dimarts, 12 de maig de 2009

Je t'aime, calés

Perdó, vinc d'una conferència d'Òmnium Cultural. Es veu que han començat un cicle de xerrades amb la fi d'aprofundir en l'ideari catalanista, sobretot pel que fa als calés, i és que efectivament es diu "País i diners". La portada del volant era força aclaridora: una Catalunya (les quatre províncies, no us penseu!) que té un forat rectangular al mig (suposem que per allà a Berga o a Manresa) on s'hi introdueix una moneda d'euro. Molt subtil.

De què parlaven, doncs? Del tema per excel·lència: el finançament. I a qui han portat? A un sociata, encarregat dels serveis territoriats de la Generalitat a Tarragona. Total, que he fet quatre fotos mal comptades i cap a casa s'ha dit, que no calia perdre el temps. Per cert, si algú s'ho pregunta: òbviament tots els assistents eren d'una edat que podríem considerar tercera, o segona i mitja. Suposo que deu ser el seu target, que ja els fa feliços tindre aquest cercle reduït i poc actiu.

De camí, se m'ha enganxat una cançó d'Anna Roig i L'ombre de ton chien. No sé per què, ha sigut una reminiscència. El cas és que he arribat a casa i m'hi he posat i encara segueixo escoltant-los. Si és que hi ha dies que és millor no sortir de casa...què vols més que un ordinador i treballs per fer a dojo?



Bon vent!