dissabte, 6 de febrer de 2010

Ve de molt abans (antifeixisme - feixisme)

Després d'assistir a una contramanifestació relacionada amb un acte que feia el Movimiento Social Republicano (MSR) "per Europa i blablabla" en puc extreure moltes conclusions. He de dir que a Tarragona, excepte en casos puntuals, no estem acostumats a acollir aquests especímens que no gosen dir-se pel seu nom però que actuen com a tals: feixistes, nazis, nacionalsocialistes. Així que la resposta que se'ls pugui donar és sempre improvisada i no gaire planificada ni ben pensada.

Primer de tot us n'informo. L'MSR és un grupuscle dins la ideologia nacionalsocialista o feixista a l'Estat espanyol. No només l'independentisme gaudeix d'una divisió sobrenatural, sinó que això també els passa a ells: Democracia Nacional, España 2000, Alianza Nacional, Movimiento Social Republicano, Movimiento Patriota Socialista, Falange Auténtica, Falange Española Tradicionalista, etc. Aprofiten l'atur dels treballadors i la massificació de la immigració per arribar a les masses mitjançant un discurs que barreja nacionalisme espanyol, europeisme, xenofòbia, homofòbia i un socialisme descafeïnat (no creuen en les tesis de Marx, així que ja em diràs quin socialisme és aquell que no parteix de les tesis de Marx...). Algunes d'aquestes idees són contradictòries entre elles mateixes, però com sol passar en aquests cercles el més important és ser ben espanyol i ben fatxa.

Aquests pretenien fer un acte davant d'una placa a Carles I al barri de Sant Pere i Sant Pau. La convocatòria va córrer i va arribar a certs grups antifeixistes de la ciutat, els quals van voler mobilitzar-se ignorant les recomanacions dels més veterans que deien que fent alguna cosa se'ls donaria més ressò que si els deixessin estar. En qualsevol cas, la concentració s'ha fet, sense violència, només crits, pancartes i alguna bandera.

Més de set o vuit furgons dels Mossos d'Esquadra amb antidisturbis han ocupat aquella zona des del matí i només baixar de l'autobús en què alguns assistíem a l'acte ja han començat a identificar gent. Es veu que hom no pot passejar per la via pública ni manifestar-se lliurement contra uns ideals que ens són perjudicials. Sí, l'Ajuntament de Tarragona els dóna suport. Sí, som en democràcia. Però la democràcia també vol dir respecte. I si un element d'aquests només arribar diu "jo sóc català, però no m'agraden els moros", un parell fan la salutació romana i, abans d'acabar, hi tornen tots alhora, a més de finalitzar amb el "Cara al Sol", doncs no sé quina democràcia és aquesta que nega genocidis, que nega realitats nacionals, que nega els drets als immigrants, etc.

El que més greu em sap és que, com passa en la majoria d'aquests actes a casa nostra (almenys a Catalunya, el País Valencià és una altra història), els protegits no són els ciutadans ni els immigrants que puguin passar per allà. No, els protegits són ells. Deu o vint persones amb estètica skin que són prou intel·ligents com per no delatar-se duent banderes espanyoles, però que al cap i a la fi el seu ésser intern ha de sortir en algun moment. Els han donat suport els quillos i d'altres espècies suburbanes que passaven per allà i que s'ho miraven des de la distància cridant alguna cosa com "Viva España" o "gilipollas" en referència al mig centenar d'antifeixistes que els Mossos han tingut retinguts al parc del costat i que han estat tractats com a "radicals anti-sistema" quan els qui haurien d'haver retingut era els altres, que pertorbaven la vida del barri. Que diversa gent en veure tot plegat hagi aturat el seu pas cap a casa seva perquè tenia por dels feixistes no és cap sorpresa. Una dona, en finalitzar tot plegat, ha preguntat innocentment si pels que vivien allà els garantirien la seguretat. I qualsevol que no sàpiga de què va la cosa haurà pensat que era una batalla de radicals.



I és aquí on vull arribar. Per què existeix l'antifeixisme? És una moda o és una necessitat causada per un seguit de fets? Una simple conseqüència. Després de la 'Transició' mal feta en què tothom en va sortir il·lès, es va permetre seguir amb certes actuacions i, sovint, amb la impunitat dels cossos policials, ja sigui perquè tenien la mateixa ideologia o perquè no s'havia fet el pas de "castigar-los" com sí que s'ha fet en la majoria dels països després d'una dictadura o d'un procés genocida. Mentre ETA, EPOCA, Terra Lliure, MPAIAC, FRAP, etc. lluitaven per un canvi social i/o nacional, diversos grupuscles encapçalats pel Cristo Rey, el Batallón Vasco Español o les noves organitzacions que sorgien contra els nous corrents ideològics antifeixistes reprimien, amb plena legitimitat, no només els primers, sinó entitats demòcrates i individuals que només cometien el delicte de manifestar-se o de defensar conceptes tan innocents com la llengua.

De grups "terroristes" només queda ETA a l'Estat espanyol. Però com que no tot és or allò que llueix les bandes abans promocionades pel govern es 'modernitzen' i també pateixen les seves crisis de militància. Segueixen atacant i matant. Són nombrosos els actes d'assassinat comesos sota bandera feixista. Culpables? Cap. Com deiem, tenen el suport governamental, és un contrapoder que realment va molt bé. En temps de crisi econòmica i amb l'atur pels núvols tot plegat pot créixer enormement. Que no ho faci depèn precisament de tots naltros. Dels antifeixistes i dels que no ens agrada el feixisme, ni el racisme, ni l'homofòbia. Es tracta de fer pedagogia però també de donar la cara (no físicament sinó conceptual).


1 comentari:

Albert B. i R. ha dit...

Fa fàstig comprovar com els mateixos que estan en contra de la democràcia s'escuden en ella per a exhibir els seves idees feixistes. I a sobre se'ls protegeix policialment! En una democràcia hauria d'estar prohibit l'enaltiment del feixisme. Però bé, a l'Estat espanyol no coneixen el significat d'aquesta paraula (o sí que el saben i, com que no els hi agrada, no l'apliquen).