diumenge, 1 de novembre de 2009

Deixem de votar les cabres

Fa poc, amb tot el rebombori de la corrupció dels càrrecs electes i els seus amics a l'ajuntament de Gramenet del Besòs, vaig veure unes imatges d'una dona enmig d'una protesta contra aquests fets amb una bossa del PSC i amb ànims de fer propaganda de la seva opció política malgrat tot el que havia passat. La dona cridava a tort i a dret: "siempre PSC! yo voto socialistas". No sé d'on l'havien tret, si d'un circ o del mateix consistori, però el cas és que aquestes imatges van generar un cert debat en un fòrum d'internet, en què s'assegurava que els votants del PSC (extensible als votants dels partits majoritaris) votarien qui fos mentre es presentés per aquell partit, fins i tot si fos una cabra. I no anaven tan mal desencaminats aquells comentaris. En aquest model d'intent de democràcia representativa, votem gent que no sabem qui són, com pensen ni si són vàlides per ocupar un càrrec de responsabilitat.

Davant d'això, personalment crec que hauríem d'apostar per opcions polítiques que creguin realment en la democràcia participativa i que el seu organigrama així ens ho confirmi. No pot ser que un candidat d'un partit sorgeixi de la direcció, sense comptar amb la militància, ni tampoc pot ser que diguis que tens aquestes idees de participació ciutadana i, mentrestant, durant tota la legislatura això no es vegi representat en el teu comportament. No té cap mena de lògica democràtica el sistema electoral d'avui dia.



Per això, personalment, us demano: deixem de votar les cabres. Votem partits que apostin per la participació ciutadana en la presa de decisions. Ja sigui un partit parlamentari que defensa en aquesta institució els interessos de la gent a qui representa (no només militància) i no els del partit, o un partit municipalista que cregui en la unió de confluències entre les diverses entitats cíviques per dur-les al consistori després de dècades sense sentir-hi cap veu que no fos la del partit. Deixem de ser bens que es comporten com un més del ramat i que segueixen el "cap" que ens fa desviar-nos pel camí que ell creu més convenient. Participem!

"Deixem de votar les cabres, votem les persones!"


dissabte, 10 d’octubre de 2009

Català de nom

El dia 7 de novembre és la diada de la Catalunya del Nord, la que és sota domini de l'Estat Francès. Com a la resta de nacions dins l'Hexàgon, la llengua pròpia hi és testimonial. El mateix passa a Occitània, al País Basc del Nord, a Bretanya, a Còrsega, a Arpitània i a Nord-Pas de Calais, en què les diverses llengües com l'occità, el basc, el bretó, el gal·ló, el cors, el francoprovençal o el flamenc també són discriminades de l'àmbit públic i reservades per al privat. Tanmateix, els nordcatalans conserven la seva identitat. Se senten catalans, tan catalans com qualsevol català de Manresa, per dir una població de la Catalunya del Sud. Ara bé, el coneixement de la llengua, com ja he dit, és nul. Un 3-4% a molt estirar. I al Camp de Tarragona ens queixàvem que només un 30% el fa servir quotidianament segons un estudi recent! Doncs res, tu, allà molta catalanitat, però gens de català. Els sudcatalans, que en formar part d'un Estat (l'espanyol) que ha fet servir estratègies més aviat barroeres i poc útils per esborrar el dialecto del hermoso castellano hem pogut conservar l'idioma de manera més o menys decent. Tot per què? Per l'ensenyament. Analitzem els diversos territoris segons tipus d'ensenyament i segons resultats de coneixement del català:

- Comunitat Autònoma de Catalunya: Immersió i coneixement del 55%
- País Valencià: Doble línia i coneixement del 20%
- Illes Balears i Pitiüses: Indefinit, però semblant a la immersió, coneixement del 50%
- Andorra: lliure, coneixement del 35%
- pobles de la Franja: castellà, coneixement del 90%
- l'Alguer: italià, coneixement del 10%
- Catalunya del Nord: francès, coneixement del 5%

Lògicament hi intervénen molts altres factors, però generalment és l'ensenyament i també la mediaticitat de l'idioma (si és present o no als mitjans de comunicació i al món de l'oci i de la cultura) la que fa que hom consideri útil o no aprendre i fer servir aquella llengua. Els nordcatalans s'han posat les piles amb la seva, no perquè per al seu entorn el necessitin, sinó per uns senyors del sud que vénen i que no saben francès, només català, espanyol i de vegades anglès. A més, tenint en compte el factor que el sud de l'Estat jacobí està força deprimit econòmicament, és una medicina ideal per retornar la llengua catalana al seu origen. Molts nordcatalans l'aprenen perquè volen treballar a Barcelona, igual que aprenen l'espanyol. Fins i tot als museus hi ha les explicacions per als turistes catalans de més avall dels Pirineus!

Ara bé, malgrat els avenços evidents, condicionats sempre per 50 anys de voluntat de destrucció, no es pot dir pas que el català sigui valoritzat adequadament. És a dir, com passava a les províncies espanyoles al segle XIX o també a les valencianes fins fa poc, el català era considerat fins als anys 80 una llengua "de pobres", no tenia prestigi. En pic els catalans del sud van obtindre un reconeixement mitjà i mínimament acceptable del que parlaven alhora que els nordcatalans ja feia temps que l'havien perduda, a Catalunya del Nord va començar a haver-hi cert prestigi. Avui dia, qui sap català és una persona culta, interessada per les tradicions i les arrels, és a dir, com dèiem, un 5% a molt estirar de la societat. Ara que hi ha prestigi, no hi ha llengua, i els avenços són lents. Sí, hi ha l'escola bressola, però amb tants pocs centres i sense possibilitat de practicar el català la carrer, és pràcticament inútil.

Malgrat tot, passeges pels carrers de Perpinyà, Argelers, Canet de Rosselló, Vilafranca de Conflent, Prada, Salses... i ells són catalans. Estan orgullosos de ser d'on són i dels lligams que els uneixen amb Barcelona (la majoria desconeixen que hi hagi "alguna cosa més avall"). La seva, però, és una Catalunya francesa, en francès i folclòrica per atraure turistes. Ser català, per a ells, és una manera de ser francès, com ho és per a un murcià una manera de ser castellà/espanyol. La llengua és per als qui volen culturitzar-se, com qui aprèn el llatí.

Tot plegat em recorda a la societat catalana actual. N'estic fart de sentir un cop rere l'altre que "jo sóc catalana, però no parlo català perquè... sóc massa gran per aprendre'l/no el necessito/m'agrada més el castellà/ em fa vergonya parlar-lo". Òbviament tothom té el dret de parlar la llengua que vulgui, com si jo ara vull fer el missatge en swahili:
ei swaihili'm anakiongelea sababu mimi bilingüista.

Ara bé, altre cop estem en allò que portem anys discutint: què vol dir ser català? Doncs ser català vol dir, per a mi, parlar català i haver nascut/viscut a Catalunya/Països Catalans, ras i curt. Ni treballar, ni fer gran, ni òsties. Ser català, com el seu nom indica, és ser habitant de Catalunya, i els habitants de Catalunya parlen català. També altres llengües, és cert, però també el català. Per tant, ser català exclou els qui no saben català, almenys segons la meva visió.


dijous, 8 d’octubre de 2009

9 d'octubre, dia dels valencians, dia dels catalans

(l'única bandera del País Valencià, la quadribarrada nua o amb l'escut)
771 anys després de l'arribada de Jaume I a la ciutat de València i a poc temps d'acabar de conquerir el que avui dia coneixem com a País Valencià (i algunes terres més) als moros (nadiu de l'Àfrica septentrional). Arran d'aquesta conquesta, catalans i aragonesos colonitzaren les terres que posteriorment es denominarien Regne de València evitant així que fos una extensió del Regne d'Aragó desequilibrant així el poder establert a la Corona.

El País Valencià té dues diades, una, avui, dia 9 d'octubre, commemorant l'arribada dels catalans aquell segle XIII. L'altra, el 25 d'abril, commemorant la derrota de la Batalla d'Almansa. Totes dues són importants, i cap d'elles fa referència a cap esdeveniment transcorregut "per honorar les glòries a Espanya".

Com deia Joan Fuster, "ser valencians és la nostra manera de ser catalans", el qual no vol dir que siguin genuïnament valencians i a la seva llengua n'hi puguin dir (és més, n'han de dir) valencià. És un error no reconèixer la peculiaritat del Regne de València com a ens polític i social, independent de Castella, d'Aragó i del Principat de Catalunya. Però també ho és no considerar els llaços culturals i històrics que uneixen aquestes dues terres, Catalunya i el País Valencià, tot i les complexitats provingudes dels marcs sociolingüístics.

