dissabte, 8 de maig de 2010

Sobre el cruising i la visió del Diari Espanyol de Tarragona

Ahir a la reunió mensual d'H2O a Tarragona es va parlar d'un tema que se m'havia escapat. Us n'adjunto el material i, posteriorment, deixeu-me que ho valori:

(edició del Diari Espanyol de Tarragona del dissabte 24 d'abril)



(acudit del Faro a la contraportada uns dies després mesclant el tema de les vegueries)



No he pogut accedir a l'article en concret ja que només el van publicar a l'edició en paper, com fan sempre quan tenen notícies més polèmiques, susceptibles de ser copiades per altres mitjans. Tanmateix, i deixeu-me que parli sense saber per un cop (de molts), suposo i espero equivocar-me que bàsicament tractava el tema del cruising (lligar a l'exterior, parcs, platges, serveis de centres comercials...) des d'una òptica de perversió, molèsties als veïns, etc.

Confesso ara i aquí que el cruising no em desagrada, que és una alternativa d'oci com qualsevol altra. Cal anar amb compte per si et trobes algú amb ànsies recaptatòries (prostituts, lladres o psicòpates). Però quina diferència hi ha entre fer-ho a un lloc apartat com un bosc i fer-ho en un lloc tancat com pot ser una discoteca? Doncs que en el primer no cal pagar consumició!

El Diari Espanyol de Tarragona ens obsequia, un cop més, amb la seva doble moral de "puticlubs i discoteques sí, cruising no" i ho disfressa amb les deixalles que n'ocasiona la pràctica (condons i d'altres) i les queixes dels veïns (no pot ser que els nostres fills puguin veure mostres d'amor entre dos homes), perquè al cap i a la fi l'únic que s'hi pot veure és gent passejant, alguns agafadets de la mà, d'altres fent-se petons... però si cal anar a cardar, tota persona s'amaga per no molestar (lògica universal no entesa pel Diari). M'agradaria també desmentir que aquesta pràctica hagi augmentat: ni molt menys. Les zones de cruising a Tarragona (cales i platges entre Tamarit i Cala Romana, abans també els serveis del Parc Central o el Passeig de les palmeres) estan completament desertes fins i tot a l'estiu, és estranyíssim trobar algú que cerqui alegries a causa de l'aparició del xat, el facebook, les pàgines de contactes, etc. que faciliten aquestes trobades impersonals.

A la reunió amb H2O també es comentava que això havia estat una venjança per la notícia sorgida pocs dies enrere en què s'havia negat a una parella homosexual el lloguer d'un pis a la nostra estimada ciutat. Bé, jo aquí discrepo. El Diari, per molt catòlic-apostòlic que sigui, té en compte l'homosexualitat com una manera més d'entendre aquest món conservador que estem patint: mentre no destaquis i no adoptis un modus vivendi diferent del de la resta, endavant. El Cruising, doncs, és una pràtica que no entra dins el modus vivendi del Diari. Els putis sí, però el cruising, gratuït i a l'aire lliure, sense amagar res, no hi entra. Sobre això, també es deia que si hi haguessin putis per a homosexuals no caldria el cruising: doncs bé, aquí ho tenim, tancadets, que no es vegi, i si pot ser amb la lògica del capital (arribem al punt en què és pitjor vista una persona que s'ofereix voluntàriament que una altra que és explotada i obligada a vendre el seu cos).

Ens trobem, doncs, davant d'un enèssim cas de discriminació de l'"alternativitat", com quan denuncien les cases ocupes pel simple fet ser ocupades i no pagades tot i que es rehabilitin espais, o com quan es plantegen alternatives d'oci com poden ser Barraques o d'altres, que llavors ja són completament silenciades davant del concert de Camela de torn.

1 comentari:

Pablo ha dit...

Exageres una mica, no?
"no pot ser que els nostres fills puguin veure mostres d'amor entre dos homes"
Dubto que aquest sigui el problema real. Els veïns veuen una parella que queda i se'n va al bosc a fotre un clau, aquest és el problema. Per altre banda, jo hi vaig a prendre el sol i MAI he vist alguna cosa així de dia -quan algú ho pot veure i sentir-se ofès en divisar dos individus mantenint relacions sexuals-. Quan ho he vist de nit s'han amagat i no és escandalós...Trobo que l'article d'"el Diari" l'únic que aconsegueix és assenyalar el picadero d'ambient de les noves generacions.