diumenge, 23 de novembre de 2008

L'ús del ço

Bé, avui toca entrada una mica filòloga. Sempre m'ha interessat la llengua i en aquests dos anys que duc a la carrera de Periodisme (o Publicitat, o Comunicació, o digueu-li com vulgueu) m'he adonat de la importància veritable de conèixer al màxim la nostra llengua. [per si algú en dubtava, no parlava de l'espanyol, el qual només faig servir quan m'interessa o el meu subconscient em traeix -i és ben poques vegades-]

Avui volia tractar el ço. Per qui no conegui aquesta expressió genuïna tant fantàstica:

ÇO [s. XI; del ll. vg. ecce-hoc 'heus ací això', reduït en una pronúncia laxa a cio, amb efèresi de la e-]
pron 1 Açò, això, allò.
2 ço del meu (o del teu, etc., o d'altri, o d'algú, etc.) Allò que és propietat meva, teva, etc., allò que pertany a mi, a tu, etc. Despengué molt de ço del seu.
3 ço és a saber (o ço és) Això és.
4 ço que 1 arc El que, allò que. No és digne de ço que desitja.
2 Cosa que. Li ha dit que sí, ço que li ha plagut molt.
5 per ço loc adv Per això, per aquesta causa.
6 per ço que loc conj arc Per tal que.
7 per ço com (o per ço car) loc conj arc Per tal com



... i per qui no entengui tots aquests tecnicismes, simplement el ço és allò que substitueix aquella castellanada que ens hem fet nostra: el que. A més, és una manera més curta encara de dir "això". No volem sempre formes curtes per no perdre temps parlant?

D'acord, es podria identificar amb un arcaïsme, però no és del tot així, ja que jo l'he sentit (sobretot per part de gent de ses illes). I si algun dia es va dir... per què no tornar-hi? Per què seguir amb els castellanismes com a única opció?



Ço que m'agrada més és la llengua catalana!

1 comentari:

Seyker ha dit...

Vols dir que cal recórrer a aquestes coses en comptes de deixar que la llengua evolucioni? Vull dir s'accepten anglicismes amb el temps pero es menys correcte acceptar castellanismes?

Es que ho començo a trobar exagerat ja XD A més que ja em costa prou escriure en català...