Per tant, i com a bon català, avui també és la meva diada, com la propera del 7 de novembre (Catalunya Nord) o la del 31 de desembre (Mallorca). Perquè més que conquestes i guerres per territoris el que hem de commemorar és la quantitat d'anys que fa que hom pot passejar des de Fraga a Maó i des de Salses a Guardamar sense sentir-se estranger més que d'un poble diferent, no d'una comunitat totalment estranya. I encara que els marcs autonòmics espanyols ens hagin dividit, els principatins no oblidem la lluita del País Valencià, igual que els valencians no obliden la lluita del Principat.

I per una terra que ens uneix, la terra del riu Sénia, Visca València i el seu país xec!

divendres, 11 de setembre de 2009

Doble festa, doble lluita

Avui, Onze de setembre de 2009, és un dia especial per a mi. Sí, com amb tothom, però crec que per a mi més. M'explico: avui faig vint-i-un anys. Vaig néixer el dia Onze a la una de la matinada (com podeu veure, havia de fer-ho el deu, però em vaig esperar...). Any rere any, des de petit, he pensat que el dia Onze tota Catalunya celebrava el meu aniversari sortint als carrers, onejant senyeres i estelades i cridant visques. Fins i tot a fora, a l'estranger, pensaven en mi. Primer, Salvador Allende, mort l'Onze de setembre de 1973 defensant el Palau de la Moneda a Xile. I més tard, uns senyors amb un mocador al cap estavellaven dos avions a dos grans torres dels Estats Units. Cadascú que ho celebri com vulgui, no? Són coses culturals, no els diré pas que no ho facin.

Tanmateix, a banda del meu aniversari, sembla ser que és la diada de Catalunya. Mai no he entès per què la diada de tota Catalunya, ja que commemora fets que van passar a Barcelona i hem acabat oblidant quan van passar aquests mateixos fets als nostres pobles, però vaja, pel cas que ens ocupa, avui surten tots els polítics a dir el que diuen que són. I jo que me'n foto. És un teatre impressionant, el nostre teatre. O el teatre de Barcelona, perquè si mires Televisió de Catalunya només es commemora la diada a la capital. És més, de manifestacions independentistes només n'hi ha a la capital. Jo, com a treballador d'un mitjà digital, d'aquí a mitja horeta estaré enfilant cap al monument de Rafael Casanovas i fer diverses fotografies dels actes d'uns i altres i després penjar-ho a internet. Sí xecs, avui treballo, i a sobre corint les desgràcies dels polítics. Però en aquesta vida de tot se n'aprèn, així que tampoc se'm cauran els anells per anar-hi. Tampoc no puc dir que d'això se'n pugui dir "treballar", ja que els meus records de la meva feina a diverses empreses de restauració sí que m'evoquen a aquesta paraula amb unes connotacions tan negatives i tan positives (només ara) alhora.

Més tard, cap a la tarda-vespre, Reus serà la meva destinació. No sé si a treballar o a reivindicar, el cas és que hi seré. Per la Independència i... l'anarquisme (sí, quan ells diuen "i socialisme", jo dic "i anarquisme"). Qüestions de diferències ideològiques, però no gaires, em porto bé.

En fi, com deia no sé qui, "festa sí, lluita també". Avui és un dia en què jo almenys ho compleixo, tot i que festa, en aquest cas, no signifiqui passar quatre hores a Pacha La Pineda. Simplement, "commemoraré" els meus vint-i-un anys i "celebraré" el dia en què un advocat va morir al llit.

Un record especial per a tots aquells qui lluiten dia rere dia i ho fan conscientment, seguint el que pensen i que ho facin amb coherència i humilitat.



I un homenatge especial a Pere Joan Barceló (Carrasclet, no bandoler), el veritable heroi de la Catalunya de 1714... i de 1715 i de més enllà. Llàstima que no pugui anar a Capçanes (12h.), però... l'any que ve ho tornaré a provar!


dijous, 10 de setembre de 2009

La importància de la BONA difusió

Sóc un de tants que quan senten "Jona Absolució", "Gerard Absolució", "Franki Llibertat", "Núria Llibertat", etc. es pregunta... qui són aquests? Malgrat que visquem en una societat de la informació que ens aporta gran part del que volem saber, hi ha vegades que no aconseguim accedir a certs canals d'informació que ens expliquin empíricament per què se'l defensa, què va passar, com va passar, etc. Tan sols veiem pintades sota els ponts, als nostres carrers, i alguna pancarta reclamant-ho, però al cap i a la fi són paraules buides. La majoria dels casos, per no dir tots, arribem a la conclusió que el que demanaven els col·lectius de suport a aquests joves era realment defensable, però això només passa mesos després, quan de sobte per casualitat ho treuen per algun mitjà o un company t'envia un correu cadena d'aquests. Fa temps que se sent "Gerard Absolució" i avui és el primer dia que puc dir que en sé alguna cosa. I per què? Doncs perquè gràcies al blog Prendre la Paraula he descobert un vídeo on s'explica. Segurament, com tot en aquesta vida, cal matisar certs aspectes, però les imatges no solen mentir-nos, així que ja per començar permeteu-me que m'hi posicioni a favor d'aquest jove.



D'aquest document podem extreure'n que tant important és la lluita diària com la difusió que se'n fa. Si un policia ens deté de manera improcedent i no som capaços de fer res més que unes senzilles octavetes i alguna pancarta, no haurem dut a terme una bona difusió. Si fem un vídeo com aquest, ben presentat, farà molt més.

diumenge, 6 de setembre de 2009

Una Santa Tecla entretinguda

D'aquí a poc són les festes de Santa Tecla i, a banda dels típics castells, la típica baixada de l'àliga, els típics pilars, la típica espineta amb caragolins, etc. el que crida més a la gent és la música, els concerts que s'hi faran. I, com a grups destacables, jo hi trobo aquests:


El Belda i el Conjunt dels Badabadoc [web] 20 de setembre BARRAQUES!!!




Gossos [myspace] 18 de setembre




Teràpia de Shock (altrament anomenats els Simple Plan catalans xD) [myspace] 18 de setembre




La Pegatina [myspace] 16 de setembre




Les absentes [myspace] 18 de setembre BARRAQUES!!!




Skalivada [myspace] 19 de setembre BARRAQUES!!!




El Son de la Chama [myspace] 17 de setembre BARRAQUES!!!




Josep Romeu [myspace] 17 de setembre BARRAQUES!!!




Els Pets [myspace] 16 de setembre




I els millors... MANEL [myspace] 19 de setembre

dissabte, 5 de setembre de 2009

Les maricones

Perdoneu que escrigui una entrada com aquesta en dates tan especials com les actuals, amb tantes diades reivindicatives pel mig. També perdoneu pel to agressiu i fins i tot ofensiu que pugui dur aquest escrit. Però aquest és un tema que molts duem ben endins i que ens cou cada cop que en sentim parlar.

Vull parlar-vos de les maricones. Sí, i faig servir aquest terme perquè em sembla el més apropiat per definir al típic home homosexual jove (16-35 anys) i afeminat que fa gala de la seva estupidesa i del mal que fa a una opció sexual (sí, jo en dic opció sexual, la meva teoria és que tots som bisexuals i ens n'anem al llit amb qui volem, no amb qui ens obliguen). Òbviament que cadascú s'ha de sentir lliure de com va o deixa d'anar, què fa o deixa de fer, etc. El problema arriba quan un aspecte concret de la teva vida, com ho és la sexualitat (que requereix un mínim d'intimitat), esdevé la teva forma de vida, l'eix principal pel que et mous. Festes boges i no tan boges amb els teus amics maricons (la majoria, ex-rotllos) cada cap de setmana: la nit del dijous, la nit del divendres, la nit del dissabte... i la nit del diumenge. Està bé sortir de festa i conèixer gent, desinhibir-se després d'una setmana plena de maldecaps... però què passa quan et converteixes en un model? Un model per a la societat: allò que se suposa que som tots els que tenim aquest tret que et diferencia (en aquest cas, l'homosexualitat). Al cap i a la fi, tots aquests jovenets que van amb la perruca pujada, el collaret de boles, la samarreta de tirants i els pantalons abaixats... tots són iguals! Per tant, una cosa és la llibertat de voler ser com vulguis ser, i l'altra cedir a uns models de comportament dictats "pel que se suposa que ha de ser un gai". Naltros mateixos (o ells, vaja) ens tanquem, ens classifiquem en aquesta visió que tenen els no-homosexuals dels sí-homosexuals.

