dijous, 18 de desembre de 2008

Comiat excel·lentíssim d'una assignatura... peculiar, si més no

Quin nas més gros que tens, m'ha dit!

Així fa la cançó "En la que el Bernat es troba", del grup rebel·lació Manel. Avui teníem classe i examen d'Història de l'audiovisual i al final el Josetxo (a partir d'ara li tindré molt de respecte com a persona XD) ha posat aquesta cançó (sí, els professors universitaris posen música a les classes per acomiadar les assignatures XD).



Per què negar-ho, m'he sentit especial per ser l'única persona que coneixia el grup i la seva música. Són simplement genials. Fan un pop-folk de primera, i en la nostra llengua, cosa que és d'agrair. El Josetxo l'ha posat per una raó ben simple: ens acomiadem del Seminari i del Bernat (cap de departament). He anat a preguntar-li si coneixia el grup i es veu que tan sols feia una setmana que el coneixia i l'ha posat per fer la gracieta. Però a mi m'ha emocionat i tot. ^^ De fet, ha estat com una conjunció d'astres que quan deia "algú coneix un grup que es diu..." jo ja deia... un grup... segur que és un americanot d'aquests, com no sigui Manel... I va i diu "...Manel?". En fi, és casualitat. O no, perquè aquest grup és una de les grans promeses del nou panorama musical (acaben de treure el disc i ja són bastant famosos, no passa sempre...).

Doncs res, felicitats i adéu Seminari. T_T Demà l'última classe i l'any que ve ja serem a l'edifici nou-horrorós. No passarem més fred a les classes, però no estarem envoltats d'edificis històrics ni la calor humana que t'aporta conviure només amb "els teus".

Arreveure!