Ens prenen per imbècils (i alguns ho són)

Inicio el seguit d'entrades que dedicaré a les eleccions europees (7-J) amb una de les coses més clamoroses que podem trobar-hi. El PSOE s'hi presenta amb una llista amb grans noms, entre els quals hi ha Magdalena Álvarez, l'ex-ministra de Foment del govern espanyol, i es veu que això no li ha fet gaire gràcia al director de màrqueting del Partit dels Socialistes de Catalunya (filial del PSOE a Catalunya), així que ha ideat una estratègia força enginyosa que consisteix a no posar-la a la llista de la butlleta del dia que anem a votar.

(clica per veure-ho ampliat)

No sé si això és denunciable o entra dins d'aquest joc polític de a veure qui enganya més. Però el cert és que ja toca una mica els collons, ja que, per qui no ho sàpiga, les eleccions europees són per a llistes estatals. Per tant, les butlletes han de constar amb els noms de tots els qui votes, crec jo.

Tot plegat va en consonància amb la manera com té el PSC i el PSOE en general de fer-nos la informació política més infantil. "Si tu no hi vas, ells tornen", "No votis als culpables de la crisi", etc. Sempre criminalitzant els rivals d'aquest bipartidisme fastigós i amagant els seus propis errors amb eufemismes, promeses incomplertes, i mà de ferro (o mà esquerra).

Suposo que, en aquest cas, el PSOE no cal analitzar-se més, per a les eleccions. Si penseu en votar-los, recordeu les il·legalitzacions caciquistes (Iniciativa Internacionalista, l'última víctima) i antidemocràtiques, la seva manca de projecte polític més enllà de quatre frases boniques que no s'acaben complint, i la dependència que tenen del govern de Madrid, el qual no farà res per Catalunya (ni la oficialitat del català a la UE, ni res que tingui a veure amb naltros).

Contra tot

Assisteixo a una contra-manifestació contra l'avortament (és a dir, els contra-manifestants estem a favor de l'avortament lliure i gratuït, i els manifestants hi estan en contra). Em trobo un autobús davant d'una escola privada de Tarragona coneguda (les Teresianes) a l'avinguda principal de la ciutat (Rambla Nova). El que a hom li ve al cap després de veure'l és... deixen posar propaganda política davant d'un col·legi? Creia que als xiquets no se'ls havia de manipular.

Val a dir també que ha estat instal·lat just quan els xiquets sortien de classe i els venien a recollir sons pares. Quan he arribat era ple de premsa i de pares, mares i fills admirant l'espectacle d'uns fent gresca i els altres repartint octavetes i globus.

Amablement m'he dirigit a la tenda que tenien muntada els manifestants (crec que a qualsevol cosa avui dia se li diu manifestant, però vaja) i després de retratar la taula amb tot el que tenien per repartir m'adreço a la xiqueta que hi havia més a prop i li pregunto: "perdona, tens alguna cosa en català?". Em diu que no m'entén. "En català", li repeteixo. No, sembla que no m'entén. Suposo que en castellà deu ser molt diferent el que li volia expressar, així que una companya o una xiqueta que hi havia pel voltant li diu: "en catalán". Llavors ho ha entès. I m'ha argumentat la manca de productes en la nostra llengua amb la senzilla raó que allò era "una campanya nacional". "Nacional?", li he respost, "de quina nació?". I res, que seguia sense entendre'm. M'ha arribat a dir que és que duia poc temps a casa nostra, i que no dominava gaire la llengua (bé, jo és que dubto que hagi viscut mai aquí). No he canviat de llengua, ja que per una resposta que ja sabia no em calia canviar, i perquè sabia la seva estratègia: que m'agenollés, que parlés la llengua forastera, i aleshores li donaria la raó: la versió en català no cal perquè els catalans dominem perfectament el castellà. Però... i l'Espanya plurinacional? I el respecte cap a les llengües d'Espanya? On és? Jo fa temps que sabia on era (en un lloc on no hi neva ni hi plou), però que t'ho recordin de tant en tant no va malament.


En referència ja a la contra-manifestació, la presència ha estat notable. Notable, vull dir, de "notabilitat", que s'ha notat, vaja, no que hagi estat molt nombrosa. Uns... vint? contra-manifestants. Això és el que ha dut a la premsa en massa a cobrir aquest esdeveniment noticiable, ja que una reunió de deu o vint persones fent gresca davant d'una escola és brutal (bé, si estiguéssim en un poble de 500 habitants podríem no haver fet aquesta ironia). Tant que televisions com TV3 i TVE i ràdios i diaris diversos han enviat els seus treballadors a cobrir-ho. Què interessava aquí, doncs? El conflicte. Una manifestació de 500 persones de l'Esquerra Independentista per commemorar qualsevol data, per demanar més serveis públics i amb més qualitat, o per denunciar la manca de drets reals que té aquesta societat... no, això no és noticiable. Perquè no hi ha conflicte. Us sembla una bona raó? A mi no.


