dijous, 3 de juny de 2010

El ramat musical


Encara em vénen flaixos de samarretes blanques enmig d'una foscor de llums intermitents. Sí, vinc d'una d'aquestes experiències que només tenen lloc un parell de cops l'any i sovint arrossegat per companys de classe o amics que volen sortir de festa i no saben on: al Port. No ho sé, dec ser una mica massoca, però si us he de ser sincer cada un cert temps m'entra la curiositat sobre què serà ara "allò", si hi posaran bona música, si hi haurà gent amb criteri, si la prepotència dels guàrdies s'haurà esvaït. Com tots aquells que avui eren al meu voltant ballant un xumba-xumba que mons pares podrien retreure'm amb un "ja t'ho deia, jo!", un servidor també va tindre els seus anys (o mesos, segons com es miri) d'admiració del Port. El Cel, la Divina Comedia, l'Atlantida, el Chill Out, el Brooklyn, la Vogue, la Golfus, el Totem... de tots ells en podria esmentar moltíssims records en pèssimes nits de borratxera adolescents i no tan adolescents, major d'edat i menor d'edat.

Ara, però, ja m'he fet gran. Amb 21 anys puc assegurar que m'he cansat de les discoteques, les he avorrit tant que per a mi és un esforç sobrehumà quedar-me allà palplantat sentit cops d'altaveus (perquè no és música, són cops d'altaveus) amb un punxadiscos que estrany és el que cop que xarra una sola paraula en una llengua que comparteixi. I tot plegat en un entorn d'ovelles ballant quelcom que generalment no agrada.

Fa un temps exposava la meva teoria que als locals d'ambient posaven música del cagar perquè s'anés més per feina a l'hora de lligar. No ho sé, potser és comú. Reconec que mai he estat en un bar-discoteca que hagin posat música que m'entusiasmi, com a molt alguna d'aquelles nits a l'Atlantida o en un bar de mala mort. I el més greu és que crec que és una cosa que comparteixo amb moltes de les meves amistats!

Tot plegat em fa pensar en un replantejament des de l'arrel de l'oci nocturn (sobretot en aquesta ciutat nostra). Que l'únic que puguin fer els universitaris per passar-s'ho bé els dijous a la nit sigui anar al Port és si més no preocupant. On és l'oferta cultural? On és l'oferta musical? On és l'oferta de consum responsable? Vull dir, que perquè hi hagi un concert de grups amateurs a l'aire lliure un dissabte concret calgui que diverses associacions hi dediquin el seu esforç i diners és increïble, sobretot tenint en compte que a casa nostra tenim tradició de verbenes, de festes majors al carrer, d'orquestres itinerants, etc.

En fi, que, quan no m'he vist amb cor de seguir, he marxat amb l'mp3 fent-me unes quantes d'aquestes preguntes i algunes més. Està vist que l'oci actual no està fet per a mi.