Tot aquest rotllo que us estic fotent no és per cap altra raó que per la ploriferació de maricones als canals de televisió. I, dieu-me el que vulgueu, però en tots els canals en què hi surt gent d'aquest tipus... són espanyols. Gent que fa broma públicament sobre a qui es tira, a qui es deixa de tirar, etc. Segurament existeixen boges catalanes, no ho nego, però a causa de l'espanyolització de l'ambient gai l'evidència és clara. Però, més enllà d'aquest petit detall, veig com cada cop n'hi ha més.

Avui fent zàping veia a Telecinco el Miquel (l'antic reporter covard):



... que es veu que ara treballa pel Sálvame fent publicitat i coses aixins. L'accent català el segueix tenint, però ara el complementa amb l'accent marieta. Desconec si li agrada la carn, el peix o l'ou ferrat, però el cas és que, ja sigui per màrqueting (recomanació de la direcció) o per què realment se sent a gust actuant d'aquesta manera, ajuda a què l'estereotip augmenti. La societat de la informació també provoca aquestes coses: hi ha més espai perquè imbècils treballin fent l'imbècil. Precisament Telecinco deu ser la cadena preferida de les boges, perquè al cap i a la fi és on n'hi ha més, ara i des de fa molts anys, des del Boris Izaguirre fins al Jorge-Javier Vázquez. I no tan sols treballen en programes del cor o sensacionalistes, sinó que també són el ganxo dels concursos i de les sèries.

Personalment considero que en algun moment algú es va perdre en el camí de la normalització de la sexualitat a la nostra societat. Algú va creure, innocentment, que com més cridés més l'acceptarien. Un altre exemple seria el de posar la bandereta dels collons als ajuntaments el dia de l'orgull gai. Valls ho ha rebutjat (i jo que me n'orgulleixo, tot i no coincidir amb els companys de la CUP de Valls...), i cada cop més partits i més ajuntaments, per fer-se els més progres i els més políticament correctes, s'hi adhereixen i fan el paperina en aquest tema.

No, hi ha una altra manera de viure la sexualitat. Una manera normal. Reivindicant els drets, això sí, però sense voler ser més que ningú (ni menys que ningú). Ningú prohibeix sortir de festa, ningú prohibeix vestir-se de determinada manera. Però es recomana pensar realment què fem amb les nostres vides i si el que fem afecta a la dels altres. Sincerament, m'avergonyeix aquesta situació, tot i que entenc que no sigui l'opinió de molta altra gent.


divendres, 4 de setembre de 2009

Quan ja només ens queda la por

A causa d'algunes mogudes en què m'he vist immers recentment, podríem dir que sóc al límit d'allò que en diuen "element subversiu" o "individu sospitós d'infringir la llei". No conec l'argot policial a fons, així que segurament els termes no seran exactes, però més o menys dedueixo per on van els trets quan assisteixo a una manifestació i me n'assabento que m'estan fent fotos amb una càmera digital d'aquestes senzilletes des de la part inferior del seu melic per amagar-la i que no la veiem. És més, recordo la manifestació antifeixista del dotze d'octubre passat en què hi havia un desplegament policial que sobrepassava el dels antidisturbis, anava més enllà. Hi havia secretes i ens van fer fotos (a mi personalment, i a gent del meu voltant), i fins i tot ens van aturar per veure les fotografies que havíem fet naltros. Jo em pregunto on deuen quedar aquests arxius audiovisuals. Diuen que els esborren, però quina prova en tenim, d'això?

Tot plegat ho sabem molt bé, per què és. Perquè arribi la por. La por de ser en un arxiu policial i, arran d'això, no fer cap "estupidesa" i ni tan sols sortir al carrer a manifestar-se per qualsevol motiu que toqui, pel que pugui passar. Però quan ja només ens queda la por... és legítim deixar-ho tot? Arribats aquí, cap ésser humà, ni el més poruc, seria capaç de renunciar als seus somnis, a les seves aficions, als seus ideals, perquè senzillament ja no seríem éssers humans (coneixeu algun animal que ensopegui dos cops amb la mateixa pedra? això és perquè només li queda la por i és fàcil de superar).

El tram difícil és decidir-se. La resta ve sola. La sort decideix.

dimecres, 26 d’agost de 2009

La Vuelta, a Tarragona, amb estelades!



Res més a dir, tots al Carrer Unió a la una del migdia.

dissabte, 15 d’agost de 2009

Geografòmans

Què dieu? Que no sabeu que són els geografòmans? Sí, home, sí, els que tenen una passió desenfrenada per la geografia! Que dieu que no en coneixeu cap? Si és molt senzill, va, segur que els coneixeu i no us n'heu adonat que ho són.


Casos de geografòmans:

Persona 1: L'altre dia vaig sentir que a Alemanya tenen beques per als estudiants més bones que aquí, però tot i així en acabar el batxillerat treballen per pagar-se els estudis i fan anys sabàtics i tot.

Persona 2: És que aquí a Espanya... vaja, seguim un altre estil de vida, no es porta tant això dels anys sabàtics, i de beques...

-------------------

Persona 1: Perdoni, que em pot ensenyar trucar amb aquest mòbil? És que no sé com van aquestes coses...

Persona 2:
Ah, no ho sé...

Persona 1: Ah, que és estranger?

Persona 2:
No, no, jo sóc d'aquí.

Persona 1:
Ah, llavors és espanyol...


Quan una persona associa "aquí" amb l'estat que l'engloba vol dir que coneix molta geografia, que sap que aquest territori es troba subordinat a un altre ens superior que és "com a més important". I si ho dius la gent t'entén més fàcilment i fins i tot quedes com una persona molt sàvia, perquè saps que això que passa a la teva població passa a molts altres llocs d'aquest gran ens que ens fa sentir part del món.

El que no s'entén dels geografòmans és que, amb tanta saviesa que acumulen al seu cervell, no arribin a pensar: però... segur que tot això passa a tot aquest ens? És més, per què no pensen si això passa a altres ensos i no tan sols aquí? Per què redueixen l'abast geogràfic a l'estatal? És que... potser han arribat a la paranoia d'identificar-se amb un ens institucional i no amb un veritablement geogràfic?

Ai, els geografòmans... quantes incògnites sense resoldre. Són uns éssers tan complexos que de vegades em fa pensar en el sentit de la vida. Per què existim? Quin significat té "aquí"? Té alguna cosa a veure que aquest "aquí" pugui modificar-se com hom vulgui i que algú consideri que altri no és d'"aquí" i aquest altri sí que s'ho consideri?

Misteris per resoldre en el món de la geografia i de la sociologia... A partir d'ara, si algú us diu "aquí a Espanya" o "ets espanyol" sabreu que esteu davant d'un ésser superior anomenat geografòman. Esteu tranquils, no se us menjaran. Només us etiquetaran com ells vulguin.


Cinturó Negre

Fa poc Glénat ha començat a editar la sèrie de Cinturó negre (originalment Yawara!) en còmic i jo, innocent de mi, m'he comprat el primer volum. La sorpresa és que en són 29 (29!!!) i a més els amos d'aquesta empresa han tingut la idea genial de fer-la bimensual. És a dir, que ens hi podem estar més de 4 anys esperant fins a veure el mític final que la sèrie d'animació de la televisió ens va tallar.

Però, per fer-vos boca, he trobat un RIP i podreu veure-la mentre us espereu uns quatre anys.


