dijous, 11 de juny de 2009

Per sempre més, sargantanes al sol

Fa temps que conec El petit de cal eril, però he de reconèixer que com més escolto el seu últim CD més m'hi enganxo. Tenen alguna cosa que em fa pensar i em fa divertir alhora. És curiós com últimament sorgeixen molts grups d'aquests que aparentment manquen de sentit les seves cançons (Antònia Font, Joan Miquel Oliver, Manel, Estanislau Verdet...) però que precisament aquest és el seu atractiu més gran.



I tantes figues - El petit de cal eril (primera cançó del CD tocada en un gimnàs)


Mandolines tralarí - El petit de cal eril (tercera cançó, clip surrealista)


La que més m'enganxa, però, és la que porta el nom del disc (i les sargantanes al sol...), que desafortunadament encara no és objecte de cap videoclip (excepte per aquesta actuació a COM Ràdio), però que per a mi és la millor cançó sens dubte del grup. Aquí us el deixo només amb àudio:




Espero que us agradi tant com a mi!

dilluns, 8 de juny de 2009

El paper de les capitals del Camp

Justament ahir vaig tombar pel Camp de Tarragona amb destinació a Prades. Pel camí vaig veure molts pobles i moltes muntanyes. Feia temps que no hi anava i realment em va fer molta il·lusió trobar-me amb els records en els mateixos paisatges i entorns que feia anys havia travessat amb la bicicleta.

Mentre tornàvem a la capital, no vaig poder evitar pensar en els contrastos que té el Camp de Tarragona. El Camp té des de les muntanyes més màgiques entre el Priorat, la Conca i el Baix Camp, fins a les ciutats més urbanitzades que fan mal als ulls enmig de tanta natura. Em va sorprendre veure l'Espluga de Francolí construïda com si fos Salou (només hi havia anat feia anys, però a la part antiga, la part nova no l'havia vista), Valls amb pràcticament dos pobles: per una banda, les urbanitzacions, i per l'altra el poble de tota la vida (ambdues parts separades geogràficament). El creixement, sens dubte, altera el paisatge. La vila de Montblanc, per exemple, es veia molt més maca des de fora fa 10 anys. I, mentrestant, els pobles, enmig de tot plegat, esperant una oportunitat per "arribar a ser" allò que més endavant odiaran.


Quin paper tenen, arribats a aquest punt, les capitals (Reus i Tarragona)? És molt ben sabut que tenen una rivalitat pròpia de les ciutats que són properes, que gràcies a aquesta rivalitat s'han aconseguit molts avenços, però també molta feblesa veient-nos des de fora. Està clar que una única ciutat de 250.000 habitants tindria més poder de decisió en el conjunt de Catalunya que dues de separades de 100.000 i 150 cadascuna.

No em posaré a avaluar-ne tots els aspectes negatius i els positius, sinó que entenc que el Camp de Tarragona s'ha construit arran d'aquesta rivalitat i de la connexió que hi ha hagut sempre entre el camp, els pobles del voltant, i les seves capitals. Certament són un model de desenvolupament econòmic per als nous municipis que apunten alt com Valls, Vila-seca, Salou, Mont-roig del Camp, etc. Hem passat de l'èxode rural a l'èxode urbà. La gent, ara, se'n va a viure a urbanitzacions molt aïllades o a pobles on hi construeixen noves edificacions que no tenen absolutament res a veure amb la resta de construccions. Pobles de 200 habitants han passat a 1000. Però, afortunadament, no en són gaires, no com al Baix Llobregat o al Barcelonès. No, som una Àrea Metropolitana, però només en tenim el nom i els habitants. Ni transports decents, ni immigració tan massiva.

Al que anàvem: Reus i Tarragona no estan integrades dins el paisatge. Ni la majoria de poblacions de la costa. Són com bonys mal dissenyats. No hi ha hegemonia ni tan sols a la mateixa ciutat, ja que veus tipologies d'edificis molt diferents uns dels altres. Si fossin bonics, estaria bé, però la majoria són "estàndard", és a dir, tots horrorosos. Què ha de fer, doncs, la urbanitat veient que no hi ha continuïtat amb la ruralitat? D'una banda, han d'actuar com a exemple i com a "centre" de tota aquesta massa poblacional. Però... de l'altra... és legítima aquesta destrucció del territori? Segur que la capital ho pot fer millor. Segur. I per això hem de lluitar. Però també crec que tant Tarragona com Reus no haurien de perdre aquest paper protagonista. Simplement hauria d'haver-hi un cert equilibri i no fer-ho tot "pel progrés". A qui beneficia que Tarragona passi de 150.000 habitants a 400.000? Segurament hi guanyaríem en transports, però... en què més? En botigues? Siguem realistes, la gent del Camp tenim tots els recursos necessaris per viure més que dignament. Només ens manquen transports que ens connectin entre naltros i que no contaminem constantment cada dia per anar a treballar.

