diumenge, 11 d’abril de 2010

La pregunta (dels collons)

O per què és important que sigui: "Està d'acord amb què els Països Catalans esdevinguin un estat de dret, independent, democràtic i social?"

Berga, la Pobla de Lillet (Berguedà), Altafulla i Torredembarra (Baix Gaià) són, segurament entre d'altres, les poblacions que han preguntat o preguntaran, segons el que s'ha decidit assembleàriament dins la mateixa plataforma organitzadora de la consulta sobre la independència, aquesta mateixa qüestió.

Quines alternatives hi ha?

- Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat dins la Unió Europea? (Arenys de Munt, 13-S)

- Està d'acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat dins la Unió Europea? (Coordinadora, 13-D, 28-F i 25-A)

- Està d'acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social dins la Unió Europea dels Pobles? (Girona 25-A)


Raons a favor de la pregunta de la Coordinadora (nació catalana + UE):
  • La majoria de municipis fan aquesta pregunta i li dóna una imatge de conjunció i que és una sola consulta feta a nivell local i alhora nacional.
  • Amb "nació catalana", cadascú entén el que vol, la CAC, Catalunya sencera, o bé els Països Catalans. Així, totes les posicions suposadament hi són representades, cadascú que voti el que li sembli
  • El fet que hi sigui la Unió Europea a la pregunta li dóna una certa "seguretat" econòmica en tant que no serem un Estat aïllat del món.
Raons en contra:
  • La pregunta és impositiva, ningú de Barcelona, Arenys de Munt o Badalona pot dir-li a ningú que ha de ser aquesta pregunta, cadascú ha de poder triar i, per tant, el fet que estigui dins els Estatuts de la Coordinadora és insultant.
  • No totes les consultes es fan amb la mateixa pregunta, així que la unitat es trenca el 13-D en què es canvia "Catalunya" per "nació catalana", o en les altres preguntes que s'han fet.
  • La unitat, des de fora de les plataformes, no es discuteix ja que la força dels mitjans de comunicació i la relació que tenen amb la Coordinadora fa que hom pensi que a tot arreu es faci la mateixa pregunta.
  • Tot i que es pretengui aquesta unitat, cal tindre en compta que això és exclusivament a nivell local. Treure-li el sentit de localitat és treure-li el sentit.
  • Catalunya oblida un tros del mapa que exhibeix la Coordinadora . D'altra banda, nació catalana és ambigu i poc seriós per a una consulta que pretén ser-ho, no sabem què estem votant.
  • Són dues preguntes en una. Per una banda, preguntes si vols que la nació catalana sigui independent, i després preguntes si vols que aquest nou estat esdevingui un dels membres de la Unió Europea. Això també li treu seriositat a la consulta, ja que es donen per suposades certes coses que no s'haurien de donar per suposades: no tothom vol la Unió Europea.
Raons a favor de la pregunta de Berga, la Pobla de Lillet, Altafulla i Torredembarra (Països Catalans):
  • Parla del territori concret sobre el qual es pregunta, cosa que la resta no fan (ni tan sols la d'Arenys de Munt, ja que "Catalunya" pot ser interpretat com la CAC o com la Catalunya sencera).
  • No es deixa de banda el marc nacional dels catalans, que no és cap altre que els seus països.
  • Volguem o no, és una consulta sense validesa legal, així que, ja que és el poble qui ho organitza, és el nostre deure expressar el desig del poble de no deixar els nostres germans de banda.
  • Tot i que no s'hagin fet consultes més enllà de la CAC, Arenys de Munt i tots els pobles que l'han feta fins ara preguntaven sobre la nació catalana o Catalunya sense que la resta fes la consulta, per la qual cosa ens trobem en la mateixa qüestió però a més petita escala. A més, a les Balears i a les Pitiüses s'han sentit veus per organitzar-ne.
  • Es treu el dubte de què votar si estem a favor de la independència, però no de la Unió Europea, o al revés. Si no hi surt, no hi ha dubte: ho votarem en una altra consulta. A més, si el que hom vol seguretat, no és cap secret que esdevindríem estat de ple dret dins la UE si així ho volguéssim a l'instant i, a més, com un dels estats més rics.
  • Concorda amb la publicitat que es fa del mapa que comentàvem abans.
  • Ja hi ha precedents i amb resultats força bons. A Berga una caravana de gent d'arreu dels Països Catalans van visitar la ciutat per haver fet aquest gest de companyerisme i de visió global.
Raons en contra:
  • Els Països Catalans, dins de la seva definició de "de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó" no té uns límits determinats més enllà del mapa que corre i que, potser inconscientment, inclou la Fenolleda, les comarques agregades castellanes del País Valencià i la Vall d'Aran (tot i que la vall des de la baixa edat mitjana pertany a Catalunya i als seus comtats i mai se n'ha volgut deslligar oficialment). Per tant, hi ha matisos que caldria concretar (uns matisos que són molt més grans en nació catalana o en Catalunya).
  • Hi haurà gent que no estarà d'acord amb el marc dels Països Catalans ja que el seu regionalisme catalunyès li impedeix pensar que a les Balears, les Pitiüses, la Catalunya Nord o el País Valencià hi ha gent que treballa dia sí dia també per la independència dels Països Catalans i que una altra solució (la independència de la seva regió) li resulta increïble, tot i que pugui entendre que la CAC s'independitzi abans. Si hom creu que no ha de demanar la independència dels valencians, per exemple, que pensi que dins dels Països Catalans no es deixa fora ningú, Catalunya seria independent, igual que la resta, així que la cosa no canvia.

Partint d'aquesta anàlisi, espero que decidim l'opció que més convingui i que sigui adoptada per molts altres municipis, sempre afavorint la realització de la consulta per sobre de la lluita ideològica al voltant de la pregunta.

1 comentari:

Gerard ha dit...

I tot per una pregunteta (dels collons)... imagina't el que deu ser l'estudi de la constitucionalitat de l'estatut. Quin merder!