dissabte, 29 de maig de 2010

Comarques de merda

Avui per aquelles coses de la vida he anat al Vendrell. Us ho creieu o no, és d'aquells pobles-ciutat que teòricament són de visita obligada però que mai he trepitjat, tals com Tortosa, Mollerussa, Berga, Castelldefels, Tàrrega, Balaguer, Vila-real, Sueca, Alcoi i un llarg etcètera. El Baix Penedès és com el "Baix" que en diuen per allà dalt referint-se al Baix Llobregat, però de la "vegueria del Camp de Tarragona". Diguem-ho clar, és una merda de comarca. Una comarca venuda, una comarca residència dels qui treballen a Barcelona.

Aquí, però, ho tenim si més no igual de magre. El Tarragonès és també una comarca venuda, una comarca que en alguns dels pobles veus clarament el fet assumit de "perifèria", ja sigui de Tarragona o de Barcelona.

I això és el que passa quan hi ha un gran creixement sense planificació per a la cohesió social: xenofòbia, individualisme, destrucció del territori... Blocs de pisos, cases unifamiliars i dúplexs omplen el paisatge urbà envoltats de vegetació que anys enrere constituïen belles muntanyes. Tot plegat, no cal dir-ho, sense centres socials, espais comuns, etc. perquè els veïns es coneguin i es relacionin. Al cap i a la fi és una conseqüència més de l'atomització de la societat. Quin és el sentit dels municipis, de les viles i ciutats? La comunitat. Un cop perduda la comunitat, perdut el sentit de l'existència d'aquestes viles. Seguint amb això, si les viles desapareixen, les comarques, sense una cohesió social, sense cap mena d'atractiu (els atractius els construeixen les comunitats, com ara monuments, museus, fins i tot esglésies...), són "comarques de merda". Et sents insultat? Doncs intenta revertir-ho.