dijous, 9 de juliol de 2009

Racisme a casa nostra

Les crisis econòmiques solen ser sinònim de canvis socials, de revoltes, de conflictes. La Revolució Francesa no va ser perquè un bon dia centenars de milers de persones van pensar que havien de lluitar per la llibertat, la fraternitat i la igualtat. No. Era perquè havien apujat el pa. Hi ha milions d'exemples repartits per tot el món (també a casa nostra). Un altre seria la de la crisi del 1929 i anys 30 en què el feixisme i el nazisme (així com totes les ideologies més "extremes" -per dir-ho d'alguna manera-) creixien i amb ell el racisme, la sensació que els de fora, els forasters (tot i haver nascut al mateix lloc que ells), els prenien la feina, els diners, etc. Avui dia ens trobem en una crisi (malgrat que els estudiants universitaris no ens n'adonem), moltes empreses familiars han de tancar, famílies senceres no arriben a final de mes i no poden pagar les hipoteques, els crèdits i tots aquells diners que en un moment de bonança econòmica van confiar que tindrien més endavant. I, amb ell, el racisme creix. Sí. Abans d'ahir mataven un jove a Sitges. L'autor? No era una persona. Era un sud-americà. Després es va descobrir que eren tots espanyols (o la majoria), però al subconscient dels sitgetants ja hi és aquesta idea que els sud-americans duen punyals als pantalons quan surten de nit. La feina del periodista de torn no va ser gaire encertada, va caure en la trampa de les "nacionalitats". Hauria gosat aquest mateix periodista dir que el jove assassinat (de cognom Rodríguez) era "d'origen espanyol" o "d'origen castellà"? No, perquè si ho hagués fet molts catalans haguéssim pensat el mateix que en una picabaralla entre un kosovar i un bosni (estrangers, que es matin entre ells, mentre no em facin res a mi ni a la meva gent...). Però no, era dels nostres. Segurament el jove assassí va néixer a casa nostra, però el seguim considerant "d'origen sud-americà" (si és que mira que en som, de cínics).


Que per què som cínics? Perquè un sud-americà sol tindre uns trets físics diferents dels nostres. Potser la pell morena. Potser els llavis més molsuts. Potser un color de cabell més negre. Potser uns ulls més foscos. Així identifiquem un foraster. Per molt que hagi nascut aquí. I amb els europeus de l'est també, i amb els musulmans (ja sigui del nord d'Àfrica o de l'Àsia occidental) també, i amb els negres subsaharians també, i amb els americans també, i amb els anglesos també, i amb............. bé, no cal que segueixi, no? Quan veiem algú que no se'ns assembla de cap de les maneres canviem d'actitud. En quin sentit? El mirem diferent, com intrigats a veure per on ens treurà el punyal. Som més amables i pacients (per allò que s'ha d'adaptar, donar-li temps, tot i que potser porta més anys que tu aquí). De vegades el menyspreem (no n'esperem gran cosa, no li parlem de res interessant perquè no sabrà de què parles, etc.). I el millor de tot: li parlem en una altra llengua. Sí xecs, això de canviar de llengua que a alguns els sembla tan normal és racista. Racista per què, diran els ciutadans del món? Doncs perquè l'estàs tractant diferent només per com sembla que és a primera vista. Quan anem a un establiment comercial i el depenent té trets físics forasters ja pensem: "aquest no sabrà parlar bé ni el castellà, millor no dir una sola paraula de català que se'ns enfadarà". Però l'estem discriminant. Mai s'integrarà, viurà tota la vida en el seu gueto lingüístic i no podrà relacionar-se de manera completament normal i fluïda amb la gent d'aquí. També és possible que no accedeixi a l'administració pública perquè no sap català. Li estem treient possibilitats de feina (quan no practiques un idioma, quan no el sents, és poc probable que l'aprenguis), i això també és racista. Vaja, no sé si ha quedat prou clar, però l'estem discriminant. Li estem dient: "tu, per molt que ho intentis, mai no formaràs part del nostre grup, et parlarem diferent, et tractarem diferent, et mirarem diferent, i d'aquí a 50 anys encara serem capaços d'exigir-te l'esforç que temps enrere et vam dir que no calia".

Per això, si us plau, no tingueu por a parlar (com a mínim començar) en català a tothom, tingui els trets físics que tingui. Sigui turista o sigui un feiner com tots naltros d'aquí i que paga els seus impostos. A tothom. Després ja canviareu si voleu perquè us diguin que no us entenen, però això ja és una tria vostra que heu de fer amb la vostra pròpia consciència. Però tindre el prejudici aquest de no parlar català amb algú de fora és discriminador, racista i poc afavoridor per a la llengua catalana.

El racisme de vegades no és qüestió de crisis econòmiques. Simplement és qüestió de no acceptar aquell membre dins la teva societat perquè és d'una altra raça. I això no és ni progre, ni de ciutadà del món, ni de liberals, ni de cap altra ideologia xupi-guai.

4 comentaris:

Cèsar Llamborda ha dit...

Gràcies per les teves visites al Tarragoan 2016! Salut,

Assur ha dit...

la revolució francesa va començar des de dalt ... lo del pa simplement un factor mes ... anys abans ja s'havia apujat el preu del pa varies vegades xD
Pel que fa al que dius més avall del racisme linguistic no hi havia pensat mai xD

Josep M. ha dit...

bé, no en sóc expert, ho he de reconèixer, en la revolució francesa. Simplement, pel que sé, és que hi havia fam com a conseqüència de les conseqüents pujades del preu dels aliments, entre ells el pa (principal via de subsistència). Crec que va passar el mateix a Anglaterra.

Tondo Rotondo ha dit...

La Revolució Francesa té moltes llums, però també moltes ombres, que s'han volgut amagar i que tant mal han fet al nord del país: perseguint la nostra llengua en nom de la ´"Igualté"