divendres, 17 de juliol de 2009

La ràbia

Fa pocs minuts he descobert això i volia compartir-ho amb tots valtros. És la Keny Arkana i la seva cançó La Rage (La Ràbia), però us asseguro que si cerqueu amb esma trobareu moltes cançons seves (per no dir totes) boníssimes i amb un contingut força interessant, i és que el més important d'aquesta artista francesa de mare argentina és la seva capacitat de transmetre un missatge amb un sentiment innegable i molt compromès. Aquí us deixo la lletra d'aquesta cançó en concret (tot i que ja us dic que totes són boníssimes) amb el vídeo perquè pugueu escoltar-lo. Només tinc una paraula per descriure-ho: impressionant.


Keny Arkana – La ràbia
Extret de l'àlbum « Entre ciment et belle étoile »

La ràbia del poble (x4)

Ok, tenim la ràbia,
però no d'aquesta que et fa badar.
Pregunta a Fabe, la vida cruix
com les nostres soles sobre el paviment.
La ràbia de veure els nostres objectius obstaculitzats,
de viure lligats de mans. La ràbia gravada
des de fa molt temps enrere.
La ràbia d'haver crescut massa de pressa
quan els adults et roben la infància.
¡Pah! Imagina un mur i un bòlid.
La ràbia car és impossible aquesta pau tan volguda.
La ràbia de veure tants policies armats als nostres carrers.
La ràbia de veure aquest fotut món autodestruir-se
i que sempre hi hagi innocents enmig dels trets.
La ràbia, perquè fou l'home el que creà cada paret,
i aixecà barricades de formigó,
tindrà por de la naturalesa?
La ràbia ja que va oblidar que formava part d'ella,
desharmonies profundes,
però quina mena de món va deixar el colom?
La ràbia de tindre tan marcada la cara
per las normes punyents.
I després la ràbia, sí, la ràbia
de tindre ràbia des que som xiquets.

(Tornada:)

Perquè tots tenim ràbia,
passi el que passi, romandrem dempeus.
La ràbia d'arribar fins al final
i fins a on vulgui portar-nos la vida.
Perquè tenim la ràbia
ja no podrem callar ni seure.
A partir d'ara estarem llestos
perquè tenim la ràbia, el cor i la fe.

Perquè tots tenim ràbia,
passi el que passi, romandrem dempeus
.
La rabia d'arrivar fins al fons d'on
vulgui portar-nos la vida.
Perquè tenim la ràbia
ja no res podrà detindre'ns.
Insubmís, savi, marginal, humanista o sublevat.

La ràbia perquè no triem res
i sufrim a tothora.
I donat que les seves eleccions estan coixes
doncs tot l'equilibri desapareix.
La ràbia, ja que allò irreparable
s'acumula des de fa una bona estona.
La ràbia doncs què és el que esperem
per posar-nos dempeus i fer xivarri?
La ràbia, és tot el que ens deixen,
tanmateix, tot el que ens queda.
La ràbia, quants de nosaltres acabaran
per canviar de jaqueta?
La ràbia de viure i viure el moment present,
de triar el seu futur, lliure
i sense la seva xarxa d'opressió.
La ràbia, perquè tot és una merda
i perquè aquest món ho accepta
i perquè tots els seus camps OGM
esterilitzen la terra.
La ràbia, per què un dia
l'engranatge es trenqui.
La ràbia, perquè massa llegeixen "veritat"
a les pantalles dels seus televisors.
La ràbia perquè aquest món
no ens correspon.
Ens alimenten amb somnis falsos
per col·locar els seus escuts de defensa.
La ràbia perquè aquest món
no ens correspon,
on s'engreixa Babilònia
mentre nosaltres morim abaix!

(Tornada)

La ràbia de creure i de fer que les coses canvien.
La ràbia, d'un Chirac, d'un Sharon,
d'un Tony Blair o d'un Bush.
La ràbia perquè aquest món veu vermell
però de pintura gris s'envolta
i perquè no escolten mai
els crits quan corre la sang.
La ràbia perquè és el pitjor que voregem
La ràbia perquè occident encara no s'ha desprès
del seu vestit de colon.
La ràbia perquè el mal colpeja massa sense fi
i perquè ja no són renovats
tants grans coneixements ancestrals.
La ràbia, massa mentides i massa secrets guardats,
l'èlit dels nostres estats, rica d'una veritat
que pot canviar la humanitat.
La ràbia perquè no volen
que les coses canviïn, veritat?
Prefereixen guardar els seus poders
i manipular-nos com a les seves màquines.
La ràbia perquè creiem en els àngels
i perquè hem triat caminar amb ells.
La ràbia perquè les meves afirmacions molesten.
Mira a les quatre cantonades del globus
la ràbia del poble en efervescència.
La rabàa, sí la ràbia,
o la gasolina de la revolució.

[Tornada (x2)]

Anticapitalista, altermundialista,
o tu que cerques la veritat en aquest món,
la resistència de l'endemà, inch Allah (si déu vol),
la vigília d'una revolució espiritual,
la ràbia del poble, la ràbia del poble.
Perquè tenim la ràbia,
aquella que farà tremolar les teves normes.
Perquè tenim la ràbia,
la ràbia ha dominat el poble
i la ràbia és enorme.


Més endavant ja posaré més informació d'ella. Ara, "només", gaudiu i llegiu.

1 comentari:

Tondo Rotondo ha dit...

Hauré de tornar i llegir-me bé les leltres!!!

M'agrada aquesta músicaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!