dimecres, 8 de juliol de 2009

Trencant horitzonts

Ahir vaig tindre la sort d'assistir a una xerrada de l'Enric Duran, el jove compromès que va "robar" (simplement va demanar crèdits que no pensa tornar) als bancs una quantitat força important. La majoria dels diners els va destinar a projectes socials transformadors i a col·lectius perquè ho impulsessin, i ell va restar un temps fora del país "per si de cas". Va tornar fa un temps pensant que el seu "crim" (declarar-se insolvent) hauria arxivat i que no corria perill de ser detingut. Amb l'assatjament constant dels cossos policials (que, al cap i a la fi, només estaven detenint un insolvent, és a dir, feien servir els instruments del poder per afavorir el poder, res de nou a l'horitzó) i havent-lo detingut algun cop il·legalment (crida l'atenció la detenció del mateix dia en què anava a parlar al programa Hora Q de TV3, no volien que parlés ni que es mogués), segueix endavant i fent xerrades i reunions arreu del territori.


La seva proposta (em va agradar especialment que no convertís la xerrada en una biografia, sinó en un conjunt de propostes sòlides) consisteix a promocionar el decreixement. Què és el decreixement? El decreixement és només una paraula, com deia l'Enric, que pretén polemitzar, cridar l'atenció, perquè el que es vol és créixer però d'una altra manera (decréixer amb el sistema capitalista, créixer en un sistema alternatiu). Construir comunitats que s'ajudin entre ells, aportar part del teu sou a la comunitat perquè es puguin cobrir les necessitats més bàsiques (alimentació, habitatge, educació, sanitat...) sense comptar amb el capitalisme. El sistema actual ja permet aquestes agrupacions (anomenades cooperatives), però la novetat és que siguin autogestionades, així es podria prescindir de cooperar amb el sistema capitalista amb impostos per pagar serveis que ja es tindrien amb la cooperativa o la comunitat ben construïda.

Aquesta pretén ser també una solució per a aquells que tenen l'aigua al coll amb els crèdits i la hipoteca, que han de pagar-la abans d'alimentar-se ells mateixos o als seus fills. Per tant, declarar-se insolvent (amb la pega que no podràs gaudir mai més del sistema consumista, sense dret a la propietat) seria la solució i col·laborar amb el sou que es tingui amb la cooperativa. També es podria treballar dins d'aquest òrgan, no cal fer-ho fora. Una educadora (cito l'exemple que va posar l'Enric) treballaria cuidant els infants que hi hagués a dins i tindria un sou que provindria del pot comú. Una part aniria a la cooperativa i es deixaria una altra part per a despeses personals.


Instruments que hi col·laborarien serien la Banca Ètica i la Moneda Social. Precisament sobre la moneda social sembla ser que s'està muntant quelcom semblant a Tarragona. Caldrà ser-hi atents.

No cal dir que em va agradar molt el que va proposar i us convido a reflexionar-hi. És possible viure sense capitalisme!

Enllaços: Decreixement.net 17-s.info Podem.cat

1 comentari:

Assur ha dit...

i el capitalisme es va menjar la moneda local