissolta aquest mateix any, malgrat ser l'organització amb més presència i amb gran nombre de militància. Les altres organitzacions asturianistes (i alguns corrents de les citades) no busquen res més que el reconeixement a més gran escala dels drets dels asturians, al mateix nivell que bascos i catalans. La voluntat d'independència, a més, es veu agreujada pel fet que Astúries, juntament amb Galícia, és un dels territoris més pobres i no es podria valdre per si mateix si no fos pels fons comuniitaris o de la resta d'autonomies.

Per acabar, segurament us preguntareu què passa amb Lleó, Zamora, Salamanca, Extremadura i la comarca de Miranda do Douro (Portugal). Bé doncs, hi ha un moviment panasturianista que considera legítim el dret d'autodeterminació i la identificació nacional dels territoris asturians, amb l'adhesió de terres gallegues i cantàbriques. Podríem dir que és marginal ja que no hi dóna suport cap formació. I la situació de la llengua, ja que no hi ha cap tipus de sentiment nacional, més enllà d'allò que en diuen "País llïonès" (simples autonomistes)? El cas de la llengua a les províncies occidentals de la comunitat autònoma de Castella i Lleó és, a part de secessionista, bastant més penosa que a Astúries. Tot i ser un territori més ample, el parlen menys de la meitat (uns 50.000) que al nord. Tot i això, gaudeix del mateix reconeixement (només a l'Estatut). Pel que fa a Extremadura, Galícia i Cantàbria, es reconeix aquesta unitat (ja sigui amb el lleonès o amb l'asturià, o bé amb el conjunt), però també es consideren llurs particularitats. El cas de Galícia és el més conflictiu ja que hi ha disputes sobre si el que s'hi parla és o no és galaico-portuguès o asturià. Això es resol amb la terminologia eovaniega, és a dir, el conjunt de fales o parles en la zona entre el gallec i l'asturià (veure mapa: varietats orientals->zona de transició). Malgrat tot, la unió entre asturians i gallecs és evident ja que tenen la mateixa dita que els catalans del nord i els valencians (gallegos y asturianos son como hermanos).


És doncs, un nacionalisme o un regionalisme (al cap i a la fi, una identitat) basat en el passat, però sobretot en el present i el futur. D'arrels cèltiques i atlàntiques, Astúries vol afrontar el futur de manera decidida i no s'espanta per res. Podeu veure que no és producte de folklorisme vingut de Madrid als anys 80 per contrarrestar els nacionalismes basc i català. Si algun asturià, lleonès, etc. llegeix això i no s'hi sent identificat, o algun català que sàpiga de la matèria tampoc, dieu-ho sense por. Només he intentat fer conèixer, de la manera més bàsica, la nació asturiana als bloggers, la qual vaig descobrir amb llargs diàlegs amb asturianistes (un d'ells de la desapareguda MIAS) sobre si allò era o no una nació.


Tan sols espero no haver-vos avorrit. En properes ocasions espero poder presentar-vos els altres pobles amb més lleugeritat i més fluïdesa.

5 comentaris:

Seyker ha dit...

Fronteres=presons de pobles...

pongamosquehablo ha dit...

Doncs, mira, en aquest cas no hi ha fronteres, sinó lleis que empresonen els pobles.

Seyker ha dit...

Les lleis també son fronteres...

pongamosquehablo ha dit...

Si ens posem filosòfics, tot en aquesta vida té una missió fronterera entre els éssers humans.

Anònim ha dit...

Asturienos y llioneses harmanos xameses.
Gallegos y asturianos primos harmanos.
Deveríemos faere una confederación oucidental y formare un país pol nuesu lláu Llión, Asturies, Cantábria, Estremaúra y qiciabes cun Galiza y Pertugal; y qe-y dean bien pol________a hespanna.