dilluns, 6 d’abril de 2009

Una altra de música

Ahir vaig comprar l'Enderrock, a veure què deien de nou sobre el panorama musical. En portada, Élena, i també destacaven el paper de Dept, Mazoni, Xazzar, Delên o la ruptura dels Whisky'ns. He de reconèixer que mai em van agradar tant com per comprar-los un disc, tot i que vaig assistir, l'estiu passat a les festes de Santa Tecla, a un concert seu. M'agraden algunes cançons puntuals, aquelles que no et pots treure del cap durant dues setmanes, amb uns videoclips recurrents i més aviat poc risc experimental. Vaja, la personificació del tòpic de la música cantada en català (pop anacrònic, sense cap tipus d'atractiu diferenciat). Tot i això, repeteixo, sento la seva pèrdua, i esperem que emprenguin una nova aventura com fan tants artistes quan separen llurs grups.

Si més no, és molt significatiu que a la contraportada de la revista hi hagi un anunci del vessant gironí del Parc Natural del Montseny amb lletres ben grosses que digui això és vida! Sí, això és vida, tu. Cada dia descobrim grups nous, que canten en la nostra llengua, i que a sobre ho fan de puta mare. Com avui, que hem descobert Élena, El petit de cal eril, Rapsodes i Filipo Landini.

I el més trist és que havent-hi Mishima, Glissando* (que d'aquí a poc treuran nou disc de la mà de Miqui Puig), Joan Miquel Olver (amb un nou senzill molt digne), At Versaris o Miquel Abras (tots d'estils molt diferents, com podeu veure), alguns encara gosen encasellar la música cantada en català entre les parets, sembla que impertorbables, de Llach, Raimon, Serrat, Els Pets, Sau, Sopa de Cabra i Lax'n'Busto.

Espero que la llista, tot i que densa, us hagi agradat. Us deixo amb el videoclip del primer descobriment que feia esment: