diumenge, 4 de juliol de 2010

De "tarragones", políticament, n'hi ha exactament 5

Fent el paral·lelisme amb les "dues espanyes" de José Ortega y Gasset, em permeto la llicència de dividir la ciutat en diversos camps polítics. Llavors, a la guerra civil espanyola (perquè de catalana, sembla que no, però també n'hi va haver uns segles abans...!), es dividia la població en "dretes i esquerres". En ple segle XXI, en què ja es dubta sobre la vigència del terme "societat de classes", aposto pel surrealisme a l'hora de fer aquestes divisions tan absurdes (a esquerres i dretes em refereixo). Hi ha moltes esquerres, moltes dretes i molts centres que són dretes.

Fa un temps, un antic company de militància va fer servir una similitud crec jo força acurada entre la ciutat de Tarragona i l'Àrea Metopolitana de Barcelona. Poblacionalment, està clar, no és comparable, però sociològicament ell deia coses força interessants recollides en aquest fil del Racó Català. De totes maneres, tot és molt relatiu i, visquin on visquin, hi ha concretament cinc tipus de tarragonins: independentista actiu, independentista/catalanista passiu, espanyolista actiu, espanyolista passiu i menfotista/ciutadà del món.

És una situació amb la qual cal conviure i adaptar-s'hi per tal de mobilitzar els ciutadans de la manera que sigui. A Tarragona hi ha iaios exfranquistes que el dia de la possible independència és probable que agafin el fusell i facin punteria des del balcó. També hi ha gent que mai s'ha aturat a pensar-hi i, tants com aquests, és a dir, en global la majoria, gent que no fa res més que divagar sobre el tema 5 minuts al dia a l'hora del telenotícies o de la xarrada amb els amics o familiars.

I no és qüestió de partits. L'arc consistorial no és representatiu, ni molt menys, del que és el que pensa la ciutat de Tarragona. Tenim el PSC que aixecava la bandera del "canvi" fa ja tres anys i que va substituir, a base de paelles i arrossades, el PSUC als barris. Després, més Unió que Convergència que assegura els seus vots a base d'estendre els seus tentacles entre la Tarragona més religiosa, tradicional i empresarial. Seguidament, el PP fa hombra als dos anteriors d'una banda mostrant-se espanyolíssima i de l'altra conservadoríssima. I per últim, Esquerra, que decep els seus votants dia sí dia també actuant d'una manera totalment mesella per guanyar quota de poder. Fora de tot plegat hi ha l'Esquerra Independentista, els sindicats combatius, els ateneus, les cases ocupades, etc. i al seu costat la colla d'Iniciativa que per una estupidesa com una mesquita van perdre representació i ara pretenen recuparar-la. Davant d'això, són gairebé la meitat els tarragonins que, en eleccions municipals, no van a votar. Decebuts per tota aquesta colla de pocavergonyes cerquen algú que representi la seva ideologia, perquè ningú sap ben bé quin model de ciutat vol, enmig de tant de Tarragonisme fals i caduc al que cada cop se li veu més el llautó. Perquè no oblidem que en ciutats més grans com pot ser la nostra no es tracta de dir "als municipis hi ha diferents realitats", sinó que, excepte en casos de "canvi" (després de 3 anys cadascú pot valorar quin ha estat el canvi), la gent vota per allò que pensa al marge totalment de la ciutat.

Potser és que hauríem tapiar la costa perquè aquesta meitat de població que no sap ben bé què vol es decideixi d'un cop, o potser el que hauríem de tapiar són els col·legis electorals perquè la gent expressi la seva voluntat sortint al carrer, cosa que no ha fet en sa vida.