Enllaç: http://forum2.animelliure.net/viewtopic.php?t=14737




Pujat per: Jalilo
Fet per: Kamui-Kun, Suburu i Arti


CAPÍTOLS

CAP 001: http://www.megaupload.com/?d=IIFKDK3O
CAP 002: http://www.megaupload.com/?d=0UHWQ064
CAP 003: http://www.megaupload.com/?
d=OACNNMP8
CAP 004: http://www.megaupload.com/?d=QPT75FFU
CAP 005: http://www.megaupload.com/?d=YYLJCL1S
CAP 006: http://www.megaupload.com/?d=3SKKS38N
CAP 007: http://www.megaupload.com/?d=SR
E78TUF
CAP 008: http://www.megaupload.com/?d=QH4PE06U
CAP 009: http://www.megaupload.com/?
d=RQGY0DRB
CAP 010: http://www.megaupload.com/?d=T8WVDOGL
CAP 011: http://www.megaupload.com/?d
=HRZ131J4
CAP 012: http://www.megaupload.com/?d=B0A10ALC
CAP 013: http://www.megaupload.com/?d=Z3078STB
CAP 014: http://www.megaupload.com/?d=ZSIHI57K
CAP 015: http://www.megaupload.com/?d=4YM3H15T
CAP 016: http://www.megaupload.com/?d=2EARQKWI
CAP 017: http://www.megaupload.com/?d=4HMJQSWY
CAP 018: http://www.megaupload.com/?d=SJ4MEIB6
CAP 019: http://www.megaupload.com/?d=UT3Y2F11
CAP 020: http://www.megaupload.com/?d=8VE4ML4L
CAP 021: http://www.megaupload.com/?d=X3A1XGQQ
CAP 022: http://www.megaupload.com/?d=83BI2QFS
CAP 023: http://www.megaupload.com/?d=O3FXVG2E
CAP 024: http://www.megaupload.com/?d=2R2JR9J8
CAP 025: http://www.megaupload.com/?d=B6WTRWFO
CAP 026: http://www.megaupload.com/?d=D0TGST6T
CAP 027: http://www.megaupload.com/?d=CL2XZL2C
CAP 028: http://www.megaupload.com/?d=GAV4GP2W
CAP 029: http://www.megaupload.com/?d=7LUQ0U94
CAP 030: http://www.megaupload.com/?d=KALP9SAD
CAP 031: http://www.megaupload.com/?d=THCN8VS0
CAP 032: http://www.megaupload.com/?d=MK42ST1T
CAP 033: http://www.megaupload.com/?d=IA7DZECV
CAP 034: http://www.megaupload.com/?d=1YV6VHM9
CAP 035: http://www.megaupload.com/?d=M1MB3BCV
CAP 036: http://www.megaupload.com/?d=XPCJB60O
CAP 037: http://www.megaupload.com/?d=JXYKAW3P
CAP 038: http://www.megaupload.com/?d=UKCDYCPX
CAP 039: http://www.megaupload.com/?d=B3V8D4VC
CAP 040: http://www.megaupload.com/?d=8JKBWO15
CAP 041: http://www.megaupload.com/?d=BRCVIEMA
CAP 042: http://www.megaupload.com/?d=3ZO694JZ
CAP 043: http://www.megaupload.com/?d=DWZSA4J3
CAP 044: http://www.megaupload.com/?d=EFA6EXCG
CAP 045: http://www.megaupload.com/?d=72PVG772
CAP 046: http://www.megaupload.com/?d=Q3OF5IRR
CAP 047: http://www.megaupload.com/?d=IG3ZFGW7
CAP 048: http://www.megaupload.com/?d=LGUOU7X8
CAP 049: http://www.megaupload.com/?d=0D8SRYXA
CAP 050: http://www.megaupload.com/?d=U2IUQY2U
CAP 051: http://www.megaupload.com/?d=FAXL7A6D
CAP 052: http://www.megaupload.com/?d=3Z2JO1LD
CAP 053: http://www.megaupload.com/?d=K1FV0FAY
CAP 054: http://www.megaupload.com/?d=14J6SL1J
CAP 055: http://www.megaupload.com/?d=RIAN31OD
CAP 056: http://www.megaupload.com/?d=H6LK75KP
CAP 057: http://www.megaupload.com/?d=PJ3Q9R0P
CAP 058: http://www.megaupload.com/?d=NRGCAMZK
CAP 059: http://www.megaupload.com/?d=Q6S29ZQ4
CAP 060: http://www.megaupload.com/?d=ON85HIL0
CAP 061: http://www.megaupload.com/?d=TAYGZBX9
CAP 062: http://www.megaupload.com/?d=ZDGLHN12
CAP 063: http://www.megaupload.com/?d=0BS970QQ
CAP 064: http://www.megaupload.com/?d=03QYLA5M
CAP 065: http://www.megaupload.com/?d=2VASMQYX
CAP 066: http://www.megaupload.com/?d=DELLRW4J
CAP 067: http://www.megaupload.com/?d=8ZZ61L1H
CAP 068: http://www.megaupload.com/?d=3PFIZ0G7
CAP 069: http://www.megaupload.com/?d=P3IDHFSF
CAP 070: http://www.megaupload.com/?d=EKJ1H3AH
CAP 071: http://www.megaupload.com/?d=JP9D2RHE
CAP 072: http://www.megaupload.com/?d=5LGJYYS7
CAP 073: http://www.megaupload.com/?d=OJ7DVECV
CAP 074: http://www.megaupload.com/?d=WWY97PY1
CAP 075: http://www.megaupload.com/?d=O01THYLB
CAP 076: http://www.megaupload.com/?d=IY21AVIU
CAP 077: http://www.megaupload.com/?d=B1SQLYDM
CAP 078: http://www.megaupload.com/?d=RFNPVHJJ
CAP 079: http://www.megaupload.com/?d=0OIALYOJ
CAP 080: http://www.megaupload.com/?d=FK58Z0DU
CAP 081: http://www.megaupload.com/?d=ZFDQZ1FB
CAP 082: http://www.megaupload.com/?d=17M3CP7Z
CAP 083: http://www.megaupload.com/?d=NX7XFS6E
CAP 084: http://www.megaupload.com/?d=0UZ6RP1H
CAP 085: http://www.megaupload.com/?d=453CZFTB
CAP 086: http://www.megaupload.com/?d=BBBSVLA0
CAP 087: http://www.megaupload.com/?d=EXV43QKB
CAP 088: http://www.megaupload.com/?d=5SHDXX9B
CAP 089: http://www.megaupload.com/?d=A6NWROI3
CAP 090: http://www.megaupload.com/?d=P6P4WSDC
CAP 091: http://www.megaupload.com/?d=33JI9DVN
CAP 092: http://www.megaupload.com/?d=HL8PCP4L
CAP 093: http://www.megaupload.com/?d=5S2Q6OAL
CAP 094: http://www.megaupload.com/?d=YJX1AHY8
CAP 095: http://www.megaupload.com/?d=TDFF1BBQ
CAP 096: http://www.megaupload.com/?d=TSM9N4MB
CAP 097: http://www.megaupload.com/?d=6OBC2M6V
CAP 098: http://www.megaupload.com/?d=44UG5HCA
CAP 099: http://www.megaupload.com/?d=E4IEXP9A
CAP 100: http://www.megaupload.com/?d=ERZNSY08
CAP 101: http://www.megaupload.com/?d=10BIIR33
CAP 102: http://www.megaupload.com/?d=0MLJ8312
CAP 103: http://www.megaupload.com/?d=YSUREARA
CAP 104: http://www.megaupload.com/?d=2AKZJ1RC
CAP 105: http://www.megaupload.com/?d=KXBGQ5ZF
CAP 106: http://www.megaupload.com/?d=CV96C9LE
CAP 107: http://www.megaupload.com/?d=DYTY6CK5
CAP 108: http://www.megaupload.com/?d=NEU9ECAS
CAP 109: http://www.megaupload.com/?d=E94UWYX0
CAP 110: http://www.megaupload.com/?d=1ITALLZL
CAP 111: http://www.megaupload.com/?d=S7OS1HO5
CAP 112: http://www.megaupload.com/?d=FVALL48M
CAP 113: http://www.megaupload.com/?d=JYK9V4C2
CAP 114: http://www.megaupload.com/?d=XUYTA656
CAP 115: http://www.megaupload.com/?d=JCYXG4U5
CAP 116: http://www.megaupload.com/?d=PU9CDHWR
CAP 117: http://www.megaupload.com/?d=PGAS827C
CAP 118: http://www.megaupload.com/?d=UBQ5W60V
CAP 119: http://www.megaupload.com/?d=T1BQODET
CAP 120: http://www.megaupload.com/?d=9SKAHOXY
CAP 121: http://www.megaupload.com/?d=75QGQXHS
CAP 122: http://www.megaupload.com/?d=TRSR8X7Q
CAP 123: http://www.megaupload.com/?d=59O82Q7R
CAP 124: http://www.megaupload.com/?d=LNQP9QXT

OVA: http://www.megaupload.com/?d=NFD4GFP8
PART 1: http://www.megaupload.com/?d=KGMXBT40
PART 2: http://www.megaupload.com/?d=TN496ZBA
PART 3: http://www.megaupload.com/?d=KVXK4PHU

AJUNTAR AMB HACHA


OPENING I ENDING

Opening Català: http://www.megaupload.com/?d=KK9QRKHW
Opening 1: http://www.megaupload.com/?d=WTRD6YKO
Opening 2: http://www.megaupload.com/?d=1PAGSP43
Opening 3: http://www.megaupload.com/?d=6E2UBSGU
Opening 4: http://www.megaupload.com/?d=969R0R1R
Ending Català: http://www.megaupload.com/?d=PLA697O1
Ending 1: http://www.megaupload.com/?d=KATVQ7WH
Ending 4: http://www.megaupload.com/?d=BTF091DU


PORTADES by ostia

http://forum2.animelliure.net/viewtopic.php?t=14187


MÚSICA B.S.O

CD 1: http://www.megaupload.com/?d=9CIISUAU
CD 2: http://www.megaupload.com/?d=9RKCVKHA
CD 3: http://www.megaupload.com/?d=W0KUOU43
CD 4: http://www.megaupload.com/?d=MF780RKS
CD 5: http://www.megaupload.com/?d=P1NQK3C8


Tots els enllaços dels episodis (no de la música) es poden veure en xarxa mitjançant megavideo (prémer a "view on megavideo").

