dijous, 11 de desembre de 2008

De pel·lícules d'amor, de cançons lentes i de gustos antics

Fa un temps, el professor d'Història de l'audiovisual, àlies "Josetxo", tot parlant de la història del cine i de la convergència entre els gèneres narratius, va preguntar a la classe, per demostrar la seva teoria que "els homes miren pel·lícules de trets i les dones, pel·lícules romàntiques, i mai al revés", primer si a les noies presents els agradaven les pel·lícules bèl·liques. La resposta va ser mig mig: n'hi havia que sí, n'hi havia que no. Òbviament, l'home es va quedar astorat. L'orgull, però li seria retornat en fer una pregunta als del seu mateix sexe, que segur que coneixeria més.

Que quedi clar que no ho vaig fer a propòsit, per donar la nota (tot i que sovint ho faci): vaig ser l'únic xiquet en aixecar la mà davant la pregunta de si ens agradaven les pel·lícules d'amor. Tothom va riure i el professor es va quedar sorprès davant la meva afirmació. Què he de fer, si no? Que els altres no tinguessin els sants collons de dir la veritat, no vol dir que jo m'hagués d'autocensurar. Estic segur que no era l'únic realment. La pista per excel·lència: no sóc l'únic gai de l'assignatura (com a mínim, reconeguts, cinc). Sí, d'acord, no ha de complir-se obligatòriament el tòpic que tots els gais som hiper-sensibles, etc. però... bé, és que hi ha milions d'heteros a qui els agraden aquest tipus de films...!!! Em desespero...

Qui no ha vist mai... Pretty Woman? 10 things I hate about you? Lost in Translation? Food of Love? Never been kissed? Romeo+Juliet? Cachorro? Autumn in New York? Brokeback Mountain? Elegy? Ghost? Runaway Bride? Pearl Harbour? Pocahontas? La Sirenita? You've got an e-mail? Titanic? Dirty dancing? My best friend's wedding? Braveheart? Forrest Gump? Gladiator? Coyote Ugly? Grease? .......... !!!!

La llista és inacabable. Ho afirmo, em reafirmo, ho crido al cel: m'encanten les pel·lícules romàntiques!

D'acord, no tindran la qualitat ni el pressupost d'altres films, però... coi, si emocionen i entretenen... què més volem? Què és el cinema si no pur entreteniment?

I això em duu al que hem parlat avui: música. Els joves nord-americans, per tal de diferenciar-se de les generacions anteriors, van crear un nou estil, el qual posava dels nervis als seus ascendents (rock'n'roll). Llavors, el Josetxo ha preguntat: "a qui de vosaltres li agrada la música dels seus pares?". Clar, què entén ell per música "dels pares"? Beatles? Edith Piaf? Òpera? Nova cançó? Osti, doncs... m'encanta la música dels meus pares!! D'acord, divergim en si allò que fa el Migue Bosé o el Serrat es podria considerar música, però... coi, que hi ha molts músics actuals que no valen una merda. M'he de conformar amb el Canto del Loco, la Oreja de van Gogh, David Bisbal, Shakira, Paulina Rubio, etc. etc. etc.? Davant d'aquesta evidència, quasi bé la meitat de la classe, amb un acte de misteriosa valentia, ha aixecat la mà (jo inclòs)!

Així que avui m'acomiado de vosaltres amb la cançó lenta i melancòlica de Mishima - El temple, que teniu al primer lloc de la llista de reproducció. Què voleu que us digui, sóc un xiquet a qui li agraden les freses, el plàtan, el color blau cel, les pel·lícules romàntiques i les cançons lentes. I no us descuideu del heavy, el rock, el punk, l'ska... però bé, com que ja estic estigmatitzat, no m'excusaré en altres estils.

4 comentaris:

Seyker ha dit...

A ma mare li agrada el Post-Rock el meu "gènere" preferit (Mogwai, Sigur Rós, Múm, Amiina, Yann Tiersen, Black Emperor,...) que he de fer? xD

Sobre películes d'amor. Tu a la llista has posat molta película romàntica que perteneix primer a altres gèneres. A mi la majoría de películes purament d'amor, no m'agraden. M'avorreixo com a les de terror perque sempre van cap als mateixos tòpics...

Pero m'encanta Amélie, Largo Domingo de Noviazgo, La Sirenita, La Bella y la Béstia, etc... Però cap d'aquestes es purament romàntica. Y no m'agraden películes com "Nunca me han besado", "Noviembre dulce", etc. S'em fan pesadetes per l'abús de certs recursos i sobretot de certes histories.

Estic fart d'histories de gent que es separa per tornar anys més tard. No me les aconsegueixo creure...

Josep M. ha dit...

Jo tampoc em crec Harry Potter, i em miro les pel·lis. XD

ves quines ximpleries...

Seyker ha dit...

Tampoc m'agrada Harry Potter...

Quan em refereixo a creíble parlo dels personatges. Han d'actuar d'alguna manera "logica" segons moltes directrius. I la única lògica a les pelis d'amor es la d'ajuntarse amb els altres. No importa que es putejin o que tinguin dubtes sobre el que senten. Ells s'han d'ajuntar passi el que passi xD

Tondo Rotondo ha dit...

Bon post...