
- Comunitat Autònoma de Catalunya: Immersió i coneixement del 55%
- País Valencià: Doble línia i coneixement del 20%
- Illes Balears i Pitiüses: Indefinit, però semblant a la immersió, coneixement del 50%
- Andorra: lliure, coneixement del 35%
- pobles de la Franja: castellà, coneixement del 90%
- l'Alguer: italià, coneixement del 10%
- Catalunya del Nord: francès, coneixement del 5%
Lògicament hi intervénen molts altres factors, però generalment és l'ensenyament i també la mediaticitat de l'idioma (si és


Malgrat tot, passeges pels carrers de Perpinyà, Argelers, Canet de Rosselló, Vilafranca de Conflent, Prada, Salses... i ells són catalans. Estan orgullosos de ser d'on són i dels lligams que els uneixen amb Barcelona (la majoria desconeixen que hi hagi "alguna cosa més avall"). La seva, però, és una Catalunya francesa, en francès i folclòrica per atraure turistes. Ser català, per a ells, és una manera de ser francès, com ho és per a un murcià una manera de ser castellà/espanyol. La llengua és per als qui volen culturitzar-se, com qui aprèn el llatí.
Tot plegat em recorda a la societat catalana actual. N'estic fart de sentir un cop rere l'altre que "jo sóc catalana, però no parlo català perquè... sóc massa gran per aprendre'l/no el necessito/m'agrada més el castellà/ em fa vergonya parlar-lo". Òbviament tothom té el dret de parlar la llengua que vulgui, com si jo ara vull fer el missatge en swahili:
ei swaihili'm anakiongelea sababu mimi bilingüista.
Ara bé, altre cop estem en allò que portem anys discutint: què vol dir ser català? Doncs ser català vol dir, per a mi, parlar català i haver nascut/viscut a Catalunya/Països Catalans, ras i curt. Ni treballar, ni fer gran, ni òsties. Ser català, com el seu nom indica, és ser habitant de Catalunya, i els habitants de Catalunya parlen català. També altres llengües, és cert, però també el català. Per tant, ser català exclou els qui no saben català, almenys segons la meva visió.
Ara bé, altre cop estem en allò que portem anys discutint: què vol dir ser català? Doncs ser català vol dir, per a mi, parlar català i haver nascut/viscut a Catalunya/Països Catalans, ras i curt. Ni treballar, ni fer gran, ni òsties. Ser català, com el seu nom indica, és ser habitant de Catalunya, i els habitants de Catalunya parlen català. També altres llengües, és cert, però també el català. Per tant, ser català exclou els qui no saben català, almenys segons la meva visió.