Que ho gaudiu!

dimarts, 28 de juliol de 2009

Nous espais a Internet per a visitar

L'altre dia me'n vaig adonar de l'existència de Tarragona21.cat. Mateix disseny que delCamp.cat, però amb la ciutat de Tarragona com a marc principal de notícies (competència directa, doncs, de TotTarragona.cat). Tot plegat em fa pensar que el món comunicacional al Camp de Tarragona és en plena explosió, sobretot en referència al terreny digital. Enhorabona per la iniciativa i esperem que tot plegat tiri endavant!

Més enllà dels portals de notícies, però, l'Internet 2.0 se sosté pels blogs. No per blogs com aquest (amb una aportació nul·la al desenvolupament del territori, ni a la conscienciació), sinó per d'altres que van apareixent com Tarragona2016, que amb una sàtira força adient porten 2 anys meravellant-nos amb la mà de coses curioses que s'hi poden trobar a Tarragona. En aquest sentit, molts blogs s'han adaptat al fet de la denúncia ciutadana, tant ocasionalment com exclusivament. Així, fa poc s'ha obert un nou blog sobre l'incompliment de la llei de retolació a Tarragona i voltants (AnticatalansTarragona), que segur que farà una bona feina a l'hora de deixar en evidència com una llei pot ésser saltada sense cap mena de penalització.

En fi, us deixo tots aquests enllaços perquè hi feu un cop d'ull. Bona setmana!

divendres, 24 de juliol de 2009

Voluntariat

He d'acceptar que des de petit m'han cridat bastant el que són els calés. Un material que pot ser fi o dur, però que serveix per anar arreu del món i que, almenys, no et mirin amb menyspreu. Amb ells pots aconseguir tot tipus de béns materials i de serveis. Sembla increïble, eh? Però avui volia parlar-vos del voluntariat. Allò que fas quan precisament no esperes rebre aquest tipus de material que esmentava abans. Simplement, ho fas, ajudes amb les teves habilitats a què allò que sembla malmès pugui arreglar-se. El voluntariat pot fer-se amb organitzacions o individualment. Quines coses que explico, eh? Semblo algú que vol allargar el seu discurs per no haver d'arribar a certes conclusions que podrien molestar algú.

Bé, el cas és que malgrat que des de petit un dels meus adjectius més destacats pugui ser "avariciós", o també "garrepa", des de fa un temps sembla que la meva vida estigui basada en el voluntariat. Voluntariat polític, voluntariat laboral, etc. Ha arribat un punt en què no puc concebre res que faci que vagi lligat amb la remuneració econòmica (tot i que no estaria malament, això tampoc no ho nego). Em passo hores i hores dissenyant tríptics i cartells per organitzacions de caire polític, més hores a les reunions, més hores a les manifestacions, més hores a les xerrades, més hores escrivint, més hores cobrint esdeveniments... en fi, ja ho té, la paraula "voluntariat", que ve de "voler" (suposo). Ho faig perquè vull. Intento millorar la situació del meu entorn perquè vull i no n'espero recompensa econòmica si a canvi n'hi ha amb fets.

He llegit en algun mitjà algun comentari que diu que els polítics han de cobrar i si no cobren (és a dir, si ho fan voluntàriament per a la societat) fan malament la seva feina. Temps enrere també vaig llegir una notícia de l'alcalde de Vandellòs que s'havia apujat 20.000€ el seu sou a causa que havia perdut el seu lloc a la diputació (i el seu altre sou). Per tant, per la cara i en temps de crisi, va passar el seu sou de 18.000 a 38.000€ anuals. Per a l'autor del comentari que esmentava, aquesta seria una actitud força adequada per a un càrrec polític. Per a mi, no. No, perquè aquest senyor no fa política per voluntat (perquè vol), sinó per avarícia (per guanyar calés). Un sou just per a un càrrec públic és SEMPRE el sou mínim interprofessional (SMI) i, si es vol, alguna cosa més per formació (si no hi hagués recompensa per formació, ningú estudiaria, som així de mandrosos). El cas és que un càrrec públic no pot cobrar el que solen cobrar actualment. L'alcalde de Tarragona, si fa no fa, cobra uns 30.000€ anuals, el qual em sembla fantàstic perquè es veu que és dels que cobra menys (el qual no vol dir que no cobri massa), però el de Reus en cobra uns 70.000 (el doble), i el senyor president de la Generalitat ho dobla (150.000), el qual permet que pugui dur als seus fills al col·legi alemany de Barcelona i no hagi de mantindre cap mena de contacte amb la societat.

De vegades em pregunto per què no m'apuntaré a un d'aquests partits o organitzacions que ho fan tot pel que en poden treure (de diners). Total, viuré millor. Total, no me n'hauré d'adonar del que passa al meu voltant perquè viuré en un barri residencial (socialment mort), portaré els meus fills a una escola privada i treballaré en un despatx a on m'hi portarà un cotxe privat que podré tunejar com em sembli.

Sembla increïble, eh? Doncs sí, tot i així, prefereixo el voluntariat. Malgrat la feina de periodista sigui poc remunerada (als inicis gens), malgrat no obtingui un càrrec públic perquè tinc a mon tiet de líder del partit, malgrat gasti hores inútilment en una campanya que arribarà com a molt a 50 persones... malgrat tot plegat, prefereixo el voluntariat.
I per què? Doncs perquè crec en una democràcia real, participativa. No entenc que en diguin democràcia d'un sistema que et permet anar a votar un cop cada 4 anys els teus representants (que, a sobre, no pots triar, ja t'ho donen fet i si no t'agrada et fots) i que posteriorment te'n puguis oblidar. Amb quina base treuràs l'opinió que farà que a les eleccions següents votis a un o a l'altre si no els coneixes de res ni saps què han fet tots aquests 4 anys? Ah, que t'hauràs informat! D'acord, tenint en compte que poca gent és la que s'informa, que la majoria de la gent que s'informa s'informa malament, i que tothom (jo inclòs) deixa les decisions quotidianes en mans dels polítics i si es fa bé ja ho veurem... a veure, és que no és un sistema just en què uns decideixen i els altres obeeixen. Tu no decideixes directament res quan vas a votar (excepte en un referèndum vinculant, que n'hi ha pocs, per no dir CAP), simplement dius quina línia ideològica vols que governi. Per tant, el que m'interessa a mi és la democràcia participativa (assembleària, si voleu dir-ne així), en què els partits no siguin res més que estris per fer arribar des de la societat aquells problemes que hi ha per resoldre. No una entitat tancada en què tothom xucla el que pot i més.

El voluntariat, sens dubte, elimina els càrrecs públics innecessaris, afavoreix la participació de la gent sense necessitat d'afiliació, i treu temps a tothom qui anteriorment vivia de la política per dedicar-s'hi perquè ha de viure i ha de treballar en altres coses. Però, al cap i a la fi, amb tanta gent implicada (en una democràcia participativa), el temps realment dedicat és molt més perquè hi ha més gent. A partir d'aquí, els sous exclusius, els alliberats, es fan innecessaris o molt menys necessaris.


dimecres, 22 de juliol de 2009

Els cinemes són els éssers més prometedors i alhora els més efímers de la Terra

No sé com serà a les grans ciutats del Món i del País, però a Tarragona no aguantem mai un cinema comercial més de 10 o 15 anys. Potser és una exageració, però jo he viscut 4 cinemes: Cinemes Catalunya, Cinemes Òscar, Lauren i Òscars les Gavarres (actualment anomenat Ocine). Les generacions anteriors a la meva en van viure d'altres, com els incomptables que hi va haver a la Rambla Vella, o al vell Edifici de Lletres (Plaça Imperial Tàrraco), i tots van morir. Pel que fos, però van morir. Tots els que obrien nous oferien més comoditat a l'espectador o preus més baixos.

També hi influïa el canvi d'estil de vida dels tarragonins que, com tot el Camp de Tarragona, vivia any rere any una modernització de la seva quotidianeïtat antiga. D'aquesta manera, tots els pobles que temps enrere van posseir la gallina dels ous d'or, avui només és una paret plena de cartells vells i estripats o un edifici reformat. Pocs en són els que encara mantenen alguna sala, generalment mantinguda per algun casal o alguna institució pública o col·lectiva perquè aquella zona pugui gaudir d'una pel·lícula al mes. Només Tarragona i Reus (a banda d'aquests altres cinemes d'una sola sala com podem trobar-ne a Valls, Montblanc, etc.) han mantingut aquesta tradició de tindre "almenys" un cinema a la ciutat.