El Camp de Tarragona, un territori a estudiar. Aquí, la meva opinió personal.

Les europees... al sud del Principat

La província de Tarragona ha votat d'aquesta manera a les eleccions europees del 2009:


I aquestes, les dades de participació:


Ara, deixant de banda les divisions territorials imposades, anem a veure les que ens interessen més concretament.

Tarragona, municipi:


I a Reus, municipi:


En general, doncs, veiem un rànquing que inclou, en la part alta de la classificació, els partits ja tradicionals i tres "novetats": UPyD, II i Els Verds. Tots tres han tret una quantitat important de vots, cosa que, juntament amb l'augment espectacular d'abstenció, vot blanc i nul, ens diu que la gent n'està farta de la classe política professional. Llàstima que aquesta gent prefereixi quedar-se a casa i no fer res.

Els resultats espanyolistes (més a la ciutat de Tarragona que a la de Reus, tot sigui dit), no són res d'estrany. Fins i tot els centenars de vots que s'emporta l'extrema dreta espanyolista. Però cal ser optimistes i seguir lluitant.

dissabte, 6 de juny de 2009

Per què sentir-se europeu?

Europa. Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana: Continent situat entre els 71° 08´ (al cap Nord) i els 36° de latitud nord (a la Punta Marroquí, al sud de la Península Ibèrica) i entre els 9° 31´ de longitud oest (al cap Rock, a Irlanda) i els 67° 20´ de longitud est (al sector polar dels Urals); és l'extrem nord-occidental de l'antic continent.

Europa. Segons les institucions, també anomenada Unió Europea (Organització suprastatal que cerca la integració del continent europeu en els àmbits econòmic, polític i jurídic).

Europa. També reben aquest nom la província romana d'Europa, un satèl·lit del planeta Júpiter, un asteroide descobert el 1858 a París, les tres figures mitològiques que successivament van adoptar aquest nom, un club esportiu de Barcelona (CE Europa), i una pel·lícula de Lars von Trier de l'any 1991.

Què és Europa, doncs? Sabem per quin territori anem a votar, per a quin ideal, demà? L'Europa de la Comunitat Econòmica, l'Europa de les oligarquies, de la feina i el capital com a pilars de desenvolupament constant i insostenible.

No, no sóc anti-europeu. Sóc anti-europeista. Perquè considero que moltes coses s'han fet "en nom d'Europa i per aconseguir la pau". Avui veia un mini-reportatge de tv3 sobre la situació dels noruecs, britànics, suecs i alemanys a la ciutat de Calp (Marina Alta). No saben parlar ni valencià, ni castellà, després de 20 anys vivint-hi. I se suposa que ens hem de sentir dolguts amb la seva situació a causa de la crisi que passa el sector turístic. Han ignorat la cultura que els envoltava. Què creien que era Europa aquests forasters? Europa no existia per a ells.

Milers d'aliments són cremats perquè Europa produeix molt més del que consumeix. Després, els dirigents de la UE es dediquen a passejar-se pel món dient que cal fer alguna cosa amb el Tercer Món, que no pot ser que els negrets i els que no ho són tant visquin en condicions que farien vergonya a qualsevol ésser humà del Primer Món. Però no, els cremen. Perquè si no els cremessin passaria allò de la corba de l'oferta i de la demanda (baixarien preus, la gent podria comprar més barat allò que en condicions normals és més car). Sens dubte, és millor cremar-ho, i després anar a Burkina Faso a donar préstecs amb interessos impagables.

Europa. Una Europa que fa cinquanta anys era més gran. Ara no se t'ocurreixi dir que Ucraïna, Bielorússia o Turquia són Europa. Ni de conya. Allò no és Europa. És... no ho sabem, però no són europeus. Els europeus som de raça caucàsica, metre vuitanta, i amb un nivell econòmic superior al de la resta del món, com el del Japó o el dels Estats Units. Els europeus no podem barrejar-nos amb "aquells". I quan s'amplia de 15 a 27 països tots ens fiquem les mans al cap, perquè hem de ser solidaris perquè adquireixin el nostre nivell econòmic que naltros vam aconseguir a costa d'uns altres. Els romanesos no són europeus, per molt que formin part de la UE. No. Mai.

En fi. Europeu? Jo? Jo sóc tarragoní, del Camp de Tarragona, de Catalunya, dels Països Catalans i del Món. I a mi que em deixin en pau amb les aliances econòmiques que més aviat en tenen poc, d'identitat. Si m'he de sentir europeu perquè així ho diuen els mitjans, millor que em senti de l'asteroide, no pas del continent.

I doncs, per què votaré a les europees? Perquè sigui més senzill conviure amb aquest fals ideal. Si ho hem de viure per obligació, almenys que sigui de la manera que ens sigui més còmode.