dissabte, 30 de gener de 2010

Compte! La Barcelona ecosocialista vol recuperar Tarragona!

Des de fa un temps ençà, a ca n'Iniciativa s'estan posant les piles a la nostra estimada ciutat, Tarragona. Efectivament, no tenen representació (els va faltar un ínfim 0'2 o 0'3%) després d'un temps de ser-ne fixos, però és el que passa quan sofreixes durant més d'una dècada governs corruptes i conservadors (o, com dirien ells, da dretas) formats indiferentment per CiU i pel PP. Les masses, cansades de plans urbanístics que malmetessin el territori, van decidir el 2003 que ja n'hi havia prou. Però després que el senyor Ballesteros (PSOE) anunciés unes hores abans del recompte electoral que havien guanyat a Tarragona, CiU i PP finalment van poder sumar i es van quedar fora. I jo, llavors, no sé si innocentment, me'n vaig alegrar. Aquella va ser la pitjor legislatura per a la història "democràtica" de Tarragona, però realment en aquell moment vaig pensar "mira, foteu-vos, per anar de xulos!". Podríem pensar que tenia 14 anys i que encara no en sabia prou, però realment en sabia molt: tots són iguals i, cas per cas, que guanyi el que em caigui millor.

Quatre anys més tard, ICV va presentar-se a les eleccions municipals amb més de 5.000 vots sota el braç i amb un 8% dels votants. Ara bé, després de 4 anys d'un govern CiU-PP, l'alternativa era clara: PSOE. Dic que era clara perquè realment s'ho van treballar per aconseguir l'alcaldia que havien perdut en els darrers instants quatre anys abans. Gairebé tot el vot de les esquerres va anar a parar al PSOE (va ser l'únic partit que va pujar) i els 2.000 vots que va perdre ICV van anar a parar als sociates. Així que es van quedar fora, tot i la baixa participació (d'un 60 a un 53%). Segons el meu entendre i el de molts, per votar la còpia, votem l'original.

Suposo que per als Herreres, Pis i companyia això seria una catàstrofe. Perdre la capital!!!! Ells, que són tan de barris!!! Però no, els barris feia temps que havien deixat de ser comunistes, ara tan sols eren del PSOE, ja que els organitzaven dinars i berenars (i els organitzen) gratuïtament. Amb això no vull dir pas que a ca n'Iniciativa siguin comunistes, potser se'n consideren, però l'experiència em diu que no pas. Així que passat un temps es devien reunir els senyors dirigents verds i akuluxistas da dabò i devien decidir que Tarragona s'havia de recuperar. Davant la crisi de lideratge evident del senyor Lluís Balart (abans la Dolors Comes sí que havia arrossegat gent), van agafar una dona del CNL anomenada Arga Sentís. Una molt bona dona que transmet bon rotllo pels porus i que està lligada a la societat civil tarragonina. Una bona tria.

La van presentar el senyor Herrera i d'altres dirigents d'ICV o d'EUiA a la sala de graus de la URV i era tot ple. No sé d'on sortien tants fanàtics ecosocialistes, però és el que passa quan fas venir tota la cúpula del Camp.

A partir d'aquí, i ja anteriorment però en menor mesura, sorgeixen "xerrades", "col·loquis", "conferències", etc. algunes d'elles conjuntament amb algunes entitats que els són properes. S'estableix una certa regularitat i el que abans era notícia, que vingués l'Herrera a Tarragona, esdevé normalitat. El Daniel Pi? Un assidu. I compte que no comencin a vindre el Romeva (de Brussel·les) o el Saura! Bé, el Saura no, els causaria mala imatge, ja són ben intel·ligents, ja.

El que passa amb tot això és que no acaba de quallar. Amb una manca flagrant de joventut entre les seves files, però amb molt de ressò als mitjans i amb molts calés per gastar com vulguin en lloguer de sales, contractació d'alliberats, etc. no arriben a la gent. Ahir, a la sala d'actes del Museu d'Art Modern de Tarragona, només hi havia una vintena de persones, la majoria de les quals ja presents a la xerrada de la setmana anterior a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona amb una assistència si fa no fa bastant semblant. No aconsegueixen mobilitzar, aquesta és la realitat. L'escepticisme que domina en vers un partit que, no ho oblidem, és al govern de la Generalitat, que és l'encarregat de dues conselleries que gaudeixen d'una polèmica permanent (Interior i Medi Ambient), no deixa que la gent es cregui tot el que diuen.

I jo, que sóc de la CUP, un partit que pot semblar a primera vista (tot i que no sigui així) que hi compartim marc ideològic, m'ho miro de reüll. Perquè, sí, no arrosseguen gent, no omplen sales, no arriben a ningú més que als convençuts o a l'èlit moderna tarragonina, però ells tenen calés. I naltros no. Tenen la capacitat de fer una campanya electoral increïblement bona i naltros no.

No vull contraposar ICV i CUP perquè trobo que són dos marcs electorals diferenciats (a les capitals on hi ha CUP, ICV no desapareix), però realment me n'adono de les ànsies de poder que hi ha dins d'Iniciativa en vers Tarragona. I és que si a la presentació de la candidata Arga Sentís diuen "a Tarragona cal que ICV tingui representació" no és per caprici! Realment és que creuen que cal que ICV tingui representació a Tarragona, per a ells és vital de cara a la Generalitat!

2 comentaris:

Assur ha dit...

Jusma ... t'has oblidat del factor clau de perquè van perdre tots els vots. Proposar el banc d'espanya com a mesquita, una de les tonteries més grans que he sentit

Josep M. ha dit...

això va ser anecdòtic, tot i que sí, va ser una gran cagada