dijous, 12 d’agost de 2010

Tabús que fan gràcia a les converses de la consulta

Som al 2010. Quan era petit, creia que l'any 2000 tots aniríem amb trajos metàl·lics futuristes i que travessaríem les ciutats en tubs extrets de Futurama. El que no em plantejava era com seria la societat, quins rols hi hauria, si la religió encara existiria...

Quan era petit, també, la religió era inexistent entre els joves. La gent nascuda aquí de la meva generació, i sempre parlant del meu entorn, no creu en cap déu, no creu en cap Papa, no creu en cap historieta inventada.

Ara tornem al 2010. Què tenim? Tenim una societat basada en els rols d'home i de dona. L'heterosexualitat segueix sent la norma. L'homosexualitat segueix estigmatitzada fins i tot pels mateixos homosexuals. Els transsexuals no han experimentat cap canvi en la seva relació amb l'entorn. Els joves, adolescents espanyols o d'origen sud-americà i alguns de catalans també, van o bé amb rosaris o bé amb cadenetes d'or o de fusta. Formo part d'una generació de descreguts i, a banda i banda, envoltada de devots.

Laïcització? Cada cop hi ha més centres religiosos en forma de mesquites i es mantenen les esglésies amb més o menys afluència. Les mostres de fe ja no són al carrer ni als centres, però. Són en la intimitat, per guardar unes certes aparences i perquè al cap i a la fi amb tanta sopa de lletres és impossible que algú es pronunciï sense que l'altre no es queixi. S'accepta el cas del Ramadà com a exemple il·lustratiu (no al radicalisme religiós, però bé que la setmana santa és festa).

La gent, sorprenentment, en ple segle XXI, s'escandalitza encara en veure sexe. Les relacions a l'aire lliure (recollidets) alarmen els més progres i fan exclamar la resta. I quan és la veïna? Doncs llavors toca enriure-se'n i parlar-ne a esquena seva a la consulta del metge, com la veïna de Valls que de sobte decideix guanyar uns calés exhibint-se en un web pornogràfic.

Tanmateix, allò que m'estranya més és la mala consideració que té una parella amb diferència d'edat. Els grecs tenien els seus aprenents, els reis tenien les seves esposes de conveniència, els artistes tenen les seves muses... En la història, sempre han sigut presents diverses figures elitistes a les quals se'ls "permetia" (tot establint el tòpic corresponent) aquest tipus de relacions. Si hom s'enamora d'algú amb uns quants anys avall o amunt és, doncs, un aprofitat, la relació esdevé supèrflua als ulls de la societat.

Comptem amb molts tabús. Creiem que som una societat moderna, però espero que per allà el 3010 hàgim aconseguit ser una societat sense rols de gènere, sense estigmatitzacions ni discriminacions. Sense tabús. I, si no, doncs no passa res, perquè tampoc viuré tant com per lamentar-me'n.