dilluns, 5 d’abril de 2010

Com ha de ser el món rural?

Avui sortia al Diari Espanyol de Tarragona a la primera pàgina després de la portada allò de "punts positius i negatius", i un dels positius era que a Falset properament tindrien l'honor de comptar amb un hotel rural que potenciaria el seu turisme. Aquesta és una de les coses que em confirmen com pot arribar a estar d'ideologitzat un diari sense que ens n'adonem. És a dir, és positiu que construeixin un hotel, però no que ocupin/alliberin un espai que no s'estava fent servir i s'utilitzi com a centre social.

Ja a la notícia a les pàgines centrals, deien que per aquí a prop tenim un "bon exemple" de com ha "revitalitzat" una zona un hotel rural d'aquests: el Mas Passamaner. Si no sabés on és o simplement no hi hagués anat mai, m'ho podria creure. Ara bé, us explicaré què és el Mas Passamaner. Es troba envoltat de masos i de camps de conreu, d'avellaners i d'aumetllers i d'altres, dividits entre els termes municipals del Morell, de la Selva del Camp i de Constantí (i, més enllà, de Reus). Masos que han sofert la contaminació visual de Petroquímiques, de grans ciutats (Reus) i des de fa uns quants anys, d'hotels, com el Mas Passamaner. Així, per un lloc on encara s'hi conservava una mica de tranquil·litat, hi han afegit l'arribada constant de visitants al suposat Mas. Això sí, com que són d'alt estànding, perfecte, els hi perdonem tot, encara que darrera seu hi vinguin moters a beure als masos del costat, etc. Tots ells, no cal dir-ho, no mantenen cap mena de relació amb el seu entorn, van i vénen, i si t'he vist no me'n recordo.

Resulta que a uns quants metres hi ha una torre, la Torre de Fàbregues, un edifici d'estil modernista que van fer uns nous rics quan van tindre pasta i creien en l'expansió de les seves viles veïnes. Aquell mas, amb unes quantes hectàrees (4 o 5 mínim, no les he comptades) és propietat de la Generalitat. Hi anaven a fer un centre de desintoxicació per als drogaddictes, "una gran idea". Ara no hi faran res. Porta anys buit, fet una merda, algú ho manté mínimament, es veu que ho fan servir de magatzem, però el cas és que rehabilitar espais com aquest és el camí a seguir, i no muntar hotels rurals. Que desenes de persones sense feina o amb ganes de treballar-se els seus propis aliments s'hi instal·lessin i convisquessin amb els veïns seria molt més beneficiós que quatre hotels de Mas Passamaner.

Però, és clar, me n'oblidava, hem perdut l'oremus. Som en un país de grans projectes, de fer-ho tot de nou, de només tindre en compte el visitant ric, no el pobre ni el corrent.