dilluns, 2 de febrer de 2009

Primer dia de classe!

Sí, ja sé que som a dia 2 de febrer i que no vivim al Japó. Però avui era el primer dia de classe del segon quadrimestre. Els alumnes de les diverses carreres de les Facultats de Lletres i d'Infermeria estrenàvem instal·lacions noves. Potser a molts no ens convenç canviar pedra del segle XV per ciment del segle XXI, però el cas és que avui tots naltros anàvem amb aquella il·lusió característica del primer dia de classe quan ja has passat un cicle. Com quan anàvem per primer cop a l'institut, o com quan per primer cop feiem Batxillerat. No ho sé, jo tenia nervis perquè assistíem a un esdeveniment històric, allò que ens preguntaran els nostres fills quan vagin a aqueixa mateixa universitat i al mateix edifici i ens preguntin: "tu hi vas anar? Com era quan la van construir?". Què li hauríem de dir, si no que era tot nou i que s'hi estava molt bé? Però abans que la vellesa em faci veure coses que no són he d'afirmar que el que hem inaugurat avui era una merda amb potes. Sense gespa, sense personalitat, amb molt de temps perquè s'acabin les obres per endavant, etc. Potser n'hi haurà d'altres que pensaran que aquest és un pas endavant, que evolucionem i deixem enrera edificis vells i instal·lacions pèssimes. Jo no ho penso així.

Però deixeu-me dir alguna cosa bona del lloc, abans d'acomiadar-me. No és que tinguem més serveis (cafeteria, busos, etc.), no. Això és plenament secundari (almenys per a mi). El que fa que sigui bo que ens hagin canviat a tots d'ubicació és que som TOTS allà. És a dir, pots prendre un cafè (en el meu cas un suc, una cola o una cervesa) amb una de Filologia Catalana, després pots xerrar pel passadís amb un altre d'Història, si de cas més tard pots anar a la biblioteca i trobar-te els teus amics de la colla i preguntar com va tot, i quan acabis de donar tombs pots quedar amb tots ells per anar a dinar a la cafeteria o a qualsevol lloc proper i posteriorment tornar a estudiar. És a dir, fer vida de campus a deu minuts de casa.

I dic jo... no trobarem a faltar les cadires amb el tros de taula de l'any de la picó, ni els passejos per arribar al Seminari?

1 comentari:

Seyker ha dit...

No, no els trobarem a faltar xD Per a res. Es tan fàcil adaptarse a un lloc on hi ha ambient. Será un edifici sense personalitat pero almenys hi ha gent tombant que et recordo que al seminari al primer any podíes arribar a pensar que erem l'únic curs que hi havia perque allò era un puto desert. Vamos prefereixo la falta de personalitat d'aquest ciment a la fredor de la pedra del seminari...