Reus en té dos, i Tarragona en té un i mig. M'explico: al meu carrer fa uns anys hi havia uns cinemes anomenats Òscar. Al seu costat s'hi van establir diversos comerços preveient l'allau d'espectadors que tindria (actualment alguns d'aquests han desaparegut). Amb l'arribada dels cinemes, el meu carrer es va convertir en un dels centres d'atracció dels tarragonins i jo no me n'escapava, ja que quan sortia de casa la mirada cap als cartells dels nous títols era inevitable. Els Òscar es van menjar els Cinemes Catalunya, i posteriorment els Lauren es van menjar els Òscar (qui podia preferir uns cinemes de carrer a uns cinemes de centre comercial, amb tot de botigues i aire acondicionat al costat?). L'últim dia van fer un passi de pel·lícules gratuït i va ser l'últim cop que vaig veure tanta gent amuntegada al meu carrer. Però temps més tard sorgien les Gavarres, un complex comercial entre Tarragona i Reus (al terme municipal de Tarragona, per això dic que és "mig" a Tarragona) que oferia una comoditat encara més bona que la dels Lauren, però inaccessible per a una gran massa de gent que no estava disposada a agafar el cotxe cada cop que havia d'anar a veure una pel·lícula.

Per què explico tot això? Bé, doncs, perquè ha arribat a les meves orelles que els Lauren tanquen (no ho saben del cert, però és molt possible perquè no hi va ni déu). No em fan cap pena, ja que no és que m'agradessin especialment. Al principi no et deixaven portar ni begudes ni menjar a les sales (cosa que va provocar processos judicials i tot), però alhora tampoc podies entrar a comprar el que vulguessis a la seva botiga fins que no faltessin 5 minuts per a l'inici de la pel·li (òbviament es muntaven unes cues impressionants). Després, les sales eren petites. I, a sobre, li tenia cert ressentiment per haver-se "menjat" els Cinemes Òscar, els meus cinemes de tota la vida. Per acabar-ho d'adobar, la Plataforma per la Llengua-Tarragonès fa un temps que s'està posant amb el tema del cinema en català, i casualment els Lauren no han emès una sola pel·lícula en català en dos anys (els que duu la Plataforma fent estudis). Doncs què voleu que us digui... no em sap pas greu.

Llavors... què ens queda als tarragonins? Agafar el cotxe. Hem aconseguit, amb aquest nou estil de vida, fer fora els cinemes de la ciutat (cada cop més lluny) i haver de gastar combustible per arribar als cinemes. O bé anem a Les Gavarres, o bé anem a Altafulla (Les Bruixes), o bé anem a Reus.

Felicitats, tarragonins! I felicitats, amos de les empreses cinematogràfiques! Baralleu-vos, feu-vos competència, i algun dia aconseguireu acabar amb el cinema a les sales. Als espectadors rai, tant se'ns en fot. Ho mirem pel megavideo i punt. No és el mateix, d'acord, però és més barat.

En la meva opinió, al cinema només li queda una solució: xarxes d'exposició amb participació pública en què s'asseguri el 50-50% de pel·lícules en tots dos idiomes i que no es facin competència entre elles i que no cerquin el majori guany econòmic, sinó oferir un servei a l'espectador (òbviament, dins la ciutat).

Com a últim punt, em pregunto... quan van treure els Òscar del centre de la ciutat i només quedaven els Lauren a una punta aïllada però encara dins del nucli urbà... hi va haver una forta discussió sobre si ho havíem de permetre, que no podia ser que el centre es quedés sense cinema (fins llavors, no havia passat mai). Ara és segur que el cinema ha marxat del nucli urbà (a no ser que la ciutat creixi cap a Reus, cosa bastant dubtosa)... què farà la societat tarragonina? Hi hauran articles plens de mala baba cap als responsables? O simplement callaran perquè ja ens hem acostumat a què ens la fotin per totes bandes?

divendres, 17 de juliol de 2009

La ràbia

Fa pocs minuts he descobert això i volia compartir-ho amb tots valtros. És la Keny Arkana i la seva cançó La Rage (La Ràbia), però us asseguro que si cerqueu amb esma trobareu moltes cançons seves (per no dir totes) boníssimes i amb un contingut força interessant, i és que el més important d'aquesta artista francesa de mare argentina és la seva capacitat de transmetre un missatge amb un sentiment innegable i molt compromès. Aquí us deixo la lletra d'aquesta cançó en concret (tot i que ja us dic que totes són boníssimes) amb el vídeo perquè pugueu escoltar-lo. Només tinc una paraula per descriure-ho: impressionant.


Keny Arkana – La ràbia
Extret de l'àlbum « Entre ciment et belle étoile »

La ràbia del poble (x4)

Ok, tenim la ràbia,
però no d'aquesta que et fa badar.
Pregunta a Fabe, la vida cruix
com les nostres soles sobre el paviment.
La ràbia de veure els nostres objectius obstaculitzats,
de viure lligats de mans. La ràbia gravada
des de fa molt temps enrere.
La ràbia d'haver crescut massa de pressa
quan els adults et roben la infància.
¡Pah! Imagina un mur i un bòlid.
La ràbia car és impossible aquesta pau tan volguda.
La ràbia de veure tants policies armats als nostres carrers.
La ràbia de veure aquest fotut món autodestruir-se
i que sempre hi hagi innocents enmig dels trets.
La ràbia, perquè fou l'home el que creà cada paret,
i aixecà barricades de formigó,
tindrà por de la naturalesa?
La ràbia ja que va oblidar que formava part d'ella,
desharmonies profundes,
però quina mena de món va deixar el colom?
La ràbia de tindre tan marcada la cara
per las normes punyents.
I després la ràbia, sí, la ràbia
de tindre ràbia des que som xiquets.

(Tornada:)

Perquè tots tenim ràbia,
passi el que passi, romandrem dempeus.
La ràbia d'arribar fins al final
i fins a on vulgui portar-nos la vida.
Perquè tenim la ràbia
ja no podrem callar ni seure.
A partir d'ara estarem llestos
perquè tenim la ràbia, el cor i la fe.

Perquè tots tenim ràbia,
passi el que passi, romandrem dempeus
.
La rabia d'arrivar fins al fons d'on
vulgui portar-nos la vida.
Perquè tenim la ràbia
ja no res podrà detindre'ns.
Insubmís, savi, marginal, humanista o sublevat.

La ràbia perquè no triem res
i sufrim a tothora.
I donat que les seves eleccions estan coixes
doncs tot l'equilibri desapareix.
La ràbia, ja que allò irreparable
s'acumula des de fa una bona estona.
La ràbia doncs què és el que esperem
per posar-nos dempeus i fer xivarri?
La ràbia, és tot el que ens deixen,
tanmateix, tot el que ens queda.
La ràbia, quants de nosaltres acabaran
per canviar de jaqueta?
La ràbia de viure i viure el moment present,
de triar el seu futur, lliure
i sense la seva xarxa d'opressió.
La ràbia, perquè tot és una merda
i perquè aquest món ho accepta
i perquè tots els seus camps OGM
esterilitzen la terra.
La ràbia, per què un dia
l'engranatge es trenqui.
La ràbia, perquè massa llegeixen "veritat"
a les pantalles dels seus televisors.
La ràbia perquè aquest món
no ens correspon.
Ens alimenten amb somnis falsos
per col·locar els seus escuts de defensa.
La ràbia perquè aquest món
no ens correspon,
on s'engreixa Babilònia
mentre nosaltres morim abaix!

(Tornada)

La ràbia de creure i de fer que les coses canvien.
La ràbia, d'un Chirac, d'un Sharon,
d'un Tony Blair o d'un Bush.
La ràbia perquè aquest món veu vermell
però de pintura gris s'envolta
i perquè no escolten mai
els crits quan corre la sang.
La ràbia perquè és el pitjor que voregem
La ràbia perquè occident encara no s'ha desprès
del seu vestit de colon.
La ràbia perquè el mal colpeja massa sense fi
i perquè ja no són renovats
tants grans coneixements ancestrals.
La ràbia, massa mentides i massa secrets guardats,
l'èlit dels nostres estats, rica d'una veritat
que pot canviar la humanitat.
La ràbia perquè no volen
que les coses canviïn, veritat?
Prefereixen guardar els seus poders
i manipular-nos com a les seves màquines.
La ràbia perquè creiem en els àngels
i perquè hem triat caminar amb ells.
La ràbia perquè les meves afirmacions molesten.
Mira a les quatre cantonades del globus
la ràbia del poble en efervescència.
La rabàa, sí la ràbia,
o la gasolina de la revolució.

