dijous, 16 d’abril de 2009

La manca d'interès perjudica

Avui a Teories de la Informació II hem fet una classe que si més no ha estat interessant. Tractem els efectes dels mitjans de comunicació sobre els espectadors, i per mi és una de les raons per les quals vaig voler fer Periodisme (això de les paranoies, les conspiracions, etc. m'encanta perquè hi trobo un punt de realitat).

Parlàvem que l'interès és una variable a l'hora d'analitzar-ne els efectes, ja que si quelcom que ens diuen no ens interessa especialment, fem que sí amb el cap i com si hagués passat un ocell. L'exemple? L'apoliticisme. La gent que no té cap interès pels partits, organitzacions, etc. i que el dia d'eleccions només està pensant en quan sortirà el joc aquell que fa dos mesos que espera després de veure'l anunciat. O aquell disc. O aquell llibre mediàtic. O aquell còmic. O aquella collonada que quan l'hagi feta servir la guardarà a l'armari i l'oblidarà com si fos un antic amic. Els apolítics, quan senten que és hora d'anar a votar, no es preocupen per allò que anuncien els polítics, com la majoria dels mortals. Però tampoc es preocupen de l'alternativa que tenen. O d'anar a mirar a veure què troben. Notícies, declaracions, fòrums, diaris digitals... la informació la tenim al nostre abast, però els apolítics opten per esperar a l'últim dia. Diuen: "doncs jo no aniré a votar, la classe política està corrompuda". I què no? Com dic, esperen a l'últim dia, i després d'haver vist per accident un munt de telenotícies amb una campanya electoral mediatitzada, opten per anar a votar (perquè no els diguin que són antidemocràtics, que no tenen memòria històrica, etc.). Hi van i voten PSOE o PP. En el cas de Catalunya, PSOE, PP o CiU. Potser algun despistat opta per IU, ERC, BNG, PNV o EA. Però el cas és que no s'han preocupat a veure a qui poden votar. Només han agafat la butlleta que més bé els ha semblat, i cap a dins. I, casualitat o no, la butlleta és d'un partit que han vist per la TV tres-cents mil cops i pel qual no tenen cap tipus d'interès, més enllà del que li diuen que és cada cosa (que realment després n'és una altra). D'altra banda, també hi són aquells que voten "en contra", és a dir, no els agrada la gestió d'un partit, i voten el rival. O en un referèndum (posem el cas de l'Estatut), voten una opció perquè l'altra la defensen uns que no els agraden (sempre per prejudicis, pel que els han dit que són), sense ni tan sols aturar-se a fixar-se en allò que voten. "Vot de càstig", en diuen. Com els que a les eleccions del Parlament de Catalunya pretenen votar CiU per castigar ERC per no ser tan independentista com deien (de bojos). O com els que en les passades eleccions van votar PSOE "perquè si no el PP torna". Doncs que torni! De què serveix votar en contra? De res. Perquè el sistema ferroviari segueix estant fatal, el finançament és pèssim i se'ns pixen a la cara (però, eh, són d'esquerres...).

Què és, doncs, aquesta teoria? Que com més interès tinguis en un tema, més informat n'estaràs (contrastaràs informacions, en cercaràs de noves...) i més criteri tindràs. I com menys interès hi tinguis, més fàcilment et podran manipular, ja que no contrastaràs informacions i a base de bombardejar-te cada dia amb el mateix t'ho acabaràs creient.

Sí, sembla molt lògic, i de fet és només una teoria. Però és una teoria que pocs podran rebatre, i volia compartir-la a veure si algú hi té alguna cosa en contra. Si no és el cas, ja sabeu: contra la ignorància, la lectura, i contra la imposició, la rebel·lió!