dijous, 18 de febrer de 2010

"Foc a l'armari", de Lèlia Becana Velasco a LA DIRECTA

"La visibilitat no és únicament el desig de ser vista o reconeguda; la visibilitat també vol dir existència. El que no és visible és com si no existís i el que no existeix, no compta per ningú. Allò que entenem per ciutadania estaria formada per homes, blancs, heterosexuals, de classe mitjana... després s'incorporarien les dones, blanques, heterosexuals, de classe mitjana... més recentment, els gais: homes, blancs, de classe mitjana... Les lesbianes, però, sembla que continuïn fora d'aquesta categoria; encara més si ets negra, pobra, mare soltera... com sempre.
Històricament s'han omès de manera intencionada les relacions sexuals entre dones, amagant-les, de vegades, sota l'eufemisme de l'amistat. Mirem, sinó, els casos d'homosexualitat jutjats durant l'Edat Mitjana i encara més tard, entre els quals no en trobem gairebé cap que es refereixi a relacions entre dones. Esborraven, així, de l'imaginari col·lectiu, un aspecte prou important de la sexualitat femenina. Les dones podem ser tendres entre nosaltres, però no ens volen reconèixer que gaudim de la nostra sexualitat com nosaltres decidim.

Ser lesbiana i lluitar per polititzar aquesta posició encara té un cost personal i social


En els temps que corren -mals temps per la lírica i no només per la lírica- ens podria semblar que estar fora de la diana de qualsevol tipus de discriminació -i dins de l'armari- podria ser beneficiós. Però l'armari, creat com a mecanisme de repressió, ens manté excloses, també, de l'existència pública: i així, com ens podem reivindicar com a lesbianes i com a dones? Ser lesbiana i lluitar per polititzar aquesta posició encara té un cost personal i social que no totes estan disposades a pagar.
Romandre dins de l'armari és una decisió que totes podem prendre, però que ja és molt difícil de defensar públicament. L'armari liberal, a més, permet a qui hi és que faci el que li vingui en gana amb la seva vida, mentre que castiga a qui el deixa enrere. L'empresària, l'actriu, l'esportista, la princesa lesbiana ho poden ser mentre no en facin ostentació.
La lesbofòbia exclou, margina i assassina arreu del món i pot manifestar-se amb una subtilesa infinita. Cal que les dones assumim la necessitat de lluitar contra la discriminació, cal que acabem amb el lesbianisme com a estigma. I, per això, només comptem amb la visibilitat."



Article publicat al setmanari La Directa, número 171 del 10 de febrer de 2010. Signat per Lèlia Becana Velasco.
.