diumenge, 12 d’abril de 2009

Un Aragó diferent del que estem acostumats a veure

Sempre ens ha semblat que allò que hi ha més enllà del Cinca és Espanya. L'Espanya rància, l'Espanya profunda, aquella de les vaques, els camins rurals, l'estanquera a tots els edificis públics i no públics... Bé, doncs, comencem a treure'ns la pols dels ulls, sobretot amb l'Aragó, amb el qual els catalans vam compartir regne durant segles sense que això suposés cap imposició destacada entre ambdues cultures. L'Aragó va començar a castellanitzar-se amb la mort de Martí l'Humà i amb la posterior instauració de la dinastia dels Trastàmara, al segle XV. Igual que la resta del regne, vaja, el problema és que hem de tindre en compte que a partir de llavors aquesta llengua queda relegada als pobles, a les incomptables valls i a les muntanyes. Saragossa és la ciutat de la cort, i allà el castellà és en hegemonia completa. Potser Catalunya se'n va salvar, de tot això, ja que Barcelona seguirà sent una ciutat potent i la burgesia va creixent (burgesia que té com a llengua principal el català). A partir del canvi de poders, amb la noblesa de caiguda, el català recupera espais. L'aragonès, en canvi, no té burgesia que el promocioni. Segueix sent una llengua de poble al segle XX, i això ho remata la Dictadura, en què un sistema implacable fa servir aquell lema habla bien, habla español (parla bé, parla espanyol). De fet, és molt significatiu el mapa que teniu a continuació:

Com veieu, la llengua només es conserva a les valls, i no en surt per a res. La situació actual no és gaire esperançadora, tant per culpa de la classe política instrumentalitzada des de Madrid, com pels seus parlants, que consideren que parlar-lo fora del seu poble és "manca de respecte" (sí, la cançoneta es repeteix arreu). El català de la Franja s'ha pogut conservar amb un èxit més gran, ja que hem de pensar que les vies de comunicació de la majoria d'aquestes comarques tiren cap a la CAC, no tant cap a Aragó.

Sense més dilacions, us deixo amb aquest document que he trobat gràcies a l'Avui digital. Fixeu-vos-hi quan parlen els xiquets de la Vall de Benasc. Avalueu si és o no català occidental. A mi em sembla obvi, i crec que no té res a veure amb l'aragonès que es parla a la resta del vídeo. Però bé, això ja seria tema d'una altra entrada.

1 comentari:

Assur ha dit...

És un parlar bonic i de fet s'entén bastant. De fet han aconseguit que mai pensem que existeix aquesta llengua, i que a aragó sempre s'ha parlat castellà