dimarts, 10 de febrer de 2009

I sant tornem-hi: més canvis!

Bé, avui ha tornat a passar. Prometo no explicar-me de la manera tant extensa com ahir, solsament comentaré les diferències, que n'hi ha hagut.
  • L'estudiant, en aquest cas mexicà, ja havia assistit a una classe en català de la mateixa assignatura (Llenguatge Audiovisual). Així, s'ha assabentat de la realitat del nou ambient on s'ha integrat i a corre-cuita s'ha apuntat a un curs de normalització lingüística. Per tant, aquest SÍ que ha tingut la deferència amb la llengua catalana.
  • La professora s'ha vist sorpresa per la meva reacció (òbviament en aquesta ocasió no he estat tant valent com creia que seria quan tornés a passar), m'ha entès i m'ha explicat això que he comentat. M'ha promès que en una, dues o tres setmanes tornaria a fer les classes en català i així l'hi ha dit a l'alumne en qüestió.
  • He tingut més enfrontaments verbals sobre el tema amb els companys. Suposo que la reflexió els ha dut per un camí diferent del meu o que simplement allò d'ahir va crear un precedent difícil d'esborrar de les ments dels estudiants.
Això és tot. Més maldecaps, més discussions, més pensaments i més nervis. Però què hi farem, si alguna cosa estimo de debò en aquesta vida és la llengua catalana, quelcom abstracte per a alguns, però a mi m'omple, què voleu que us digui. I quan veig que sofreix d'aquesta manera no puc deixar de pensar com podria convèncer o què he explicat malament per tal d'acostar posicions.

Sabeu el problema? Que si això fos un estat independent amb una única llengua oficial no tindríem aquesta discussió, perquè la gent ja tindria interioritzat aquest ideal preservacionista i ningú li hauria imposat aquest sentiment tan profund d'autoodi.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Eficiència:

- imprimir l'article on parla de la Generalitat i els erasmus.

- preparar-se un esquema del que es vol dir en aquesta situació:

Quan torna a passar, som-hi!

Anònim ha dit...

Em semblen increïbles els teus dos últims posts.. Ho sento però són estúpids com ells sols. Em fan passar verguonya.
Realment s'ha de donar tantes voltes a aquest tema? Siusplau, que els teus apunts es veuen afectats pel canvi d'idioma del pofressor... bla bla bla
En el fons té gràcia i fa pena alhora. No entendré mai aquestes coses.

Anònim ha dit...

doncs sí, el que dius és vergonyós i penós... estimes la teva llengua, però te la suen les persones!