dijous, 11 de juny de 2009

Per sempre més, sargantanes al sol

Fa temps que conec El petit de cal eril, però he de reconèixer que com més escolto el seu últim CD més m'hi enganxo. Tenen alguna cosa que em fa pensar i em fa divertir alhora. És curiós com últimament sorgeixen molts grups d'aquests que aparentment manquen de sentit les seves cançons (Antònia Font, Joan Miquel Oliver, Manel, Estanislau Verdet...) però que precisament aquest és el seu atractiu més gran.



I tantes figues - El petit de cal eril (primera cançó del CD tocada en un gimnàs)


Mandolines tralarí - El petit de cal eril (tercera cançó, clip surrealista)


La que més m'enganxa, però, és la que porta el nom del disc (i les sargantanes al sol...), que desafortunadament encara no és objecte de cap videoclip (excepte per aquesta actuació a COM Ràdio), però que per a mi és la millor cançó sens dubte del grup. Aquí us el deixo només amb àudio:




Espero que us agradi tant com a mi!

2 comentaris:

Santi ha dit...

Encara no he pogut sentir les cançons que proposes a l'entrada d'avui, però m'ha sorprès la nova selecció de cançons del costat (fa dies que no entrava).
M'has fet recordar quan feia classes d'alemany. I ens posaven cançons. D'aquestes només l'Ohne Dich, però m'ha portat bons records.

Josep M. ha dit...

Coincidim en el fet que ens evoca molts records. Els vaig descobrir fa molts anys gràcies a ma germana i feia molt de temps que no els escoltava...

Això no vol dir que ho hagi de canviar altre cop, perquè realment fa massa temps que segueix igual.

Gràcies per visitar-me!