[Tornada (x2)]

Anticapitalista, altermundialista,
o tu que cerques la veritat en aquest món,
la resistència de l'endemà, inch Allah (si déu vol),
la vigília d'una revolució espiritual,
la ràbia del poble, la ràbia del poble.
Perquè tenim la ràbia,
aquella que farà tremolar les teves normes.
Perquè tenim la ràbia,
la ràbia ha dominat el poble
i la ràbia és enorme.


Més endavant ja posaré més informació d'ella. Ara, "només", gaudiu i llegiu.

dijous, 9 de juliol de 2009

Racisme a casa nostra

Les crisis econòmiques solen ser sinònim de canvis socials, de revoltes, de conflictes. La Revolució Francesa no va ser perquè un bon dia centenars de milers de persones van pensar que havien de lluitar per la llibertat, la fraternitat i la igualtat. No. Era perquè havien apujat el pa. Hi ha milions d'exemples repartits per tot el món (també a casa nostra). Un altre seria la de la crisi del 1929 i anys 30 en què el feixisme i el nazisme (així com totes les ideologies més "extremes" -per dir-ho d'alguna manera-) creixien i amb ell el racisme, la sensació que els de fora, els forasters (tot i haver nascut al mateix lloc que ells), els prenien la feina, els diners, etc. Avui dia ens trobem en una crisi (malgrat que els estudiants universitaris no ens n'adonem), moltes empreses familiars han de tancar, famílies senceres no arriben a final de mes i no poden pagar les hipoteques, els crèdits i tots aquells diners que en un moment de bonança econòmica van confiar que tindrien més endavant. I, amb ell, el racisme creix. Sí. Abans d'ahir mataven un jove a Sitges. L'autor? No era una persona. Era un sud-americà. Després es va descobrir que eren tots espanyols (o la majoria), però al subconscient dels sitgetants ja hi és aquesta idea que els sud-americans duen punyals als pantalons quan surten de nit. La feina del periodista de torn no va ser gaire encertada, va caure en la trampa de les "nacionalitats". Hauria gosat aquest mateix periodista dir que el jove assassinat (de cognom Rodríguez) era "d'origen espanyol" o "d'origen castellà"? No, perquè si ho hagués fet molts catalans haguéssim pensat el mateix que en una picabaralla entre un kosovar i un bosni (estrangers, que es matin entre ells, mentre no em facin res a mi ni a la meva gent...). Però no, era dels nostres. Segurament el jove assassí va néixer a casa nostra, però el seguim considerant "d'origen sud-americà" (si és que mira que en som, de cínics).


Que per què som cínics? Perquè un sud-americà sol tindre uns trets físics diferents dels nostres. Potser la pell morena. Potser els llavis més molsuts. Potser un color de cabell més negre. Potser uns ulls més foscos. Així identifiquem un foraster. Per molt que hagi nascut aquí. I amb els europeus de l'est també, i amb els musulmans (ja sigui del nord d'Àfrica o de l'Àsia occidental) també, i amb els negres subsaharians també, i amb els americans també, i amb els anglesos també, i amb............. bé, no cal que segueixi, no? Quan veiem algú que no se'ns assembla de cap de les maneres canviem d'actitud. En quin sentit? El mirem diferent, com intrigats a veure per on ens treurà el punyal. Som més amables i pacients (per allò que s'ha d'adaptar, donar-li temps, tot i que potser porta més anys que tu aquí). De vegades el menyspreem (no n'esperem gran cosa, no li parlem de res interessant perquè no sabrà de què parles, etc.). I el millor de tot: li parlem en una altra llengua. Sí xecs, això de canviar de llengua que a alguns els sembla tan normal és racista. Racista per què, diran els ciutadans del món? Doncs perquè l'estàs tractant diferent només per com sembla que és a primera vista. Quan anem a un establiment comercial i el depenent té trets físics forasters ja pensem: "aquest no sabrà parlar bé ni el castellà, millor no dir una sola paraula de català que se'ns enfadarà". Però l'estem discriminant. Mai s'integrarà, viurà tota la vida en el seu gueto lingüístic i no podrà relacionar-se de manera completament normal i fluïda amb la gent d'aquí. També és possible que no accedeixi a l'administració pública perquè no sap català. Li estem treient possibilitats de feina (quan no practiques un idioma, quan no el sents, és poc probable que l'aprenguis), i això també és racista. Vaja, no sé si ha quedat prou clar, però l'estem discriminant. Li estem dient: "tu, per molt que ho intentis, mai no formaràs part del nostre grup, et parlarem diferent, et tractarem diferent, et mirarem diferent, i d'aquí a 50 anys encara serem capaços d'exigir-te l'esforç que temps enrere et vam dir que no calia".

Per això, si us plau, no tingueu por a parlar (com a mínim començar) en català a tothom, tingui els trets físics que tingui. Sigui turista o sigui un feiner com tots naltros d'aquí i que paga els seus impostos. A tothom. Després ja canviareu si voleu perquè us diguin que no us entenen, però això ja és una tria vostra que heu de fer amb la vostra pròpia consciència. Però tindre el prejudici aquest de no parlar català amb algú de fora és discriminador, racista i poc afavoridor per a la llengua catalana.

El racisme de vegades no és qüestió de crisis econòmiques. Simplement és qüestió de no acceptar aquell membre dins la teva societat perquè és d'una altra raça. I això no és ni progre, ni de ciutadà del món, ni de liberals, ni de cap altra ideologia xupi-guai.

dimecres, 8 de juliol de 2009

Trencant horitzonts

Ahir vaig tindre la sort d'assistir a una xerrada de l'Enric Duran, el jove compromès que va "robar" (simplement va demanar crèdits que no pensa tornar) als bancs una quantitat força important. La majoria dels diners els va destinar a projectes socials transformadors i a col·lectius perquè ho impulsessin, i ell va restar un temps fora del país "per si de cas". Va tornar fa un temps pensant que el seu "crim" (declarar-se insolvent) hauria arxivat i que no corria perill de ser detingut. Amb l'assatjament constant dels cossos policials (que, al cap i a la fi, només estaven detenint un insolvent, és a dir, feien servir els instruments del poder per afavorir el poder, res de nou a l'horitzó) i havent-lo detingut algun cop il·legalment (crida l'atenció la detenció del mateix dia en què anava a parlar al programa Hora Q de TV3, no volien que parlés ni que es mogués), segueix endavant i fent xerrades i reunions arreu del territori.


La seva proposta (em va agradar especialment que no convertís la xerrada en una biografia, sinó en un conjunt de propostes sòlides) consisteix a promocionar el decreixement. Què és el decreixement? El decreixement és només una paraula, com deia l'Enric, que pretén polemitzar, cridar l'atenció, perquè el que es vol és créixer però d'una altra manera (decréixer amb el sistema capitalista, créixer en un sistema alternatiu). Construir comunitats que s'ajudin entre ells, aportar part del teu sou a la comunitat perquè es puguin cobrir les necessitats més bàsiques (alimentació, habitatge, educació, sanitat...) sense comptar amb el capitalisme. El sistema actual ja permet aquestes agrupacions (anomenades cooperatives), però la novetat és que siguin autogestionades, així es podria prescindir de cooperar amb el sistema capitalista amb impostos per pagar serveis que ja es tindrien amb la cooperativa o la comunitat ben construïda.

Aquesta pretén ser també una solució per a aquells que tenen l'aigua al coll amb els crèdits i la hipoteca, que han de pagar-la abans d'alimentar-se ells mateixos o als seus fills. Per tant, declarar-se insolvent (amb la pega que no podràs gaudir mai més del sistema consumista, sense dret a la propietat) seria la solució i col·laborar amb el sou que es tingui amb la cooperativa. També es podria treballar dins d'aquest òrgan, no cal fer-ho fora. Una educadora (cito l'exemple que va posar l'Enric) treballaria cuidant els infants que hi hagués a dins i tindria un sou que provindria del pot comú. Una part aniria a la cooperativa i es deixaria una altra part per a despeses personals.


Instruments que hi col·laborarien serien la Banca Ètica i la Moneda Social. Precisament sobre la moneda social sembla ser que s'està muntant quelcom semblant a Tarragona. Caldrà ser-hi atents.

No cal dir que em va agradar molt el que va proposar i us convido a reflexionar-hi. És possible viure sense capitalisme!

Enllaços: Decreixement.net 17-s.info Podem.cat

dilluns, 6 de juliol de 2009

Neix delCamp.cat

delCamp.cat és el nou diari digital del Camp de Tarragona que abraça tot el territori de la nostra vegueria. Protagonitza la idea d'unir les diverses comarques que la formen mitjançant llaços informatius. Si bé això ja ho aconseguia tímidament elpunt.cat (l'edició digital del diari El Punt), potser aquest portal ens acostarà més a tot allò que passa al nostre entorn. Aquest projecte ha estat impulsat per una inicativa privada d'un estudiant i gràcies a la col·laboració d'empreses i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.