Però aquí no s'acaba tot! No us sembla bé que això hagi estat protagonista d'una notícia? Doncs prepareu-vos perquè... aquí venen els Mossos! Els responsables de l'escola en qüestió els han cridat i després que vingués una primera delegació han arribat els altres, els de negre (no sé com se'ls hauria d'anomenar... anti-disturbis?). El cas és que han format una barrera entre banda i banda (manifestants i contra-manifestants) i allà s'han quedat.


En aquest estrany país nostre els espanyols dominen el terreny conservador més ranci, i els catalans l'esquerranós. Tenint en compte la naturalesa de Convergència i Unió, el de la burgesia catalana que va impulsar el nacionalisme català farà un segle, i el de les elits empresarial... se'm fa estrany. Però el cas és que tots han quedat ben retratats.

Com a apunt final, m'agradaria recalcar que no hi ha hagut incidents destacables, més enllà d'alguna discussió entre avortistes i anti-avortistes que no ha anat a més. És curiós perquè encara fan servir aquella expressió de "si l'avortament hagués estat legalitzat quan et van concebre probablement tu no existiries", que dècades abans s'havia fet pels anti-conceptius. Això em fa pensar... per què serà que els anti-avortistes són els mateixos que van a missa? Sí, d'acord, no és una associació exacta, però... normalment es compleix.

En fi, xecs, contra tot. Contra els avortistes, contra els anti-avortistes, contra la policia, contra el sistema, contra l'oligarquia, contra Espanya, contra... bé, "el cas és queixar-se", que diuen els meus estimats companys de classe. Si és que mira que pensar...

Je t'aime, calés

Perdó, vinc d'una conferència d'Òmnium Cultural. Es veu que han començat un cicle de xerrades amb la fi d'aprofundir en l'ideari catalanista, sobretot pel que fa als calés, i és que efectivament es diu "País i diners". La portada del volant era força aclaridora: una Catalunya (les quatre províncies, no us penseu!) que té un forat rectangular al mig (suposem que per allà a Berga o a Manresa) on s'hi introdueix una moneda d'euro. Molt subtil.

De què parlaven, doncs? Del tema per excel·lència: el finançament. I a qui han portat? A un sociata, encarregat dels serveis territoriats de la Generalitat a Tarragona. Total, que he fet quatre fotos mal comptades i cap a casa s'ha dit, que no calia perdre el temps. Per cert, si algú s'ho pregunta: òbviament tots els assistents eren d'una edat que podríem considerar tercera, o segona i mitja. Suposo que deu ser el seu target, que ja els fa feliços tindre aquest cercle reduït i poc actiu.

De camí, se m'ha enganxat una cançó d'Anna Roig i L'ombre de ton chien. No sé per què, ha sigut una reminiscència. El cas és que he arribat a casa i m'hi he posat i encara segueixo escoltant-los. Si és que hi ha dies que és millor no sortir de casa...què vols més que un ordinador i treballs per fer a dojo?



Bon vent!

Derivant cap a l'Esquerra Independentista

He de confessar que últimament hi ha coses que no m'agraden dels cercles per on em moc. Com a lliurepensador, mai he tingut clar què era el que volia, i quan he tirat cap a un cantó o cap a un altre, sempre ha sigut amb escepticisme.

Per una banda, l'altre dia el senyor Tremosa (candidat convergent a les europees) va visitar la Universitat Rovira i Virgili, després de negar-se a participar, fa uns mesos, en un debat organitzat per la FNEC entre els diversos candidats (ERC, CiU i ICV-EUiA), que al final per culpa seva no es va fer. Va vindre només a fer el míting, sense voler parlar amb cap membre d'un sindicat que, en teoria, li és afí.

Seguim, i és que demà dia 9 de maig té lloc a València la manifestació d'Acció Cultural del País Valencià per commemorar la diada del 25 d'abril. L'Esquerra Independentista va organitzar-la el dia que tocava, reclamant la independència, la recuperació de la memòria, etc. Mentrestant, ACPV espera aglutinar grans masses de valencians amb un "Volem TV3" ja massa tocat.

