diumenge, 14 de febrer de 2010

Els veritables problemes de la gent

Sóc partidari d'un pensament, l'independentisme, que en aquests temps de crisi sistèmica es veu menyspreat per un gran sector de la població. A Tarragona, amb uns 10.000 aturats, aprofiten per carregar contra la defensa de la llengua, de la identitat nacional catalana, etc. al·legant que "no són els veritables problemes de la gent". Però... quins són aquests problemes?

Aquest sistema d'economia mixta permet que cap ciutadà no mori de gana. En coneixeu algun cas? Jo conec casos de gent que passa gana, però que mori de gana? En aquest país, cap. Que no tingui habitatge i que mori de fred, sí. Però la manca d'habitatge i l'especulació fa dècades que forma part de la nostra vida quotidiana. Aquest coixí, que no sabem d'on ve, d'altra banda, ens incita a consumir tot el que podem i cada un cert temps arriba aquella data especial en què l'entorn ens obliga a sortir al carrer i a participar en una festa que de popular no en té res. En el que portem d'any, Nadal, Cap d'Any, Reis, Sant Valentí i Carnestoltes. Això sense comptar aniversaris, sants, etc.

Ahir va ser dia de carnaval, amb les carrosses, les disfresses, la gent al carrer, els restaurants plens i les discoteques a vessar. Els problemes de la gent són aquests: oblidar els problemes. Irresponsables, hipòcrites, insolidaris... podeu recitar tots els adjectius que se us ocorrin, però amb 10.000 aturats a la ciutat jo no vaig veure cap diferència en l'ambient. Cap. Els aturats sortien al carrer igualment, alguns disfressats, d'altres a esbargir-se simplement.

Les manifestacions contra l'atur i la precarietat laboral no són concorregudes. De motins i de desobediència civil per aconseguir aliments dels supermercats no en veiem gaires. Els crits contra els representants polítics són minsos. La gent no es mou per reclamar el seus drets (a l'aliment, a l'habitatge, al treball).

Llavors, després de tot plegat, amb quin cony de legitimitat pot sortir qualsevol a dir que si la gent es mou per la llibertat dels Països Catalans és que no sap quins són els veritables problemes de la gent? Però si la mateixa gent passa dels seus problemes!!! És que som en una societat en què els 'grans' temes es frivolitzen amb quatre paraules buides i no es fa res per arreglar-los. Els problemes necessiten solucions. Si no se n'aporten, vol dir que no hi ha problemes o que no són suficientment grans, així que qui diu que dur a terme una iniciativa mínimament independentista o catalanista és "no entendre els veritables problemes de la gent" és que no entén realment la gent o que aprofita l'argument de la crisi per amagar la seva por a què aquest moviment creixi.