Considero que és un pas important per a la premsa al Camp de Tarragona, sobretot pel que fa al terreny digital, tenint en compte que fa tan sols 5 o 10 anys l'única via d'informació era el Diari de Tarragona (actualment tenim xagatarragona.cat, tottarragona.cat, elpati.cat, reusdigital.cat i delCamp.cat, a més de diaridetarragona.com i elpunt.cat) i que ara no només veiem creixement al camp digital sinó també al del paper (Més Tarragona, Aquí -ja extingit-, Diari de Tarragona, El Punt, La Bicicleta, La Panerola, El Pati, Nova Conca, Diari del Priorat...), el qual ens aporta una varietat de visions sobre el que passa que malauradament abans no teníem. Així doncs, s'evidencia un cop més que Internet és una eina molt valuosa per a la normalització lingüística del català al nostre país ja que no obeeix a vells vicis i prejudicis només adoptats per les generacions passades.

Bona sort a delCamp.cat, i no oblideu col·laborar amb ells a la secció Som del Camp!, on hi podreu enviar les vostres cròniques o les vostres opinions sobre allò que passa al nostre voltant.

Que vagi de gust!

dimecres, 1 de juliol de 2009

Càrrega ideològica

Ahir mirava perplex el debat dels Matins de tv3 sobre la separació de les manifestacions del dia de l'orgull LGBT (una, la contestatària, la van fer dissabte 27; l'altra, la festiva, la van fer diumenge 28). Després d'una estona dient bajanades (com cada any), el cap del grup Arena (discoteques conegudes de Barcelona destinades a un públic majoritàriament gai) diu que "no es pot barrejar la política i els anti-sistema amb el moviment gai, perquè el perjudica, li dóna mala imatge". Al cap d'una estona, el representant del Col·lectiu Gai de Barcelona (un dels organitzadors de la manifestació de dissabte) li respon amb un: "no entenc per què ens qualifica d'anti-sistema, i sigui com sigui tenim la llibertat de manifestar-nos sobre el que vulguem, ja que no estem d'acord amb el seu model d'homosexualitat comercial". Llavors, intervé el senyor Cuní, que com sempre es llueix, i va i diu que aquí, per tant, la divergència és ideològica. El senyor Cuní, per descomptat, associava ideologia amb ideologia econòmica, i la veia totalment destriable de la ideologia sexual. El senyor Cuní ignorava que les ideologies van lligades. Que una persona pot ser gai, però també és altres coses. Ideologia comuna? Són diversos punts de vista. Uns volen una homosexualitat comercial, en què tothom és ric del cagar, en què l'únic que preval és la felicitat consumista, el carpe diem i el ja t'ho faràs, mentre que altres volen una homosexualitat més heterogènia, amb alternatives pel que fa a la forma de vida, amb més respecte cap a la gent que no té la sort d'altres en el terreny econòmic, al cap i a la fi, que les seves sexualitats no eren a la venda. Al final, el senyor Cuní insinuava que els del dissabte haurien de posar les coses en comú amb els del diumenge, "que es deixessin d'hòsties".

I jo em pregunto... després de tot aquest rotllo que us he fotut... realment podem dir que un grup anti-sistema (si es pot qualificar així, odio aquest adjectiu) té més càrrega ideològica que un grup pro-sistema? Per què una samarreta on hi posi "el Che, hasta la victoria siempre" té més càrrega ideològica que una altra amb "fashion, sex and dollars"? No és ideologia, també, anar a favor d'un sistema?

Serà perquè presuposem ja d'entrada que a tots ens agrada el sistema implantat? Llavors... termes com "ideologia" han d'anar referides sempre a ideologies que difereixen mínimament d'allò que és establert?

Només és una idea...

dijous, 11 de juny de 2009

Per sempre més, sargantanes al sol

Fa temps que conec El petit de cal eril, però he de reconèixer que com més escolto el seu últim CD més m'hi enganxo. Tenen alguna cosa que em fa pensar i em fa divertir alhora. És curiós com últimament sorgeixen molts grups d'aquests que aparentment manquen de sentit les seves cançons (Antònia Font, Joan Miquel Oliver, Manel, Estanislau Verdet...) però que precisament aquest és el seu atractiu més gran.



I tantes figues - El petit de cal eril (primera cançó del CD tocada en un gimnàs)


Mandolines tralarí - El petit de cal eril (tercera cançó, clip surrealista)


La que més m'enganxa, però, és la que porta el nom del disc (i les sargantanes al sol...), que desafortunadament encara no és objecte de cap videoclip (excepte per aquesta actuació a COM Ràdio), però que per a mi és la millor cançó sens dubte del grup. Aquí us el deixo només amb àudio:




Espero que us agradi tant com a mi!

dilluns, 8 de juny de 2009

El paper de les capitals del Camp

Justament ahir vaig tombar pel Camp de Tarragona amb destinació a Prades. Pel camí vaig veure molts pobles i moltes muntanyes. Feia temps que no hi anava i realment em va fer molta il·lusió trobar-me amb els records en els mateixos paisatges i entorns que feia anys havia travessat amb la bicicleta.

Mentre tornàvem a la capital, no vaig poder evitar pensar en els contrastos que té el Camp de Tarragona. El Camp té des de les muntanyes més màgiques entre el Priorat, la Conca i el Baix Camp, fins a les ciutats més urbanitzades que fan mal als ulls enmig de tanta natura. Em va sorprendre veure l'Espluga de Francolí construïda com si fos Salou (només hi havia anat feia anys, però a la part antiga, la part nova no l'havia vista), Valls amb pràcticament dos pobles: per una banda, les urbanitzacions, i per l'altra el poble de tota la vida (ambdues parts separades geogràficament). El creixement, sens dubte, altera el paisatge. La vila de Montblanc, per exemple, es veia molt més maca des de fora fa 10 anys. I, mentrestant, els pobles, enmig de tot plegat, esperant una oportunitat per "arribar a ser" allò que més endavant odiaran.


Quin paper tenen, arribats a aquest punt, les capitals (Reus i Tarragona)? És molt ben sabut que tenen una rivalitat pròpia de les ciutats que són properes, que gràcies a aquesta rivalitat s'han aconseguit molts avenços, però també molta feblesa veient-nos des de fora. Està clar que una única ciutat de 250.000 habitants tindria més poder de decisió en el conjunt de Catalunya que dues de separades de 100.000 i 150 cadascuna.

No em posaré a avaluar-ne tots els aspectes negatius i els positius, sinó que entenc que el Camp de Tarragona s'ha construit arran d'aquesta rivalitat i de la connexió que hi ha hagut sempre entre el camp, els pobles del voltant, i les seves capitals. Certament són un model de desenvolupament econòmic per als nous municipis que apunten alt com Valls, Vila-seca, Salou, Mont-roig del Camp, etc. Hem passat de l'èxode rural a l'èxode urbà. La gent, ara, se'n va a viure a urbanitzacions molt aïllades o a pobles on hi construeixen noves edificacions que no tenen absolutament res a veure amb la resta de construccions. Pobles de 200 habitants han passat a 1000. Però, afortunadament, no en són gaires, no com al Baix Llobregat o al Barcelonès. No, som una Àrea Metropolitana, però només en tenim el nom i els habitants. Ni transports decents, ni immigració tan massiva.

Al que anàvem: Reus i Tarragona no estan integrades dins el paisatge. Ni la majoria de poblacions de la costa. Són com bonys mal dissenyats. No hi ha hegemonia ni tan sols a la mateixa ciutat, ja que veus tipologies d'edificis molt diferents uns dels altres. Si fossin bonics, estaria bé, però la majoria són "estàndard", és a dir, tots horrorosos. Què ha de fer, doncs, la urbanitat veient que no hi ha continuïtat amb la ruralitat? D'una banda, han d'actuar com a exemple i com a "centre" de tota aquesta massa poblacional. Però... de l'altra... és legítima aquesta destrucció del territori? Segur que la capital ho pot fer millor. Segur. I per això hem de lluitar. Però també crec que tant Tarragona com Reus no haurien de perdre aquest paper protagonista. Simplement hauria d'haver-hi un cert equilibri i no fer-ho tot "pel progrés". A qui beneficia que Tarragona passi de 150.000 habitants a 400.000? Segurament hi guanyaríem en transports, però... en què més? En botigues? Siguem realistes, la gent del Camp tenim tots els recursos necessaris per viure més que dignament. Només ens manquen transports que ens connectin entre naltros i que no contaminem constantment cada dia per anar a treballar.

El Camp de Tarragona, un territori a estudiar. Aquí, la meva opinió personal.