dilluns, 15 de desembre de 2008

El president d'Escòcia a l'AMB

No és en si una notícia gaire rellevant. Ve a presentar un llibre ("Camí cap a la independència?") que ni tan sols no ha escrit ell, i aprofita el viatge per tal d'estrènyer llaços entre les classes dirigients de la CAC i del seu país. I, ja de passada, es veu que li ha fet gràcia que aquí tinguem una corporació de mitjans audiovisuals pròpia -tot i que espanyolista- i parlarà sobre això amb la Terribas.

Aquest polític, membre de l'SNP -partit nacional escocès-, no és res més que un Montilla o un Ibarretxe qualsevol amb moltes paraules i alguns fets. Almenys això podem treure de les entrevistes que ha concedit als llepaculs mitjans catalans (TVC, El Punt, Avui), on es confessa amant de la monarquia anglesa, del futbol i de la independència. No vol ficar-se en els assumptes de les altres nacions, ho ha repetit cent cops en aquestes entrevistes. Algú li ha dit que no s'hi fiqui? Concedeix entrevistes a periodistes expectants de les seves respostes i es digna a... no dir res?

Bé, sí que ha dit una cosa, en mig to de broma, quan l'entrevistava el bufó Cuní i parlaven del sistema educatiu escocès (min. 14): que hi hagi un bon sistema educatiu vol dir que hi ha una onada de gent educada i culta que lògicament optaran per la independència. Amb això, si no ho hagués dit en broma, podríem arribar a pensar que el seu sistema obliga als xiquets escocesos a recitar l'Scotland the brave o el Flower of Scotland dia rere dia, com si de xiquets americans es tractés. "Adoctrinar", seria la paraula que utilitzarien -i utilitzen- els malparits dels Ciutadans-Partit per a la ciutadania en el cas que això ho digués el mateix Montilla -que no ho diria ni mort-, el Carod, el Putxi o el que sigui, tan se val.

De paral·lelismes, senyors independentistes-nacionalistes-catalanistes-ciutadans del món-espanyolistes i demés ètnies, no n'hi ha cap, entre Escòcia i Catalunya. D'amistats, tampoc cal que n'hi hagi. Bàsicament perquè pertanyem a cultures diferents, pensaments diferents i, què coi, cadascú ha de mirar per ell mateix. Passa el mateix amb el País Basc o amb Irlanda. Els catalans tenim una dèria en identificar-nos i en tindre empatia en vers altres nacions sense estat del món -i si són d'Europa encara més-... Va passar amb Sèrbia, amb Alemanya, amb les repúbliques bàltiques, etc. etc.

És per això que considero que aquestes entrevistes són una pèrdua de temps, i aquestes empaties, francament innecessàries. Podem donar suport a aquestes independències, però malgastem esforços a l'hora relacionar-nos-hi. Sembla que vivim en una bombolla internacionalista i totalment formada per un autoodi visceral.

En fi, ja he despotricat suficientment. Aquí teniu les meravelloses entrevistes fetes per veritables professionals (per dir alguna cosa):

Entrevista de l'Avui+

Entrevista del Punt


Entrevista de TV3:



Només un últim apunt: el paio deu haver marxat amb la sensació que els catalans no tenim autoestima (no en tenim), perquè ha repetit el mateix discurs en totes i cadascuna de les entrevistes quan li preguntaven sobre les mesures del govern espanyol, la situació de Catalunya, què en pensa, etc. Se n'haurà anat amb la idea que els catalans necessitem que de tant en tant ens diguin com de macos som, les nostres excel·lències i les nostres desgràcies, etc.