dimecres, 9 de juny de 2010

L'espanyolisme en la manifestació del 8 de juny

Ahir era la vaga general... del sector públic. Tot i no aconseguir encara aquesta ansiada jornada de vaga general (diuen que el 30 de juny, el que em pregunto és què passarà l'endemà d'aquesta cita), el cas és que ahir unes 3.000 persones es van reunir entre la plaça de la font i la subdelegació del govern espanyol per plantar cara a les mesures del ZP.

Sóc conscient que allò que en diem "classes populars" no són exactament el que en podríem dir "catalanes", és a dir, no tenen la llengua catalana com a llengua materna i ni tan sols la fan servir en el seu dia a dia. Lògicament, res és uniforme, així que estaríem parlant de percentatges superiors al 70% sobretot a causa de la immigració i de la manca d'adaptació tant seva com dels seus descendents. Tanmateix, segueixo creient en allò que anomenem "Unitat Popular". Siguin catalans o espanyols, tots els treballadors es veuen i es veuran afectats per les mesures impulsades per l'FMI i el BM, entre d'altres estaments, i contra això hem de lluitar.

Ara bé, sorprèn que dels sindicats autoanomenats catalanistes (ja que defensen els treballadors catalans, o el que ells entenen per catalans) en sorgeixin consignes en espanyol, cartells en espanyol, samarretes en espanyol o fins i tot himnes en espanyol. I és que, sí, ahir van cantar, en un acte de pleitesia inhumana davant de la subdelegació, la Internacional en espanyol. Suposo que per fer-se els "guais", els "proletaris" o simplement perquè devien desconèixer aquesta gran traducció:



I és que jo puc compartir o deixar de compartir aquest himne. De fet, no la vaig cantar (ni en català) per dues raons que van lligades. La Internacional és quelcom sorgit de les classes populars, però malgrat tot ha esdevingut l'himne dels socialistes/comunistes (sovint fet anar com a eina de legitimació de mesures que sobre el paper són clarament neoliberals), i arran d'això no me la sé.

El que sí que em sé és el cant dels Segadors. Van posar-lo en finalitzar les babes de sociates, cocos i també falsos revolucionaris amb la cançó anterior. La meva hipòtesi és que els "sindicats" majoritaris demanaven perdó per la jornada de lluita contra els sociates (curiosament, més d'un n'hi havia entre les seves files) i manifestaven la seva catalanitat dins d'una Espanya unida i ruca.

Vull destacar, però, el paper del frikisme en la manifestació. L'Ariel Santamaria, assistent, es va veure superat per un sindicat, el CEP (policies espanyols), que duien mini-estanqueres per realçar la seva espanyolitat, mentre que la resta duia o bé senyeres o bé estelades roges. És curiós, si més no, veure policies en les manifestacions (sempre que no duguin l'uniforme ni siguin secretes), amb els sous que tenen sense pràcticament cap qualificació. Alguns funcionaris que ahir hi compartien espai devien pensar que sí, que les retallades en algun sentit no estarien gens malament.