dimecres, 1 de setembre de 2010

Això és futbol, vull dir... periodisme

M'ha semblat graciós compartir amb tots valtros una anècdota per a mi força exemplificadora del que és avui dia el periodisme. Resulta que m'havien encarregat de convocar una roda de premsa per presentar tot el seguit d'actes que s'organitzen, per primer cop a la ciutat, per l'Onze de setembre. Tal com he fet sempre, he esperat a última hora perquè la roda no fos a la mateixa hora que una altra i, així, no complicar la vida als meus companys, a banda que et pot fastiguejar una roda de premsa que la convoques amb tota la il·lusió del món.

Bé doncs, ahir al matí, cap a quarts de deu, vaig decidir-m'hi. A les dotze, a la plaça de les Cols, tal com m'havien demanat. No hi havia cap roda de premsa, de fet, ni tan sols convocada per al mateix dia. Més de tres hores després, però, els mitjans reben una convocatòria de l'Ajuntament. A les dotze. Es veu que volien anunciar un seguit d'actes que faran el dia 10 per commemorar l'11.

Decidim, després de parlar-ho, no desconvocar-la ni canviar-la ni de dia ni d'hora, perquè a les onze n'hi ha una altra i més tard ja seria perillós per a l'assistència dels mitjans. Naltros l'hem enviat primer i, de fet, tinc ganes de comprovar la meva teoria exposada anteriorment en aquest blog. A veure quants vindrien a la nostra i quants a la "institucional". Interessants? Totes dues, de ben segur. La nostra, perquè és el primer cop que s'organitza una cosa semblant a la nostra ciutat i perquè tenim 26 entitats al darrere, i la seva perquè... perquè parla el Xavier Sabaté (delegat del Govern) i perquè... perquè és la Generalitat i l'Ajuntament, collons!

Finalment us he de dir que hi han assistit cinc mitjans: Tarragona21.cat, delCamp.cat, TotTarragona.cat, Tarragona Ràdio i TAC12. Hores prèvies a l'hora acordada, TV3 i Onda Rambla/Punto Radio ja havien dit que no vindrien, però que en volien informació, i més tard El Punt també se'ns ha dirigit perquè se'ls enviés una nota de premsa. Els periodistes, efectivament, fan el que poden, la majoria són becaris o tenen contractes precaris, i el resultat global de la roda de premsa és positiu: poques vegades s'aconsegueixen reunir cinc mitjans, tres d'ells curiosament institucionals.

Tanmateix, com a bon responsable de comunicació, he fet el seguiment del tractament de la notícia. TotTarragona ha estat qui ho ha tret abans, es tracta d'un diari digital que qui sap si per conveniència-pre-electoral-fins-que-torni-Convergència-al-consistori o perquè són gent digna i amb una visió correcta del periodisme, el fet és que ho han tret en portada i, de fet, mentre escric aquestes línies, encara hi és.

Si hi aneu, veureu que en tota la notícia no hi ha una sola paraula en referència als actes que farà la Generalitat. Han fet un altre article per parlar-ne i, sobretot, apartat. Efectivament, li interessa a algú el parlament que pugui fer una amiga del govern? És novetat? Llavors quina noticiabilitat té? Doncs com que en aquest diari el que digui algú amb càrrec no té rellevància perquè ho digui aquesta persona, no li fan gaire cas. De fet, cal anar baixant i, finalment, ens ho trobem. Què prioritza aquesta publicació, doncs? El que fan els ciutadans, perquè al cap i a la fi són els ciutadans qui llegeixen els diaris, no pas les institucions, que tot i tindre molts endollats no en són prous com per controlar tots els diaris.


Tot i no estar d'acord amb molts dels plantejaments del seu director, en aquest cas, xapó. Ara passem al segon. El delCamp.cat és un diari digital gestionat per exestudiants i actualment professionals de la comunicació. La seva proposta és força atractiva, però de vegades cauen en el periodisme institucional que comentava. En aquest cas, no ho han fet i els felicito. No han posat la notícia com a portada, però sí que li han donat la rellevància que es mereix comparativament amb l'altra roda convocada, i és que el que feia referència a la Generalitat només ho han destacat amb un paràgraf:


Entre aquest cantó (positiu) i l'altre (negatiu, que mostraré més endavant) hi ha un mig-mig protagonitzat per Tarragona Ràdio. He escoltat el seu informatiu i han esmentat la nostra roda de premsa en els titulars, però després, mentre feien el repàs a fons, primer anava la notícia de la Generalitat. Tan junt ha anat que, pel que sigui, s'ha confòs i fins i tot n'estic segur que algú haurà entès que el nostre tema era també quelcom institucional.

A continuació, Tarragona21.cat, aquest diari digital que... bé, alguns acusen d'estar de la part del govern i, de fet els seus periodistes ho neguen completament. El que passa és que, amb actuacions com aquesta, dia rere dia, és lògic que la gent pensi el que vulgui.


Igual que el delCamp.cat, han considerat que els actes de l'Onze no eren notícia de portada i que ho era més unes declaracions d'una autoritat (delCamp.cat, Ballesteros; Tarragona21.cat, Xavier Sabaté). Tanmateix, el que dol és el titular.


"A més...", els actes organitzats des de les entitats són un "a més a més". Quina societat volem quan tot allò que és civil ho subjuguem al que fa l'autoritat? Com collons volem que la societat es mobilitzi i faci coses per sí mateixa, si els mateixos periodistes creuen que el que digui un politicastre té més rellevància que el que puguin fer un total de 26 entitats?

El més greu, però, és el cas del Punt, el Més Tarragona, Onda Rambla/Punto Radio, TV3, Canal Català Tarragona, i per suposat el Diari de Tarragona. Tots aquests mitjans han optat per "absentar-se" de la nostra roda de premsa en entendre que l'altra era més important o que directament el que facin 26 entitats no en té cap. Certament, el dèficit de professionals als mitjans és una evidència i quan passen dues coses a la vegada cal triar, però queda tot dit quan hom tria.

Tot plegat, com a periodista temporal (de vegades m'agafen, de vegades no), em sap greu. Perquè sé que en cap cas, generalment, és culpa del periodista, sinó del director del mitjà. Per això no em cansaré de reivindicar els mitjans de comunicació cooperatius i no pas els jeràrquics com el futur de la professió. Però abans caldrà eradicar algunes d'aquestes pràctiques. Jo almenys considero que cal eradicar-les. No, una roda de premsa per sí sola no és notícia, i no, una roda de premsa d'una institució per sí sola no ha d'anar per davant de tots "perquè sí".

Que quedi clar que això ho dic en qualitat d'experiodista, ja que ahir mateix vaig cloure la meva estada en un mitjà. Aquestes coses, treballant, és impossible dir-ho si no vols ser amonestat. Permeteu-me, doncs, assaborir aquests moments de felicitat, perquè duraran poc!

1 comentari:

Gerard ha dit...

És agradable veure de tant en tant pinzellades del "com funcionen les coses", explicades per gent des de dins.