divendres, 7 de novembre de 2008

Tornaran les revolucions?


Discover Revolta 21!


Actualment ens trobem en temps adormits. Fem el que ens diuen que hem de fer, anem als llocs on ens diuen que hem d'anar... El que en un principi ens havia de donar més llibertat (la societat de la informació, el capitalisme a més gran escala) , ens l'ha près.

I contra això què hi podem fer? Resignar-nos-hi? Tothom diu que el món no es pot canviar. Que no pretenguis entrar en política per canviar el món. Després n'hi ha d'altres que afirmen que si que es pot canviar, mitjançant petits canvis dia rere dia.

No hi vaig ser, a la Tarragona guerracivilista, a la Tarragona anarquista del 37, al París del 68, a la Praga del mateix any dies abans de l'arribada dels soviètics, a la Lisboa del 1975 amb la revolució dels clavells o, més aviat, al Moscou del 1917 (revolució d'octubre). Acabés com acabés tot plegat, allò eren aires de revolució, de revolta. La gent es movia, hi havia exaltació als carrers.

Tot això on és? A la nostra nació els que participem activament en qualsevol campanya, organització, partit, etc. som sempre els mateixos -només cal anar a qualsevol congrés o conferència mínimament catalanista-. I sembla com si a partir dels 40 anys ja quasi ningú estigui disposat a fer res per millorar les nostres vides. Hi ha límit d'edat en les revolucions? Només les fan els joves? I què passa si aquests es passen la vida anant al cinema, jugant a les consoles, comprant a les botigues, fent el mandrós a casa...? Què passa si el jovent no té ideals?

Això és el que passa, que tenim una societat adormida, obedient amb el poder. És trist, però avui dia, ens fotin les bofetades que ens fotin, seguim immòbils.

5 comentaris:

Seyker ha dit...

L'estelada anarquista és una mica... d'això... millor no dic res.

¡Quina actualització més curta!

Assur ha dit...

Això dic jo, que fas amb l'estelada anarquista?? és una absurditat total!! Veig que et radicalitzes a mesura que et fas gran, Jusma

Tondo Rotondo ha dit...

Donsc mira, primer saludar-te, i després dir-te que m'ha agradat com enfoques aquesta entrada, penso que és un tema del que n'hauríem d'anar parlant i de fet molts cops hi penso.

De fet el sistema te parets de vidre, no per la transparència sinó perquè impedeix ser traspassat: l'autocensura n'és potser una part fonamental, el que diran, la feina... Hi he de conviure amb tot plegat però ens ha d'ajudar a ser més adults i no perdre allò positiu i bo de la joventut, aquest esperir que tant i tant voldríen mort, aniquilat.

Una abraçada i bon blog!

Rita ha dit...

Vinc de casa el tondo i celebro que ens hagi facilitat conèixer-te.
A mi també m'agrada com ho planteges i estic molt d'acord amb tu. Diria que en general estem massa adormits.

Tondo Rotondo ha dit...

Se us saluda, Rita :-)