dijous, 23 de setembre de 2010

Nana-chan!

Aquest darrer diumenge ha començat la nova aventura televisiva juvenil als canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals: el 3xl. Un nom no gaire novedós, un format prou semblant al que s'està duent a terme en la majoria de canals temàtics... amb una cosa bona i una de dolenta. Pel que fa a la dolenta, cal destacar els horaris: de 21.30 a 6!!! Però això es compensa amb les sèries que s'han adquirit, com ara Bleach, Death Note, Inbetweeners, Diari de Vampirs, etc. totes elles prou bones. La que vull destacar, però, és una i només una, NANA!

Farà uns anys vaig veure una pel·lícula d'imatge real sobre un manga que es veia que al Japó havia tingut força èxit i era líder de vendes (o això deien les revistes temàtiques del moment, com ara Jonu Magazine). El que me'n va enamorar va ser sobretot les cançons: "Glamorous Sky", "Endless story", etc. i vaig córrer a comentar-ho amb els amics, que en aquell moment generalment en van fer cas omís. Després vaig llegir el manga, però el vaig deixar perquè les traduccions (el meu nivell de japonès no és gaire alt) arribaven molt de tant en tant i sovint l'adjectiu "mensual" es convertia en "bimensual". Al cap d'un temps, va sorgir l'anime, de Madhouse Studio, i ja frisava per les noves cançons. No eren tan bones com a la pel·lícula, però en general la qualitat no decebia. Avançat més el còmic, la segona pel·lícula va veure la llum, i aquesta sí que va decebre prou, amb canvi d'actors i unes cançons... diguem-ne... no tan bones.

El que crida l'atenció d'aquesta sèrie, però, no són tant les cançons (per això me'n vaig de concert), sinó l'argument rebuscat d'unes noies que es diuen Nana totes dues ("nana" en japonès vol dir "set/7") que es troben de casualitat i acaben vivint juntes en un apartament que duu per número 707. Una, arriba a Tòquio per ser l'esposa del xicot artista de qui es va separar per anar estalviant, i l'altra hi va a esdevindre la nova estrella del j-rock. Gelosies, coincidències, records, música i un retrat prou acurat de la realitat japonesa en tant que societat masclista però alhora d'un laissez-faire força sorprenent fan d'aquest manga/anime/pel·lícula quelcom digne de veure.

Us deixo amb... Endless story!

1 comentari:

Ferran ha dit...

Potser és perque veig tan poques sèries (per no dir que no en veig cap, i encara menys japoneses), m'han agradat aquests cinc minuts de Nana le Film...

Quan vaig veure per internet un anunci d'aquest nou canal, també em va sorprendre l'horari: un canal juvenil... que només emet de nit/matinada? Curiós...