dimarts, 24 de març de 2009

Tot maltractant la llengua

Que la gent parli una llengua no normativa no és res sorpresiu ni tampoc reprovable (al cap i a la fi, allò que parlem ens serveix per a comunicar-nos, així ho percebem tots els éssers humans, i mentre ens comuniquem ja ens està bé).

Que els periodistes (o autoanomenats "periodistes") facin servir una llengua maltractada, una llengua feta malbé, és quelcom que ens hauria de preocupar, i molt, perquè amb aquesta acció no fan res més que empobrir encara més "la llengua del carrer".

Ara no parlo ni dels uns ni dels altres. Parlo d'allò que avui dia en diem doble moral i que anys enrere se'n deuria dir d'alguna altra manera. Expressions i paraules que hem heretat d'altres llengües i que fem servir parlant la nostra com si quedés "millor" o "menys culte". Jo això ho he sentit molts cops, que si parles bé és que una de dues: o ets de poble, o ets massa primmirat (tenint en compte que primmirat seria un cultisme, segons aquests elements, així que n'hauríem de dir tiquismiquis o quisquillós, que és més guai).

Avui quan érem discutint sobre el contingut del programa de ràdio, algú ha dit en castellà "y nos acomiadamos...". De sobte s'han sentit rialles: "acomiadados diu...hahaha". Ha fet molta gràcia aquest error i aquest algú s'ha disculpat pel seu error. Quants cops hem sentit "ens despedim"? Quants més "te n'enteres?"? I això sense comptar els "tinc que", els "personajillos", i altres perles que se senten dia rere dia als mitjans de comunicació. Aquells que intenten "reflectir la llengua del carrer".

Heu provat a riure quan algú diu alguna castellanada? Veureu com en sortireu escaldats. Us diran de tot, i no us preocupeu per a res que tindreu la vostra víctima a cinc centímetres de valtros cada cinc segons a veure si dieu alguna cosa que estigui malament. S'enfaden i a sobre els has de demanar disculpes.

Bon vent i barca nova, com dirien els catalans, que no els espanyols (que parlen espanyol amb accent català).

.