I, per acabar aquest petit repàs, aquests darrers mesos m'he vist "obligat" a fer un fotoreportatge de la l'independentisme (altrament anomenat rotllo o ceba) a la nostra ciutat i, com ja sabia, encara que em dolgui, els únics que fan actes d'aquest caire són els de l'Esquerra Independentista. Sí, encara que sigui amb un "i socialisme" al darrere. Ni Òmnium, ni JERC, ni JNC, ni ningú.

El cas és que des que vam formar el sindicat ens han dit de tot (convergents, nazis, eco-pijos, etc.). La majoria dels insults/qualificacions, provinents del SEPC. I resulta que no hem tingut cap tipus de suport, ni d'una banda (esquerra independentista) ni de l'altra (JNC, JERC, Òmnium). El que havia de ser un sindicat transversal (realment transversal) no ha estat més que un intent d'organització que només ha pogut fer sis o set actes mal comptats (segurament provocat per la poca gent que ho formem i el poc temps que tenim).

Arribats a aquest punt, i sentint els rumors permanents que les JNC són a punt de formar un sindicat convergent a la URV (es veu que tenien en ment formar la FNEC, però els vam robar la marca), no em queda res més a dir que... potser hauríem de plantejar-nos la viabilitat d'un sindicat independent i integrar-nos, cadascun de naltros, en el corrent polític que més atractiu li sembli. Tot plegat, sense deixar les vinculacions que ens lliguen a altres formacions culturals com la Plataforma per la Llengua o d'altres que puguin sorgir en un moment puntual (com va ser la PDD).

Realment, l'EI no m'atrau en excés. Sobretot l'EI tarragonina, amb molts membres indubtablement independentistes i coherents amb les seves idees, i d'altres... amb moltes ganes de fer-se els rebels sense saber contra què es rebel·len. Tampoc em convenç això de lluitar per una independència amb el socialisme com a ens indestriable, no perquè la igualtat i la justícia social no formin part de la meva ideologia, sinó perquè l'eufemisme de la dictadura del proletariat mai m'ha agradat. Però són els més propers a les meves idees, certament.

Només desitjo que aquest comentari no sigui interpretat com una renúncia a la transversalitat. No crec, res més lluny de la realitat, que sigui un instrument dels conservadors i dels liberals per aconseguir els seus objectius puntuals. El problema és que si d'independentistes actius a Tarragona n'hi ha 50, i 6 es posen en el terreny de la transversalitat, resulta anecdòtic. És ínútil i poc productiu, ja que amb un any no hem aconseguit res més que no ens arranquessin els cartells (que ja és molt).

Tot plegat només són reflexions que no m'obliguen a res, però és el que penso sobre la situació actual de l'independentisme a Tarragona i la meva relació amb ell.

La Bola del Drac

Ja que vaig perdre'm la Fira de la Música al Carrer per culpa d'amics que no saben apreciar la sort que tenim en poder gaudir d'un espectacle com aquest a vint minuts de casa... us deixo aquí l'últim videclip dels Amics de les arts, que duu el nom de "per mars i muntanyes".



Tenen cançons millors, sí, però qui li diu que no a un homenatge a Bola de Drac? Aquella Bola de Drac que fa més de mitja dècada que no posen a la televisió catalana i que, per tant, ens l'hem d'empassar en espanyol -amb el seu doblatge pèssim-, o bé també podem optar per dirigir-nos al youtube i, un rere l'altre, anar veient-los tots en el doblatge que molts consideren dels millors (segons les votacions de certs congressos, el doblatge valencià seria el millor, jo no hi trobo gaire diferència, excepte pel fet que parlen apitxat).

L'altre dia pensava que una sèrie que en el seu dia era de masses, avui dia li queda poc per convertir-se en una sèrie de culte. Com tantes d'altres. Però és curiós que se segueixin fent figuretes (que ja no valen 1.995 ptes i tenen una qualitat força millor), pòsters, pel·lícules (i em refereixo a la nova d'animació, no a aquella cosa d'imatge real)...

En fi, ens fem grans, xiquets. Només esperem que algun dia aconsegueixi acabar la col·lecció de volums de Bola de Drac en català.

Per a què serveix perseguir la utopia? Quan camino dues passes, ella en fa dues més, quan jo en faig quatre, ella és quatre passes al davant... aleshores, per a què serveix la utopia? Doncs per a això, per a caminar.

Eduardo Galeano

Feliç dia 1 de maig, dia de pont i de vacances per als desmemoriats. Dia de lluita per als conscienciats.