dilluns, 12 de juliol de 2010

Mariners mercants catalans celebrant la victòria d'Espanya al Mundial

No trobo cap altre moment millor que aquest per explicar l'origen d'Espanya. Després d'un cap de setmana mogudet (manifestació TC i victòria d'Espanya al mundial), puc afirmar que avui la CAC és més catalana que mai.

I per què? Doncs perquè dissabte els catalans van anar a manifestar-se amb senyeres i estelades amb les quatre barres, un símbol molt nostrat. I diumenge la gent va celebrar la victòria d'Espanya amb senyeres de la Marina mercant catalana!


El concepte "Espanya" prové dels la "Hispània" dels romans. Els pobles de la península ibèrica s'autoanomenaven espanyols en front d'altres potències de més enllà dels Alps o del Mediterrani. Amb el pas dels segles, Castella es va anar fent gran i més gran i el domini de facto sobre la resta de regnes s'anava consolidant. És així com comencen a integrar altres regnes i territoris per la força i per l'engany, fins que arriba el moment de Portugal, aquell regne que havia combatut amb Espanya per la colonització de les Índies i que per manca de descendència és heretada pel rei espanyol al segle XVI. Llavors arriba la guerra, el corpus de sang, Catalunya sota el jou de França, la pèrdua de Catalunya Nord... i la independència altre cop de Portugal. Aquests darrers, els únics ibèrics que, tot i anomenar-se Espanya ja des de temps antics, aconsegueixen marxar de Toledo.

Amb tot plegat, França inicia el camí dels Estats. La unió dinàstica de la Corona d'Aragó i el Regne de Castella que després de 60 anys de la independència catalana es mantenia gairebé intacta es converteix en allò que en diem avui Estat Espanyol. La guerra de successió del monarca Carles II finalitza amb el Tractat de Nova Planta que pretén imposar l'estat sobre el regne, "modernitzar-se" i unificar tots els territoris que llavors se seguien anomenant, a nivell geogràfic, Espanya. La Corona perd tota autonomia, i Espanya busca un símbol.

És així com de sobte la monarquia ja instal·lada a Madrid agafa una bandera que abans de la conquesta havia pertanyut a la Marina Catalana. Li treuen el fons groc i curiosament un símbol que significava el poder de la Corona esdevé el de l'opressió al poble català i aragonès. A la República, per treure-li una mica de pols, li van posar una franja lila substituint la roja. Això no té cap altra raó que la voluntat de Castella de tindre alguna cosa a dir fins i tot en el símbol.

Per tant, felicitats a tots els catalans que aquest darrer mes han penjat la bibarrada al carrer. Han demostrat la seva catalanitat tot i no saber-ho, i això és el que els sabrà més greu.

Més informació aquí (en català) i aquí (en espanyol)