dijous, 19 de març de 2009

Després de les agressions

Permeteu-me fer una reflexió en un moment de tranquil·litat aparent. Ahir va ser un dia que segurament recordarem i ens faran recordar durant molts anys (si no és així potser que ens ho fem mirar). Com a resposta calmada, els estudiants i els simpatitzants s'han reunit avui a la Plaça Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat, per a reclamar explicacions a les autoritats (sobretot al màxim responsable, en Saura). La plaça era plena de gom a gom, tothom cridava i s'han llençat objectes i pintura tant a la façana com als antidisturbis (que últimament els veiem massa). Tanmateix, el que s'esperava que fos una resposta contundent com la que tocava, no s'ha produït. Potser per no fer el mateix que els simis, però personalment crec que era el moment idoni.


Veient les imatges d'ahir què hem de fer? Quedar-nos de braços creuats? O com diu el Lluís Sunyer al seu blog, "pensava que aquells cops que rebien no farien més que refermar les seva pròpia personalitat". No, no podem quedar-nos tan tranquils. Ens han ultratjat (i dic ens perquè m'hi sento identificat, tot i que, malauradament, no hi hagi pogut participar), ens han insultat, ens han criminalitzat. I ara què? Doncs potser aquesta era l'espurna que necessitàvem per canviar aquesta merda de món. Potser és que els estudiants, els treballadors precaris, els intel·lectuals, els aturats i els rodamons haurien de protagonitzar una revolta com no se n'ha vist mai cap.

Aquí ho deixo, per a qui hi vulgui aportar qualsevol cosa.